tag:blogger.com,1999:blog-87594290320283039102024-03-12T20:59:34.361-07:00Sampler SèriesSampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/16585060179377228536noreply@blogger.comBlogger83125tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-59013131675250971622019-10-28T10:23:00.000-07:002019-11-08T01:11:24.365-08:00Tristan Perich: Surface Image<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dimarts 5 de novembre de 2019</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori - Sala 2 Oriol Martorell</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">7 €. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/perich_surface_image_05_11_2019?idioma=CA&_ga=2.121337665.895917006.1572281078-1930119319.1564091501" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<br />
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<iframe allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/128010810" width="560"></iframe><br />
<h4>
Vicky Chow, piano<br />Tristan Perich, electrònica d’1 bit</h4>
<br />
L’artista sonor i compositor Tristan Perich (Nova York, 1982) ha desenvolupat una particular estètica post-minimalista a partir de l’electrònica d’1 bit adaptada a diversos formats.<br />
<br />
En el cas de <i>Surface Image</i>, un dispositiu de 40 canals i altaveus d’electrònica d’1 bit construït manualment per Perich, que actua a mode d’orquestra electrònica, juntament amb una descomunal partitura de patrons per a piano, despleguen un tour de force d’una hora de durada en el qual es desdibuixen els límits entre l’aproximació acústica i electrònica al fet musical.<br />
<br />
La influència i la simplicitat del codi en la concepció seqüencial de la composició imposen al piano un llenguatge sotmès a la lògica de la música electrònica que, no obstant això, no obvia el potencial dinàmic i tímbric de l’instrument acústic, sinó que l’aprofita per explorar la contaminació mútua a partir del contacte entre dos universos sonors que es fusionen de formes inesperades. Interpreta <i>Surface Image</i> la pianista canadenca Vicky Chow, dedicatària de l’obra i membre de l’influent col·lectiu novaiorquès Bang on a Can All Stars.<br />
<br />
<br class="Apple-interchange-newline" />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ajGpuAU4a-M/XbglSCPNOZI/AAAAAAAAAko/rQswAtGi3OMuYJxo9pPP_h87OKP6ANlTQCEwYBhgL/s1600/3087_1200_.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-ajGpuAU4a-M/XbglSCPNOZI/AAAAAAAAAko/rQswAtGi3OMuYJxo9pPP_h87OKP6ANlTQCEwYBhgL/s400/3087_1200_.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div>
<h2>
Programa</h2>
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">TRISTAN PERICH: <i>Surface Image</i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">per a piano i 40 canals d’electrònica d’1-bit (2013)</span><iframe allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/106707517" width="560"></iframe><br />
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes de programa</span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h3>
Per Serafín Álvarez</h3>
<br />
Des de petit, Tristan Perich va sentir una curiositat enorme pel funcionament de les coses, inclosos els instruments musicals amb els quals practicava —la mecànica darrere de la vibració de les cordes d’un piano, per exemple. Aquesta mirada curiosa per sota de la superfície de les coses era coherent amb la seva fascinació per la ciència; matemàtiques, física i informàtica en particular, disciplines en què s’ha format i que són palpables en les seves manifestacions creatives com a compositor i com a artista. L’electrònica d’1 bit, tan característica del seu treball, posa en relleu aquesta curiositat; elimina totes les capes que afegeixen complexitat i que dificulten entendre el funcionament dels dispositius digitals actuals per arribar a l’essència de l’electrònica, emprant tan sols aquells elements imprescindibles per transformar un senyal digital bàsic en so: un petit altaveu activat per un circuit electrònic relativament senzill que ell mateix dissenya, programa i fabrica. Aquest circuit envia unitats mínimes d’informació digital cap a l’altaveu, 0 o 1, impulsos elèctrics que fan vibrar la seva membrana, transformant dígits binaris en ones sonores, donant forma física a la lògica digital.<br />
<br />
Però Perich no compon únicament música per a microprocessadors. Al centre de l’escenari hi situa un piano de cua imponent. Asseguda al seu davant, una dona: Vicky Chow. A banda i banda, quaranta petits altaveus nus, tots iguals, suspesos per parelles en vint suports similars al peu d’un micròfon. Una tauleta tàctil al faristol del piano, i al seu costat, un comptador digital. Un garbuix de cables tirats per terra, relativament desordenats, que connecten els altaveus a un circuit electrònic situat fora de l’escenari. <i>Surface Image</i> comença amb un breu solo de piano. Poc després, alguns dels altaveus llancen ràfegues de bits intermitents que emboliquen amb ímpetu el so del piano entre els seus particulars timbres aspres de baixa resolució. Clústers de tons acústics i sintètics s’entrellacen i es separen successivament en una dansa invisible que es va desplegant en intricats patrons. Les influències minimalistes són evidents, amb repeticions incessants, superposicions de patrons que remeten a Philip Glass, Steve Reich, La Monte Young o Terry Riley. Cap al final del primer terç arribem a un primer clímax, seguit d’un canvi harmònic vertiginós en què el piano es deslliga. Una escolta superficial de <i>Surface Image</i> podria suggerir que és una composició austera i mecànica, però, si bé està regida per una precisió matemàtica, canvis com aquest la fan emotiva i emocionant. Arribats a aquest punt, el virtuosisme, la resistència i vitalitat de Vicky Chow són indiscutibles i aclaparadors; observar la velocitat i contundència dels moviments dels seus dits sobre el teclat és tan hipnòtic com el mateix mantra repetitiu de la música. Cap a la meitat del concert, la peça es torna temporalment més complexa i intensa, amb la introducció de tons prolongats darrere dels quals s’erigeix un oceà cacofònic de bits i cordes percudides que ens envolta i desborda. Després de l’eufòria arriba la calma, la densitat disminueix gradualment fins a concloure amb un lent i introspectiu moviment de piano sobre diverses capes de suaus brunzits electrònics que van silenciant-se progressivament. Finalment, després d’una mica més d’una hora de dansa ininterrompuda, un únic brunzit és sostingut durant alguns segons, i desapareix.<br />
<br />
Altres que han escrit sobre <i>Surface Image</i> han parlat erròniament d’una confrontació entre l’ésser humà i la màquina. No hi ha violència sinó companyia, no hi ha oposició sinó relació. És aquesta relació entre naturaleses diferents, aquest entremig, el que interessa realment a Perich. El piano i l’electrònica s’entrellacen per teixir conjuntament una mateixa matriu. Hi ha diàlegs, també es donen discordances ocasionals, però per sobre de tot hi ha coexistència. No musical. A l’escenari, els altaveus hi tenen una presència significativa, i se’ls confereix un estatus similar; no són instruments, en el sentit d’eines, són intèrprets, ja no únicament per la seva particular disposició espacial, sinó també perquè estan literalment interpretant la música en directe. No reprodueixen un registre prèviament gravat, interpreten un codi en temps real. Potser, percebre el concert com un camp de batalla sigui extremament antropocentrista i estigui filtrat per idees de dominació. Però hi ha altres relacions possibles, relacions en què tractem les màquines menys com a objectes passius i més com a subjectes actius. Perich coneix bé l’univers en miniatura que s’amaga en els components electrònics que utilitza, un univers on es produeixen innombrables operacions abans que pugui operar per a nosaltres. La seva curiositat per entendre el seu funcionament, i la seva voluntat per exposar-ne l’essència, estrenyen aquesta relació.<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/JrebUw7xdgY" width="560"></iframe><br />
<br /></div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/16585060179377228536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-91607364591530143422019-06-20T08:14:00.000-07:002019-08-02T08:15:53.017-07:00Varèse, Boulez, Saariaho: Orquestra Simfònica de l'Esmuc<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Divendres 20 de juny de 2019</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori - Sala 1 Pau Casals</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Entrada gratuïta</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div>
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Upo5FStElCc" width="560"></iframe>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<h4>
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE L’ESMUC<br />Ernest Martínez Izquierdo, direcció</h4>
<br />
Varèse va retratar a <i>Amériques</i> l’arribada d’un nou món servintse d’un colossal dispositiu orquestral de 125 músics. L’ús de la percussió, la construcció a partir de la juxtaposició de blocs musicals, i l’aparició de cites i d’elements motívics recurrents es posen al servei, en mans de Varèse, de la representació d’una nova realitat de dimensions descomunals, un símbol del descobriment, de la impressió desbordada de Varèse en arribar a la ciutat de Nova York. Pierre Boulez, un dels referents en la interpretació i la consolidació de la figura de Varèse, va escriure 12 <i>Notations pour piano</i> l’any 1946. Trenta anys més tard va recuperar la idea d’orquestrar aquestes peces breus, i l’any 1984 va finalitzar la versió per a orquestra dels quatre primers números. Un projecte que va sobrepassar la idea d’orquestració per situar-se directament en la de reescriptura, fent implosionar aquestes petites peces de concentració weberniana per donar forma a un enorme llenç orquestral d’una precisió impossible. Completa el programa <i>Orion</i>, una obra de gran format on la compositora finlandesa Kaija Saariaho plasma el contrast i la tensió interna que representa el personatge de la mitologia grega Orion, fill de Posidó, transformat per Zeus en una radiant constel·lació després de la seva mort.<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/7LgG9uj9S-w" width="560"></iframe>
<br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
Programa</h2>
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">EDGARD VARÈSE</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Amériques</i> (1918-21) </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">PIERRE BOULEZ</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Notations 1, 2, 3 i 4</i> (1980) </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">KAIJA SAARIAHO</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Orion</i> (2002)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/DpVU_gWV9dI" width="560"></iframe>
<br />
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes de programa</span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h3>
Per Marina Hervás</h3>
<br />
Varèse va arribar als Estats Units el 1915, quan el contrast amb Europa –en plena Gran Guerra– era radical. Enfront de la definició lorquiana d’Amèrica com a «óxido, fermento, tierra estremecida», Varèse va més enllà del que és “purament geogràfic” i reprèn la idea de descobriment: «nous mons a la terra, al cel o a la ment humana». A <i>Amériques</i> anticipa l’“alliberament del so” que va trobar gràcies a l’electrònica unes dècades després: són clau els sons inesperats de les grans urbs, encara que sense buscar-hi referències explícites, els sons inesperats de les grans urbs hi són elements clau. Per això, per exemple, el seu ús de les sirenes, així com de la percussió sense afinació fixa, proposa anar més enllà de la divisió del so en tons i desplaçar la centralitat de la determinació sonora.<br />
L’obra es construeix, segons indica Federica Di Gasbarro, a partir de quatre grans blocs: el primer està marcat per l’aparició i l’ocultació, mitjançant gestos disruptius, del solo de flauta que enceta l’obra. Amb ell s’acomiada, d’alguna manera, del món debussynià i homenatja l’inici de <i>La consagració de la primavera</i>. El segon és anunciat per un tema grotesc als clarinets que deriva en una contramelodia, marcadament rítmica, del vent metall que només és recollida tímidament, una mica després, per l’oboè. Juga, en aquesta secció, amb passatges expandits, buscant la dissolució de la forma a través del timbre. Les trompetes en tenuto anuncien la tercera secció, que es presenta amb un tema disgregat entre el clarinet, l’oboè, la flauta i la trompeta. El seu desenvolupament proposa distanciar-se d’aquest nucli melòdic fins que conclou, i el reprèn el vent fusta, emmarcat per la caixa i les castanyoles. Un tema d’aire mahlerià obre el quart bloc, que es transmuta en un tema folklòric acompanyat d’un treball rítmic clarament proper a Stravinsky. La corda assoleix un lloc prominent amb una melodia marcada per un interval ascendent que es repeteix en bucle amb glosses de la resta de seccions, on s’intueixen materials usats anteriorment. Un gran <i>tutti</i> tanca l’obra com una gran pregunta.<br />
<br />
Als anys quaranta, amb 12 <i>Notations</i>, Boulez buscava el seu propi llenguatge visitant el dels seus coetanis i predecessors immediats. Als vuitanta, va explorar mitjançant l’orquestració dels primers quatre moviments camins oberts a la partitura original, que va ampliar i va fer més complexos. Per ell, el seu treball és com una espiral: no té fi i hi conviuen el present, el passat i el futur. <i>Notations</i> I es construeix com una mena de línia sonora contínua des de la qual van apareixent la resta d’instruments del conjunt orquestral que transmuta aquest contínuum en flux sonor. Un gran descens en blocs, més enllà d’aquest discórrer temporal, marca la segona part de la peça, que sembla que s’enfonsa sense retorn: potser això expliqui el seu tancament abrupte. <i>Notations</i> <i>II</i> proposa un treball rítmic marcat per pics d’intensitat que converteix el treball melòdic en una mena de mosaic puntillista. Un Boulez de vint-i-pocs anys, aleshores alumne de Messiaen, va imprimir el seu caràcter contemplatiu a <i>Notations III</i>. Des del començament, es presenta el treball melòdic dominant que és, per dir-ho d’alguna manera, comentat per diferents seccions de l’orquestra. La ironia respecte al “sagrat” número 12 recorre tota l’obra, però és explícit a<i> Notations IV</i>, que s’erigeix amb dotze aparicions del tema principal variat, com si obrís transversalment la cèl·lula inicial. Boulez apunta, amb el final abrupte, a l’artificialitat de posar final al so.<br />
<br />
A <i>Orion</i>, Saariaho utilitza dos components oposats: el caràcter dinàmic del caçador mitològic i l’estàtic de la seva presència perenne al cel com a constel·lació.<i> Memento mori</i> presenta l’orquestra de manera molt compacta, amb un treball melòdic oscil·lant que es desplega a poc a poc en les cordes i en un ritme inexorable en el vent fusta. Un tema gairebé infantil, però grotesc en el seu context d’aparició, marca el final del moviment, que acaba amb un <i>tutti</i> trepidant, com si l’orquestra tornés a plegar-se dins de si mateixa. Un misteriós solo de piccolo obre <i>Winter Sky</i>, la melodia passa al violí, al clarinet, a l’oboè i a la trompeta amb sordina. L’orquestra va creant l’atmosfera sonora de la qual emergeixen aquestes veus. La fràgil melodia que articula el moviment es desintegra progressivament i s’estira fins a esdevenir part del fons atmosfèric orquestral, només posat en qüestió per la discreta aparició del piano que fa que sobrevisqui, com una fantasmagoria, el que lleument es prometia al començament del moviment. L’obra es tanca amb <i>Hunter</i>, que intercala moments de rítmica obsessiva (<i>perpetuum mobile</i>) amb interrupcions lentes que detenen el discórrer sonor. Aquest joc es va dissolent a poc a poc: el temps augmenta i el volum disminueix, com si tot el que està obert cabés en el senzill so final dels cròtals.</div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-32848340850838398592019-05-20T05:19:00.000-07:002019-05-30T05:23:56.848-07:00Barcelona Modern<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Divendres 20 de maig de 2019</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori, Sala 3 Tete Montuliu</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Concert gratuït. Cal recollir l'entrada prèviament a taquilles. Aforament limitat.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-PrdLzNzjUco/XO_JMqHjAyI/AAAAAAAAAqI/kZQ00M876oc95Y_5BCtweq59UDRE74DPwCLcBGAs/s1600/Barcelona%2BModern%2B2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-PrdLzNzjUco/XO_JMqHjAyI/AAAAAAAAAqI/kZQ00M876oc95Y_5BCtweq59UDRE74DPwCLcBGAs/s400/Barcelona%2BModern%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El Curs Internacional de Composició, sota la direcció de Demian Luna, ja és un referent pel que fa a cursos d’alta especialització en composició: un espai de trobada on joves compositors de diferents parts del món poden intercanviar la seva experiència creativa, les seves preocupacions estètiques i la seva realitat compositiva, en el marc d’un procés de creació tutelat per un compositor de reconegut prestigi internacional i per instrumentistes professionals. En aquest concert podrem sentir obres d’alumnes del curs i del compositor convidat d’aquesta cinquena edició: el francès Philippe Hurel. Fundador, juntament amb Pierre-André Valade, de l’ensemble Court-circuit, Hurel és un dels compositors francesos més representatius de la segona meitat del segle XX de la generació posterior a Gérard Griséy i Tristan Murail.</span></div>
<h2>
</h2>
<div>
<br /></div>
<h2>
Programa</h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>PIERRE BOULEZ</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Dérive I</i> per a flauta, clarinet, violí, violoncel, vibràfon i piano (1984)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>ADRIAN MOCANU</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Lamento de metal, rumor de alambre...</i> per a flauta, saxo i piano (1989) </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">* **</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>IRENE GREGORI</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Gusanos de luz </i>per a clarinet baix, violoncel i piano (2017-2018) </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">*</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>HUNJOO JUUNG</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Take 1</i> per a flauta, saxo alt, violí, violoncel i piano (2019) </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">* **</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>DAMIAN GORANDI</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Unitá di-torsione</i> per a flauta, saxo, violí, violoncel i piano (2019) </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">* **</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>NICOLAS BROCHEC</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Time & Slices</i> per a violoncel i piano (2019) </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">* **</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>HÈCTOR PARRA</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Time Fields I</i> per a saxo baríton sol (2002)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>PHILLIPE HUREL</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>...à mesure</i> per a flauta, clarinet, violí, violoncel, piano, percussió (1995) </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">*Obra encàrrec del Curs Internacional de Composició Barcelona Modern
**Estrena mundial.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-EiEzHL7aBC4/XO_I_Dz2jpI/AAAAAAAAAqE/Oqjgen0NzMoRhraM7us6ANjSlQKbkXLngCLcBGAs/s1600/Barcelona%2BModern%2B1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-EiEzHL7aBC4/XO_I_Dz2jpI/AAAAAAAAAqE/Oqjgen0NzMoRhraM7us6ANjSlQKbkXLngCLcBGAs/s400/Barcelona%2BModern%2B1.jpeg" width="400" /></a></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<h2>
Artistes</h2>
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">BARCELONA MODERN ENSEMBLE</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Xavier Pagès-Corella, director</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Demian Luna, director artístic</span><br />
<div>
<br />
<br /></div>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Ar4pXMZoNOA" width="560"></iframe><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h2>
Notes al programa</h2>
<h2>
<i>à mesure</i></h2>
<h3>
per Demian Luna</h3>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El concert que el Barcelona Modern Ensemble presenta cicle avui a les Sampler Sèries, en col·laboració amb el Festival Barcelona Modern, és el concert final de la cinquena edició del Curs Internacional de Composició Barcelona Modern, en què un compositor de reconegut prestigi mundial, com a mestre, i ensembles i solistes d’altíssim nivell convidats com a residents per a cada edició reben una selecció de 24 joves compositors procedents de diferents països per formar-los, guiar-los i acompanyar-los durant un any al llarg d’un procés de creació d’obra nova, garantint-los també –a més a més de la formació– una plataforma sòlida per a l’exposició del seu treball. El compositor convidat com a mestre per a aquesta edició ha estat el francès Philippe Hurel.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Derive I</i>, de Pierre Boulez, és la primera d’un grup de tres peces per a diferents grups de cambra en què el material, com el seu nom indica, deriva d’una obra anterior, <i>Répons</i>. Dividida en dues parts amb una coda final, la primera part es caracteritza per un pols constant lent, articulat per sobtades aparicions de vertiginoses notes ràpides de caràcter ornamental; la segona es desenvolupa sobre la base de la subdivisió creixent del material. La textura bàsica al llarg de tota l’obra és el resultat de la contraposició de gestos melòdics summament àgils articulats sobre el fons d’una ressonància estàtica. La peça <i>Lamento de metal, rumor de alambre, voz de junco, también latido, vena,</i> del jove compositor ucraïnès Adrian Mocanu, fa referència a una cita del poema “Palabra muerta, realidad perdida”, del poeta espanyol Ángel González Muñiz. Aquesta peça és d’alguna manera una contemplació d’aquestes línies, no només com un intent d’explorar les sonoritats de les imatges poètiques esmentades, sinó també com un esforç per submergir-se en l’inconscient de l’estat fosc de la ment reflectida en el poema. <i>Gusanos de luz</i>, d’Irene Gregori, està inspirada en el relat “El dúo de la tos”, de Leopoldo Alas “Clarín”. La peça treballa sobre la idea de la saturació, la distorsió tímbrica i la complexitat rítmica; els materials s’hi organitzen com una mena d’engranatge de rellotgeria, un perpetuum mobile a la recerca de la sincronització i la descomposició posterior, en què la permanent evolució i transformació dels materials organitzen el discurs. <i>Take 1</i>, del jove compositor coreà Hunjoo Jung, està basada en un dels seus somnis: «en el somni, em perdia en un inextricable laberint dins un altre laberint, experiències relacionades amb les meves memòries passades i el costat fosc de la humanitat, del qual la gent no vol parlar». </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Unitá di-torsione</i>, del jove compositor argentí Damian Gorandi, és una obra construïda amb diferents unitats de soroll a diferents escales, en què el compositor explora les connexions i les múltiples interaccions de la “matèria” en un flux temporal continu. Contrastos extrems d’energia, ja sigui en l’excés o en l’absència total de la mateixa, sublimant així una narrativa de gestos, espais i matèries que és tan fràgil com salvatge. A <i>Time & Slices</i>, del jove francès Nicolas Brochec, el compositor intenta construir diversos espais musicals temporals, que poden ser escoltats com un temps fix sense cap sensació de temps, com una porció de temps, o com un pols de temps. El tempo de la peça esdevé un laberint en el qual un es mou suaument a través de l’escolta. <i>Time Fields I</i>, d’Hèctor Parra, de caràcter i timbre gairebé electrònic, amb marcats contrastos entre greus rugosos i ensordidors, i amb sobreaguts delicats i multifònics centrals vellutats. Estructurada en forma d’estudi, segueix una progressió rítmica estricta cap al frenesí final, malgrat patir interrupcions constants que tensen i retarden l’arribada, deformant així la nostra percepció temporal. I, finalment, <i>...à mesure</i>, de Philippe Hurel, treballada sobre la base de processos molt graduals en què la música va passant pels diferents estadis que es presenten d’una manera tan subtil que l’oient els rep com a fenòmens aparentment espontanis i naturals. Un sistema de rellotgeria, subtil i precís, i amb una organització rítmica fluida, viva i, alhora, obsessiva i frenètica. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-36540783548607526702019-04-28T10:17:00.000-07:002019-04-28T10:27:02.202-07:00Lachenmann: Quatuor Diotima + Neus Estarellas<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Divendres 3 de maig de 2019</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sala 2, L'Auditori</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">19:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">10 €. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/estarellas_diotima_03_05_2019?idioma=CA&_ga=2.78688726.395870104.1556468997-572118050.1546967186" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-4GqThFfSRlA/XMXa0Z3w_4I/AAAAAAAAApY/Fd9TTt43qBoztdeZn9A2stiycUXKuU0zACLcBGAs/s1600/Lachenmann.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="323" data-original-width="575" height="223" src="https://3.bp.blogspot.com/-4GqThFfSRlA/XMXa0Z3w_4I/AAAAAAAAApY/Fd9TTt43qBoztdeZn9A2stiycUXKuU0zACLcBGAs/s400/Lachenmann.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<h3 style="clear: both;">
</h3>
<h3 style="clear: both;">
</h3>
<h3 style="clear: both;">
</h3>
<h3 style="clear: both;">
SERYNADE</h3>
<div>
<br />
Composta per Helmut Lachenmann (1935, Stuttgart) entre 1997 i 1998 i dedicada a la pianista japonesa Yukiko Sugawara, dona del compositor, <i>Serynade</i> és considerada una de les grans obres del piano contemporani. Serynade és una sofisticada exploració dels sons convencionals del piano, on l’atac de notes i acords, subtilment manipulats a través dels pedals i de tecles aguantades, ens obren a un complex univers de ressonàncies, a una nova narrativa etèria, ingràvida -i alhora matèria sonora essencial del piano- que conviu amb un primer nivell narratiu on Lachenmann desplega en diverses seccions de l’obra un pianisme virtuós. Una particular revisió de la serenata que ens mostra una música desconeguda en un instrument, aparentment, conegut. Completa el programa <i>Thema mit 840 Variationen</i> (1993/97), del compositor alemany Enno Poppe:un intens, exigent i calculat estudi compost a partir de petites unitats mètriques. Neus Estarellas, formada amb mestres com Kirill Gerstein o Nicolas Hodges, i resident a Stuttgart des de 2010, és una de les pianistes espanyoles més destacades en la interpretació de nous repertoris.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<h4 style="clear: both;">
Neus Estarellas, piano</h4>
</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-nUbI8FTN5oI/XMXb9BfYiRI/AAAAAAAAApk/d7EKTAhqnSMYxHlqi-wCEqOTisA8f853ACLcBGAs/s1600/900x500%2BNeus%2B%2540%2BAne%2BYarza.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="900" height="221" src="https://2.bp.blogspot.com/-nUbI8FTN5oI/XMXb9BfYiRI/AAAAAAAAApk/d7EKTAhqnSMYxHlqi-wCEqOTisA8f853ACLcBGAs/s400/900x500%2BNeus%2B%2540%2BAne%2BYarza.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<h3 style="clear: both;">
</h3>
<div>
<h4>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h4>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Programa</span></h3>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">ENNO POPPE</span><br />
<i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Thema mit 840 Variationen</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> (1993-97)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">HELMUT LACHENMANN</span><br />
<i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Serynade</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> (1998)</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-vKj87oX8r4I/XMXdPTuFxoI/AAAAAAAAApw/KlBcAgIpgcsE8EuyRClaKK8bXobxuBHDgCLcBGAs/s1600/Diotima.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; font-family: Times; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="853" data-original-width="1280" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-vKj87oX8r4I/XMXdPTuFxoI/AAAAAAAAApw/KlBcAgIpgcsE8EuyRClaKK8bXobxuBHDgCLcBGAs/s400/Diotima.jpg" width="400" /></a></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></div>
<h3 style="clear: both;">
</h3>
<h3 style="clear: both;">
GRIDO</h3>
<div style="clear: both;">
<br />
El Quartet Diotima és un dels grups de referència en la interpretació de nova música per a quartet de corda. El segon quartet de corda de Magrané, <i>Alguns cants òrfics</i>, parteix de versos dels <i>Notturni</i> dels <i>Canti orfici</i> del poeta italià Dino Campana, que Magrané trasllada a un quartet d’una expressivitat corprenedora. <i>Clamour</i> de Gervasoni planteja la necessitat d’expressar oberta i intensament allò essencial, sense afegits, afirmant una dimensió emocional i semàntica contrària a la grandiloqüència. Lachenmann basa la seva música en la conformació del so i la creació de continuïtat, revelant allò inesperat i deixant entreveure allò conegut; i en el cas del quartet de corda, recordant-nos que es tracta d’una conversa. Un discurs musical que planteja, com en gran part de les seves obres, a través d’una reorientació constant de l’acte d’escolta. A <i>Grido</i>, tot i recórrer en certs moments al seu particular ús del cos dels instruments, Lachenmann recupera el so del quartet de corda en un sentit tradicional, com a instrument de 16 cordes en termes de projecció sonora.</div>
<div style="clear: both;">
<span style="font-size: small; font-weight: 400;"><br /></span></div>
<h4 style="clear: both;">
Quatuor Diotima</h4>
<div class="separator" style="clear: both;">
Yun-Peng Zhao, violí</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Constance Ronzatti, violí</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Franck Chevalier, viola</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Pierre Morlet, violoncel</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/NZzGkrjwgbU" width="560"></iframe>
</div>
<h3 style="clear: both;">
<div style="font-size: medium; font-weight: 400;">
</div>
<div style="font-size: medium; font-weight: 400;">
</div>
</h3>
<h4>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h4>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Programa</span></h3>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">JOAN MAGRANÉ</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Alguns cants òrfics</i>, quartet de corda núm. 2 (2013) </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">STEFANO GERVASONI</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Clamour</i>, quartet de corda núm. 3 (2014) *</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">JOAN MAGRANÉ</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Era</i>, quartet de corda núm. 3 (2019) **</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">HELMUTH LACHENMANN</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Grido</i>, quartet de corda núm. 3 (2000-01)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">* Estrena nacional</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">** Estrena mundial, encàrrec de L'Auditori</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h2>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/4tkeAQy8ZVY" width="560"></iframe> </h2>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes de programa</span></h2>
<div>
<br /></div>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">per Marina Hervás</span></h3>
<br />
El tema que origina les 840 variacions que promet l’obra d’Enno Poppe consisteix en les dues primeres notes audibles. A partir d’elles, les variacions creixen exponencialment i creen així una ramificació a partir del tema tractat com a “axioma”. Les variacions no se centren en l’aspecte melòdic –ja que el material és mínim– sinó en altres paràmetres, concretament: altura, durada i direcció. Seguint Rutherford-Johnson, la rellevància de la peça rau a mostrar la insignificança del tema i el desequilibri de les proporcions entre aquest i les seves variacions.<br />
<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/TaDhYbw7kEI" width="560"></iframe>
<br />
<br />
<br />
Helmut Lachenmann és doblement protagonista en aquest concert. Primer, amb <i>Serynade</i>, una “serenata” (serenade) per a piano dedicada a la seva parella, Yukiko Sugawara –el nom de la qual explica la inclusió de la “y” a la peça. Aquí, s’hi uneixen dos elements d’obres anteriors: l’eco (Echo andante o <i>Ausklang</i>) i el joc de nens (<i>Kinderspeil</i>). Aquest darrer, entès gairebé com una trobada atzarosa, posa en dubte el continuum com a requisit necessari per dotar d’unitat una peça (un concepte una mica criticat, almenys, des de l’anomenada <i>Pausensymphonie</i> de Bruckner). El treball sobre l’eco, per la seva banda, se centra en les possibilitats de la ressonància, treballada en aquesta peça com a element “constructiu” i no merament conjuntural del so. Per això, de fet, trobem un passatge per a “pedal sol” que es desprèn del seu tradicional paper com a simple generador d’efecte a favor d’un protagonisme específic. En aquest punt, la distància amb Poppe és fonamental, ja que aquest, en la seva obra, exigia tocar sense pedal i sense cap tipus de rubato ni imprecisió.<br />
<br />
La següent peça de Lachenmann, que tanca el programa, continua el que explícitament buscava des de <i>Gran Torso</i>, el seu primer quartet: aconseguir una «música concreta instrumental». Ell no segueix estrictament Pierre Schaffer quan suggeria la separació del so de la font de la qual procedeix, sinó l’«aspecte energètic i corporal» de la producció del so. És a dir, li interessa més el “gest” que origina un so que el seu origen. El mateix nom de <i>Grido</i> ja implica aquest tractament gairebé corporal o gestual. La referència al “crit”, justament posa l’accent en l’accés al discurs no dominat per l’exigència de correcció; per això, el treball melòdic està marcat pel rítmic. Lachenmann nega, de nou, la possibilitat de continuïtat, provant la irrupció constant i la convivència dels gestos. El final abrupte tracta la interrupció no com a decisió sinó com a succés: una cosa que no controlem, de sobte, silencia el discórrer sonor.<br />
<br />
Alguns cants òrfics es basa en <i>Canti Orfici </i>(1914), un estrany llibre de poemes de l’encara més estrany escriptor Dino Campana que es mou entre el futurisme i el crepuscularisme italià. El quartet s’obre des d’un tenuto una mica adust que creix texturalment per addició. La suma i resta de capes constitueixen el mecanisme mitjançant el qual es genera la tensió i la distensió que creen, al seu torn, seccions diferenciades d’experimentació amb el material. Alguns comentaristes qualifiquen l’escriptura de Campana com una “fúria desordenada”. El quartet desprèn una mica d’aquesta fúria, però també allò inhòspit del que suposadament és encalmat.<br />
<br />
<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/88lrb-2ehN8" width="560"></iframe>
<br />
<br />
<br />
Era, per la seva banda, conté múltiples referències que afecten directament l’àmbit musical. Pren el seu nom i impuls constructiu del poemari homònim de Jaume C. Pons Alorda. “Era” és una paraula curiosa, ja que inclou alhora un component espacial (la terra destinada al cultiu) i temporal (tant pel passat de “ser” com pel lapse de temps). Musicalment, a més, pot ser traduït en notes [E (Mi), R (Re), A (La)], un aspecte que té un pes essencial en la peça. L’encreuament espaciotemporal adquireix un paper protagonista mitjançant la polifonia i l’ornamentació que tradicionalment són formes d’espacialitzar (verticalitzar) i dilatar el so.<br />
<br />
El mateix Stefano Gervasoni revela l’objectiu del seu quartet –dedicat, per cert, al Quatuor Diotima i, per tant, pensat per a la “seva” sonoritat–: «com aconseguir el silenci a través de l’exuberància sonora i no a través de la cancel·lació física de la vibració sonora». En aquest sentit, el so no és la simple negació del silenci, sinó allò que excedeix el que és sonor. El silenci, així, s’articula com allò que “de cap manera” pot “tenir lloc” en el sonor. Treballa primer en l’àmbit micrològic i, a poc a poc, va ampliant i combinant diversos efectes que li permeten explorar diferents formes, de manera segmentada, de la saturació. Aquestes diverses estratègies sonores es van presentant de mica en mica fins arribar a desintegrar-se al final, amb un fragilíssim agut en els violins i un treball melòdic esfilagarsat a la viola i al violoncel. Amb la saturació dels recursos sonors proposa fer emergir aquest silenci com a excés; i, en la seva fragmentació fer aparèixer, potser, l’inefable.<br />
<br />
<br />
<div>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/OFSILBy1lpA" width="560"></iframe>
</div>
<br />Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-56167594097222981372019-04-11T01:46:00.000-07:002019-04-12T01:47:54.224-07:00Dans les arbres<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dijous 11 d'abril de 2019</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fundació Antoni Tàpies</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">7 €. Compra <a href="https://www.auditori.cat/ca/dans-les-arbres-phosphorescence" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-0mSnX-TStbc/XLBPMU9GRuI/AAAAAAAAApE/QJYzVS2zzS0TRBu6MGlVtM_rhedw8RSAgCLcBGAs/s1600/danslesarbres2018.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="678" data-original-width="1220" height="221" src="https://1.bp.blogspot.com/-0mSnX-TStbc/XLBPMU9GRuI/AAAAAAAAApE/QJYzVS2zzS0TRBu6MGlVtM_rhedw8RSAgCLcBGAs/s400/danslesarbres2018.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
El reconegut quartet d’improvisadors Dans les arbres, format per tres músics noruecs i un francès, explora el territori ambigu que hi ha entre la música i el so. Desenfocant la frontera que els separa, troben música al so i so a la música a través de composicions espontànies d’una bellesa captivadora. La seva recerca sonora, d’una fisicalitat gairebé tàctil, els permet moure’s amb precisió per diverses combinacions instrumentals, evocant sonoritats de l’avantguarda del segle XX i combinant la improvisació instrumental acústica amb elements tecnològics de la música experimental més recent. Després de dos discos publicats a ECM rebuts amb entusiasme per la crítica especialitzada, Dans les arbres edita el 2017 <i>Phosphorescence</i> al segell independent noruec Hubro, un àlbum que representa un pas endavant en el seu concepte de música de cambra improvisada, i que cerca una economia de recursos que incorpora al seu univers sonor el processament electrònic, l’amplificació i el samplejat a temps real.<br />
<br />
<br />
<div>
<h3>
Dans les arbres</h3>
Christian Wallumrød, piano<br />
Ivar Grydeland, guitarra<br />
Xavier Charles, clarinet<br />
Ingar Zach, percussió</div>
<div>
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/6XRVX1neRQY" width="560"></iframe><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<h2>
</h2>
</div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes de programa</span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h3>
Per Jordi Alomar</h3>
<br />
És cert que la crida dels boscos com a referent estètic és inherent al naixement de la sensibilitat moderna. Al mateix temps que es configura una racionalització de tots els aspectes, tant de l’ordenació social com de l’experiència (confinada cada cop més dins els límits del que és urbà), es conformen uns entorns d’idealització de la natura com a reserva del que és sublim i pur, incontaminat de l’acció humana. A recer de la urbanitat, endinsar-se dins els boscos a la recerca de l’experiència vital i estètica immaculada és un gest purament romàntic. Emprendre el viatge cap a les fonts és una decisió recurrent si llegim i observem amb cura la història de l’art, amb uns resultats sempre diversos en funció del motiu que ha originat aquest trajecte.<br />
<br />
Una de les conseqüències més evidents d’endinsar-se en la boscúria i en les espessors de la seva penombra és la pèrdua de perspectiva visual. La proximitat i l’atapeïment de la massa forestal comporten una pèrdua de punts de referència i, per tant, una garantia d’ocultació, de refugi i, en definitiva, de llibertat. De cap altra manera haurien pogut mantenir la seva efectivitat tàctica les emboscades o els maquis. En termes de paisatge sonor, i seguint Murray Schafer, el boscatge genera, de la mateixa manera que la ciutat i la seva nul·la perspectiva tant visual com auditiva, un entorn de baixa fidelitat per la impossibilitat real de discernir, localitzar i identificar la procedència de les fonts sonores. És per això, doncs, que des de Thoreau a Cage –per fer només una tria recent de pensadors clàssics de l’escolta–, els boscos s’han erigit en l’imaginari de la llibertat musical com una còclea primigènia, inesgotable, frondosa i fecunda. Una còclea irracional, alternativa i complementària a la sala de concerts, nascuda del mateix impuls idealista i romàntic de fingir un entorn –aquesta vegada, purament racionalitzat– d’una alta i plena fidelitat auditiva dins un context d’eixordador brogit urbà.<br />
<br />
Dans les arbres és un dels conjunts més celebrats dins la sèrie d’exploracions en el món de la improvisació lliure apadrinat pel segell ECM, amb el qual coincideixen plenament en la missió: una amalgama de qualitat amb agosarament, recerca i garantia de producte ben acabat. El quartet noruec treballa, des de la seva formació definitiva el 2006, en un registre de recursos mínims, gairebé sempre en el llindar de l’audible, de la irrupció subtil en el silenci amb gestos sonors alliberats de qualsevol vestigi de familiaritat melòdica o musical. Treballant amb una acumulació de capes generades a partir de tècniques instrumentals expandides i tènues fluctuacions electròniques, el resultat pot tenir reminiscències tant de la imatgeria de la sensibilitat romàntica com de les propostes dels pioners del jazz d’avantguarda (AMM o Art Ensemble of Chicago).<br />
<br />
La tria de títols que encapçalen cada una de les propostes que presenten avui remet a un catàleg de propietats lumíniques (la fluorescència, la luminescència i la fosforescència). Aquest inventari de qualitats d’emissió i refracció de la llum desplega una aproximació luminotècnica al material i a la gestualitat sonora, en la qual l’energia que emana lliura possibilitats d’apreciació en un símil constant amb la manipulació de cossos més o menys translúcids a contraclaror, o amb una escolta plena del formigueig sonor de l’inconegut i ocult dins l’espessor dels boscos.</div>
<div>
<br /></div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-8244992813618211322019-03-17T02:37:00.001-07:002019-03-17T03:02:10.193-07:00Fritz Hauser + JONC<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dilluns 18 de març de 2019</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fabra i Coats - Fàbrica de creació</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">12 €. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/jonc_hauser_18_03_2019?idioma=CA&_ga=2.245491012.150399260.1552812951-1321033142.1478357904" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-TKGqMUmhwgM/XI4NmzHFzwI/AAAAAAAAAog/6K_2e7JAu7gKqP5UhmNxbKn0_Xh57s9mQCLcBGAs/s1600/fritz-hauser-by-ute-schendel_page_image.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="835" height="286" src="https://3.bp.blogspot.com/-TKGqMUmhwgM/XI4NmzHFzwI/AAAAAAAAAog/6K_2e7JAu7gKqP5UhmNxbKn0_Xh57s9mQCLcBGAs/s400/fritz-hauser-by-ute-schendel_page_image.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Com interpreta una orquestra simfònica una obra sense partitura? Fritz Hauser (Basilea, 1953), definit per The New York Times com “un dels millors percussionistes vius”, és un explorador sonor que va més enllà de les categories convencionals que ens permeten distingir entre un compositor i un improvisador. Hauser frega, rasca, manipula, percudeix objectes, els activa des del contacte amb la seva textura sonora i el seu potencial de ressonància, fent emergir harmònics, sorolls i sons insospitats que sorgeixen en funció de la superfície i del mètode d’acció emprat sobre els instruments. Juntament amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, Hauser ens oferirà una sessió única a l’entorn industrial de la Fabra i Coats: envoltats per tota una orquestra, podrem sentir dues de les seves obres obertes més significatives en format simfònic: <i>Schraffur</i> i <i>Rundum</i>, intercalades amb una de les seves sorprenents improvisacions a solo.<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/9WF9VhOKzEA" width="560"></iframe>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
Programa</h2>
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><a href="https://fritzhauser.ch/" target="_blank">FRITZ HAUSER</a></b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Schraffur </i>per a gong i orquestra simfònica</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i> Solo</i> de percussió</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Rundum </i>per a orquestra simfònica</span><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/79349990" webkitallowfullscreen="" width="560"></iframe><br />
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes de programa</span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h3>
Per Santi Barguñó</h3>
<br />
Fritz Hauser, definit per The New York Times com «un dels millors percussionistes vius», és un explorador sonor que va més enllà de les categories convencionals que ens permeten distingir entre un compositor i un improvisador. Hauser frega, rasca, manipula, percudeix objectes, els activa des del contacte amb la seva textura sonora i el seu potencial de ressonància, fent emergir harmònics, sorolls i sons insospitats que sorgeixen en funció de la superfície i del mètode d’acció emprat sobre els instruments. Hauser ha arribat a aquesta connexió amb els materials mitjançant un assaig continu de prova i error que l’ha dut a recórrer els sons possibles de nombrosos instruments i objectes des de la perspectiva de la seva matèria sonora, del timbre, de la percepció subjectiva de les subtils diferències que els defineixen (sons nets, o rugosos, o punxeguts, o bells…) i, alhora, des de la connexió amb altres objectes o instruments (com una pica d’acer quan es rasca amb una vareta metàl·lica determinada). Aquesta manera de copsar la matèria sonora, propera a la fascinació que ens pot produir descobrir la textura d’un objecte a través d’una imatge macro, li permet desenvolupar la seva música a partir de la interacció amb les diverses situacions sonores que pot generar un instrument o un conjunt d’instruments (incloent-hi tota mena d’objectes).<br />
<br />
En alguns casos, com en el solo que interpretarà envoltat de músics de la JONC, aquesta interacció amb el potencial dels instruments és immediata, i Hauser construeix a temps real, a través de les seves improvisacions, una correlació entre els sons que la conformen: «Quan improviso, ningú no ha sentit abans el que estic tocant, ni tan sols jo. I això és el que trobo tan fascinant». En moltes de les seves improvisacions, però, la seva particular narrativitat parteix de la consciència sonora de dispositius que coneix en profunditat; i ho fa amb objectes que tinguin el potencial per crear noves situacions sonores. Noves perquè, en certa manera, percudir un instrument tal com ho fa Hauser genera cada cop un nou paisatge: sorolls i sons transitoris apareixen de manera única en cada cas –com succeeix a <i>Schraffur</i> (Eclosió). Aquest punt de partida li permet transitar vies poc habituals –no tant en el gest com en l’enfocament i el resultat final– en el procés d’improvisació i en els seus plantejaments compositius. De fet, Hauser articula la gestió dels esdeveniments en el temps a partir de les diferents possibilitats sonores dels instruments. La seva sensibilitat tímbrica i textural està íntimament relacionada amb la seva concepció de la densitat i la dinàmica, aspectes que conformen la seva música. En el cas de les improvisacions, a més, el diàleg constant amb l’oient –que desemboca sovint en un desenvolupament escènic– esdevé un altre punt constitutiu del seu treball: «Per mi, improvisar és mantenir viu un procés musical que vaig començar fa molts anys. Necessito un públic per dur-lo a terme, no resulta comparable fer-ho sol: és un diàleg, és explicar una història. I això encara esdevé més fascinant en la música que en la vida real, perquè pots anar més enllà de moltes regles, és com narrar una història de ficció». La dimensió sonora i escènica d’aquesta ficció permet que Hauser provoqui aquest «anar més enllà».<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-sHRRJ7uPuk0/XI4U9TFSw9I/AAAAAAAAAow/p43lq1EQw-Q5PFLSS01KGA8wzOUTQCDcACEwYBhgL/s1600/Fritz-Hauser-Drums.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1065" data-original-width="1600" height="265" src="https://3.bp.blogspot.com/-sHRRJ7uPuk0/XI4U9TFSw9I/AAAAAAAAAow/p43lq1EQw-Q5PFLSS01KGA8wzOUTQCDcACEwYBhgL/s400/Fritz-Hauser-Drums.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
«Quants cops he anhelat un repertori musical que fos com un jardí, que em permetés veure com creixen les plantes, com floreixen i donen fruit.» <i>Schraffur</i> és un recorregut sonor que sorgeix de les diferents maneres de rascar un gong amb diverses baquetes de fusta i varetes metàl·liques, amb una pulsió constant, mecànica, deixant que l’instrument generi el contingut. Una obra sense partitura, però amb un conjunt d’instruccions (no escrites) del compositor que determinen tant l’estructura de la peça com el procediment tècnic de la interpretació. En les diverses versions de <i>Schraffur</i> per a gong i altres objectes (sempre rascats), Hauser ha desenvolupat una dimensió escènica que completa l’obra –ja sigui a través de la il·luminació, l’espai arquitectònic o la coreografia. De <i>Schraffur</i>, se n’han realitzat versions per a gong solista i grup de nens percussionistes –que el mateix Hauser va preparar expressament en tallers–, per a gong i orquestra –que la Basel Sinfonietta va interpretar al Festival de Lucerna–, per al públic sencer d’un teatre –la gran majoria del qual no tenia formació musical–, etc. Una diversitat de versions que només és possible quan es parteix d’una idea oberta; en aquest cas, la de deixar ressonar els objectes, activant el seu potencial sonor mecànicament, de la mateixa manera que Hauser ho fa amb el seu gong. El compositor confessa que l’obra pot funcionar millor amb intèrprets sense formació musical que amb músics que no entenen el fet específic de l’obra: que, a <i>Schraffur</i>, és l’instrument qui fa la música.<br />
<br />
Partint de la noció musical d’atac, Hauser va idear <i>Rundum</i>, una obra també oberta que transcendeix la limitació tradicional de la música per a percussió, originalment concebuda per a instruments que són percudits abans de ressonar a l’espai. La percussió s’ha dedicat, durant segles, a posar beats (sons colpejats) en el temps, creant una pulsació i construint un entramat rítmic. Però, què passaria si traspasséssim aquest límit accelerant al màxim aquests beats o impulsos fins a percebre’ls com un tot sonor unificat? <i>Rundum</i> cerca justament la conformació d’un contínuum sonor –a través de diferents instruments situats de manera que envoltin l’oient– que no podem determinar exactament d’on prové, ja que cap d’aquests instruments emet un atac perceptible més enllà del conjunt. El resultat és un camp sonor en expansió i contracció, que ens fa perdre la noció d’espai –no podem reconstruir la dimensió de l’espai a través de la seva reverberació, ni tampoc la nostra posició envers ell– i la percepció del temps: anul·lada la pulsació, quedem immersos en un tot ressonant, una pertorbació de l’aire no subdividida per unitats temporals.</div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-85412923522050339482019-02-25T23:19:00.000-08:002019-02-25T23:27:33.674-08:00Ensemble Mosaik + Enno Poppe<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dijous 7 de març de 2019</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sala 2, L'Auditori</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">7 €. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/ensemble_mosaik_07_03_2019?idioma=CA&_ga=2.4679537.370686583.1551162954-1321033142.1478357904" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div>
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/tWFB6VpgJNs" width="560"></iframe></div>
<br />
L’Ensemble Mosaik és sinònim de compromís i recerca en la nova creació musical europea. Fundat a Berlín l’any 1997, l’ensemble centra la seva producció en els repertoris més innovadors i exigents, i sovint incorpora complexos dispositius tècnics, així com elements visuals i escènics. Dirigits pel prestigiós compositor i director Enno Poppe, l’Ensemble Mosaik presenta un concert amb obres d’alguns dels autors europeus més destacats de l’actualitat: Zucker per a ensemble motoritzat, de la compositora sueca Lisa Streich; Very nearly almost in G per a ensemble, del compositor danès Christian W. Christensen; 64 daily self-portraits/micro-variations on a motive of Brahms per a quartet amb piano, del valencià Manuel Rodríguez Valenzuela (compositor convidat de Sampler Sèries); Rdja de la compositora sèrbia Milica Djordjevic, escrita a partir de la relació entre la gestualitat i el moviment com a factors inseparables; i el trio amb piano Trauben, del compositor alemany Enno Poppe.<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-WRfNpPm-LNg/XHTgfzqMX4I/AAAAAAAAAoI/BWIvSDwPaOosZAqjTpXGE6QtWI6LTpp9gCLcBGAs/s1600/ensemble-mosaik-web.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1198" data-original-width="1600" height="298" src="https://1.bp.blogspot.com/-WRfNpPm-LNg/XHTgfzqMX4I/AAAAAAAAAoI/BWIvSDwPaOosZAqjTpXGE6QtWI6LTpp9gCLcBGAs/s400/ensemble-mosaik-web.jpg" width="400" /></a></div>
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-bhTEa34lLvY/W6qiV7EzFKI/AAAAAAAAAk4/786UloGbsJ083eaFbnDDMoVcIwLH-Ne8gCEwYBhgL/s1600/SOS.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a>
<br />
<h3 style="clear: both;">
<a href="http://www.ensemble-mosaik.de/" target="_blank">Ensemble Mosaik</a></h3>
<div class="separator" style="clear: both;">
Bettina Junge, flauta / Simon Strasser, oboè / Christian Vogel, clarinet / Chatschatur Kanajan, violí / Karen Lorenz, viola / Niklas Seidl, cello / Ernst Surberg, piano / Adrian Pereyra, guitarra / Roland Neffe, percussió / Enno Poppe, director</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<h2>
<iframe allow="autoplay" frameborder="no" height="166" scrolling="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/560474121&color=%23ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true" width="100%"></iframe>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br class="Apple-interchange-newline" /></span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Programa</span></h2>
</div>
<a href="http://fabiasantcovsky.com/es/" target="_blank"><br /></a>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://www.lisastreich.se/" target="_blank">LISA STREICH</a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Zucker</i> (2016) *</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://www.christianwintherchristensen.dk/" target="_blank">CHRISTIAN WINTHER CHRISTENSEN</a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Very nearly almost in G</i> (2016)</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">*</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://www.manuel-rodriguez.com/" target="_blank">MANUEL RODRÍGUEZ VALENZUELA</a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>64 daily self portraits / microvariations on a motive of Brahms</i> (2016)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://www.milicadjordjevic.com/" target="_blank">MILICA DJORDJEVIC</a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Rdja</i> (2015) </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">*</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://www.ricordi.com/en-US/Composers/P/Poppe-Enno.aspx" target="_blank">ENNO POPPE</a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Trauben</i> (2014)</span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">* Estrena nacional</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-3gzn6DDsG1s/XHTlF8tfWlI/AAAAAAAAAoU/LYcMf5S2gWwHkJbe15SK6RfjcxPeJM_1wCLcBGAs/s1600/Enno-Poppe.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="994" height="223" src="https://2.bp.blogspot.com/-3gzn6DDsG1s/XHTlF8tfWlI/AAAAAAAAAoU/LYcMf5S2gWwHkJbe15SK6RfjcxPeJM_1wCLcBGAs/s400/Enno-Poppe.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<br />
<br />
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
</h2>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes de programa</span></h2>
<div>
<br /></div>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">per Marina Hervás</span></h3>
<br />
Malgrat l’aparent amabilitat del seu nom, <i>Zucker</i> (sucre) és una peça que tracta un tema clau en la música de Lisa Streich: els límits entre el que és humà i el que és mecànic. Això ja és present a Pietà, on apareix per primera vegada el “violoncel motoritzat” que a <i>Zucker</i> s’estén a la resta d’instruments de l’ensemble. A Pietà, un motoret “flagel·la”, gairebé irònicament, el violoncel, com si fos el cos de Crist. A través d’aquesta intervenció dels instruments, no només tracta de reformular-ne el timbre sinó també el significat. Streich cerca així la crítica a l’escolta mecànica. Per això, conjuga aquests sons que sorgeixen de la “motorització”, gairebé com de capseta de música, amb el diàleg amb els instrumentistes, que reclamen el seu lloc i que cada vegada ha de ser legitimat.<br />
<br />
Hi ha una afinitat secreta entre <i>Very nearly almost in G</i>, de Christensen, i la <i>Musica ricercata</i> de Ligeti: la cerca d’un únic so, i això radicalitza el principi segons el qual la tonalitat ha d’operar com a centre harmònic i melòdic. L’obra pivota entre la radicalitat rítmica, amb certa tendència cap al primitivisme i l’infantilme, i la fragilitat del so que se’n deriva. L’obra acaba així amb el que resta, amb el que queda del que sembla el descobriment ingenu i agosarat d’un nen que, sense prejudicis, s’enfronta per primer cop al so d’allò quotidià i que ens és familiar i indescriptible alhora. L’obra parla, potser, de la fragilitat d’aquesta trobada, que veritablement només pot succeir una vegada. Potser, per això, Christensen considera que part de la seva música treballa sobre «l’obsessió del detall de ser humà».<br />
<br />
No és casual que, per al seu <i>64</i>, Rodríguez Valenzuela hagi triat Brahms per treballar la microvariació, perquè ell va ser el compositor del cànon que més va treballar la variació com a principi constructiu. De fet, els seus motius solen ser més aviat petits, especialment en la música de cambra, i els explora fins a les seves últimes conseqüències. A <i>64</i>, Brahms hi és invocat des d’un punt de vista una mica freudià –en el sentit de “matar el pare”–, comú en l’evolució de molts compositors, de manera que parteixen d’ell, però van molt més enllà dels límits als quals es va acostar el compositor alemany. Diuen savis estetes que l’art s’encarrega d’explorar el que va quedar per resoldre en les obres anteriors; en concret, en el Quartet per a piano núm. 3. Potser això és el que hi ha a <i>64</i>: una conjura del que encara no ha estat explorat en l’obra. La seva relació amb Brahms és de hiat, d’interrupció del que la història ja ha explicat. Però també és nua, com si fos un diari personal de les seves trobades sonores.<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/WL4AcB8CJWg" width="560"></iframe>
<br />
<br />
No s’estranyin que <i>Rdja</i>, de Djordjevic, els porti a un món sonor metàl·lic. El mot <i>rdja</i> es traduiria com a “òxid”. Aquest procés li serveix com a punt de partida per pensar en la lenta microvariació sobre una textura. D’una banda, hi hauria un procés d’exploració tímbrica del metall gairebé literal des del principi de la peça: els clústers (un embull de sons que sonen simultàniament) es presenten glossats per la percussió i ens acosten a una estètica industrial. D’altra banda, Djordjevic reflexiona sobre com una superfície sòlida i rude s’acaba convertint en tot el contrari: porosa i trencadissa.<br />
<br />
<i>Trauben</i>, d’Enno Poppe, va més enllà de la senzilla associació que podria suggerir-nos el nom de la peça, “raïms” o “penjoll” (en alemany, aquest nom pot significar ambdues coses), de petites partícules que interactuen, com semblen prometre els motius inicials del piano i el glissandi de la corda. L’obra s’havia de dir <i>Kerne</i> (nuclis), però li va semblar un títol pobre i desangelat. Dels raïms, el va atreure que els seus petits grans amaguin un nucli ple de sabor i de textures. Però no tot s’acaba aquí: en alemany, traube també serveix per referir-se a “clúster”. El nom de la peça remet, així, a bona part de la complexitat conceptual que la inspira. D’una banda, hi apareix el treball minuciós, amb el so típic d’Anton Webern, en què una sola partícula conté un món sonor complet. De l’altra, a mesura que la peça avança i les derives del motiu estructural es van encavalcant, guanya terreny un element comú en moltes de les obres de Poppe –com per exemple, <i>Salz</i> o <i>Stoff</i>–: la trobada entre allò grotesc i allò infantil.<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/bOx5w3Jpn1o" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Totes les obres tenen alguna cosa en comú que, a més, és un tema present en tota la música dels últims cent anys: trobar la petitesa. Però no tant per fer-hi aparèixer l’essencial sinó perquè, potser, en el que és petit –i que sovint considerem insignificant– hi espurneja el que en altre temps es buscava en les generalitats o en les grans formes. D’aquesta manera, Streich crea un microscopi sonor en què el timbre n’exigeix la legitimació, Christensen construeix des de la fragilitat de la tonalitat, que agonitza mentre espera una mort que no acaba d’arribar; Rodríguez Valenzuela –aliat així secretament amb Christensen– escriu des d’una tradició que ja no és exactament de ningú. Finalment, Djordjevic i Poppe exploren el so des de la (micro)deformació del material.<br />
<div>
<br /></div>
<br />
<br />Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-58721609761400295972019-02-18T16:48:00.000-08:002019-02-18T16:51:21.128-08:00SINN+FORM<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dimecres 20 de febrer de 2019</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori, Sala 3 Tete Montoliu</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">7 €. Compra <a href="https://www.auditori.cat/ca/sinn+form-" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-gK7h52LSvvE/XGtQuevx5WI/AAAAAAAAAn8/ggJ8RXSlFvkq8GfJz741wcpUrK9LfJzAQCLcBGAs/s1600/2015_ELEKTRA_MONTREAL.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1600" height="250" src="https://3.bp.blogspot.com/-gK7h52LSvvE/XGtQuevx5WI/AAAAAAAAAn8/ggJ8RXSlFvkq8GfJz741wcpUrK9LfJzAQCLcBGAs/s400/2015_ELEKTRA_MONTREAL.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El músic, compositor i videoartista alemany Frank Bretschneider, cofundador del segell Raster-Noton, és un dels referents de l’escena europea de música electrònica. La localització del so, la creació d’estructures rítmiques formades per elements entrellaçats, i un discurs musical d’influència minimalista són alguns dels trets distintius de Bretschneider. A SINN+FORM, Bretschneider parteix de la idea d’un món fonamentalment caòtic (descrit per models matemàtics i teories físiques) i en l’intent constant de l’ésser humà de reconèixer, descriure, predir, controlar i canviar aquest món. Bretschneider emula musicalment aquest concepte amb sintetitzadors modulars (Buchla i Serge) que afecten aleatòriament els paràmetres musicals, transformant aquest flux d’esdeveniments en un sistema musical de caos i ordre, de contingut i forma, mitjançant un procés improvisat però deliberat de control i d’influència constants. La incorporació de l’artista visual Pierce Warnecke en directe aporta elements equivalents en l’àmbit de la imatge: a partir de les grans obres d’animació abstracta del segle XX (Oskar Fischinger, Walter Ruttman, Hans Richter, Len Lye, Norman McLaren, o John i James Whitney), reexamina els procediments des de la perspectiva de les noves tecnologies i el processament d’imatges animades i de vídeo en temps real.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Frank Bretschneider</b>, sintetitzadors modulars</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Pierce Warnecke</b>, video, objectes mecànics i lumínics</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/113620984" webkitallowfullscreen="" width="640"></iframe></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes al programa</span></h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per Jordi Alomar</span></h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">«Jo crec que l’ús del soroll per fer música augmentarà i continuarà fins que arribem a una música feta amb l’ajut d’instruments elèctrics que faran disponibles, per a propòsits musicals, tots els sons que puguin ser escoltats. S’exploraran els mètodes fotoelèctrics, magnètics i mecànics per a la producció sintètica de música. […] El principi de la forma serà la nostra única connexió constant amb el passat.» John Cage: <i>The future of music: Credo</i></span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Quan John Cage va escriure el manifest anterior, el 1937, disposava de prou indicis per pronosticar un canvi en la relació entre l’escolta i el total sonor. Un canvi arrelat en la imparable evolució de l’ecosistema sonor: tant l’adveniment del món industrial com de l’electrificació progressiva tindrien unes conseqüències en el paisatge sonor que configurarien un ventall de realitats sonores –i, per tant, musicals– radicalment noves. De fet, la incidència de l’electrònica en la producció musical irrompé amb dues possibilitats inaudites: la síntesi –l’obtenció de sons a partir de variacions de voltatge– i <i>l’esquizofonia</i> –la separació d’un so de la seva font “original” a través de l’enregistrament o del sampleig. L’explotació d’aquests dos principis pot ser una via d’entrada al recorregut de la relació entre música i electrònica al llarg del segle XX fins a l’actualitat: una presència que impregna tots els processos i àmbits de la producció musical.</span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Una de les conseqüències d’aquesta afectació és el volum de producció en creixement exponencial: el suport sonor passa a ser un material d’estoc, arxivable, reproduïble i multiplicable; en definitiva, inabastable. El procés de “tria” que sovint fa el discjòquei és el d’obrir <i>tracks</i> –o, en català, pistes– dins un laberint atapeït de referències i possibilitats en forma d’enregistrament o <i>recordings</i> (tinguem en compte la seva etimologia: la mateixa que la de les paraules “record”, en català, i la llatina <i>recordari</i>, “dur a la memòria”). Com vaticinava John Cage, la responsabilitat, doncs, de “dur a la memòria” rau en el principi de la forma i en les seves condicions de possibilitat. I aquest és el llindar en què treballa Frank Bretschneider a <i>Sinn + Form</i>.</span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">En aquesta proposta, l’artista planteja un contingut acústic caòtic creat per processos de manipulació analògica de sintetitzadors modulars enfrontat a la possibilitat constant de trobar-hi formes de comprensió i d’estructura des de l’escolta. Bretschneider fa un homenatge particular a l’experimentalisme electrònic dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, reproduint bona part dels processos de síntesi analògica elaborats aleshores i superposant-los per mitjà de tractaments de permutació i acumulació. Davant de l’obturació cognitiva resultant, l’autor manté una actitud clarament kantiana: són els processos d’escolta els que filtraran, seleccionaran i categoritzaran els esdeveniments sonors encapsulant-los en formes, independentment de la capacitat de l’oient per comprendre-les. La simulació del caos a <i>Sinn + Form</i> s’elabora a partir de la indeterminació de paràmetres com l’altura i el timbre, mentre que els patrons regulars –i, per tant, identificables o fins i tot predictibles– afecten paràmetres com la durada, la velocitat o l’atac. El projecte fou concebut i elaborat a l’EMS (Elektronmusikstudion) d’Estocolm amb els sintetitzadors analògics Buchla i Serge. En la versió que presentarà a Sampler Sèries farà servir un <i>samplejador</i>/seqüenciador Octatrack.</span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><i>Sinn + Form</i> és, probablement, una de les lectures més singulars i originals de la tradició electroacústica clàssica i de laboratori. Vista amb més de seixanta anys de perspectiva després de la seva emergència, de la mà d’un <i>outsider</i> heterodox com Bretschneider, la lectura qüestiona categories i registres de pertinença i de legitimitat, així com fa palesa la plena vigència del <i>Credo</i> de Cage.</span></div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-58108978163977390852019-01-21T00:09:00.001-08:002019-01-21T00:52:09.193-08:00EXAUDI<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diumenge 27 de gener de 2019</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori. Escenari Sala 1 Pau Casals</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">19:00 hores</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">10 €. Compra <a href="https://www.auditori.cat/ca/exaudi-eight-voices" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-BcEgXBoZlMo/XEV7PmpgafI/AAAAAAAAAmw/d4x8Q0i1SeckWOqlnlCfLPoWHYvOY1l4ACLcBGAs/s1600/evlight_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="534" data-original-width="800" height="266" src="https://3.bp.blogspot.com/-BcEgXBoZlMo/XEV7PmpgafI/AAAAAAAAAmw/d4x8Q0i1SeckWOqlnlCfLPoWHYvOY1l4ACLcBGAs/s400/evlight_2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<h3 style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://www.exaudi.org.uk/" target="_blank">EXAUDI</a></span></h3>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El prestigiós ensemble vocal EXAUDI centra el seu repertori en autors d’avantguarda que sovint s’allunyen dels circuits convencionals de la música contemporània. A Eight Voices, Bryn Harrison treballa sobre cicles cromàtics d’alçades a través de repeticions de seqüències complexes. Linda Catlin Smith explora a Uncertain la percepció que queda entre dos estats: com pot no ser de dia ni de nit? La delicada peça de Jürg Frey, mostra una subtil simplicitat compositiva, focalitzant cada so de l’ensemble en veus que muten entre elles, trobant-se en diversos moments de l’obra en seccions harmòniques d’una expressivitat sense artificis. Els Madrigali de Salvatore Sciarrino, despleguen una nova ecologia sonora a través d’una polifonia de recursos mínims sobre sis haikus de Matsuo Bashô. Completen el programa Corpi celesti de Lorenzo Pagliei, i una breu peça coral de Morton Feldman, Christian Wolff in Cambridge, on 16 acords i tres notes es succeeixen sense especificació mètrica, empenyent l’oient a l’habitual perplexitat perceptiva que provoca el compositor nord-americà.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="clear: both;">
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Juliet Fraser, <i>soprano</i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Emma Tring, <i>soprano</i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lucy Goddard, <i>mezzosoprano</i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tom Williams, <i>contralt</i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Stephen Jeffes, <i>tenor</i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">David de Winter, <i>tenor</i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Simon Whiteley, <i>baix</i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Jimmy Holliday, <i>baix</i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">James Weeks, <i>director</i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div class="" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-f68zI5Re5Ww/XEV8Ka2oxnI/AAAAAAAAAnE/Y_N1ILNCnfk4mEajF54BIJqANuAI4EsrQCLcBGAs/s1600/img3-960x300_c.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="960" height="125" src="https://3.bp.blogspot.com/-f68zI5Re5Ww/XEV8Ka2oxnI/AAAAAAAAAnE/Y_N1ILNCnfk4mEajF54BIJqANuAI4EsrQCLcBGAs/s400/img3-960x300_c.jpg" width="400" /></a></span><br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<br /></div>
<h2>
</h2>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></h2>
<h2>
Programa</h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">BRYN HARRISON</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Eight Voices</i> (2011) **</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">LINDA CATLIN SMITH</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Uncertain</i>, for 8 voices (2017) **</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">JÜRG FREY</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Shadow and Echo and Jade</i>, for 8 voices (2014-16) **</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Out of Chorales,</i> for 8 voices (World premiere) *</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">SALVATORE SCIARRINO</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Madrigali</i> (Selection), for 8 voices (2008) </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">MORTON FELDMAN</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Christian Wolff in Cambridge</i>, for mixed choir (1963)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">*Estrena mundial</span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">**Estrena nacional</span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-0Ogu7Cj9Hvk/XEV9cAmYONI/AAAAAAAAAnY/cJT5CVTkMScu6MqKEQoI9ImhTzWjbM5WACLcBGAs/s1600/img5-960x300_c.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="960" height="125" src="https://3.bp.blogspot.com/-0Ogu7Cj9Hvk/XEV9cAmYONI/AAAAAAAAAnY/cJT5CVTkMScu6MqKEQoI9ImhTzWjbM5WACLcBGAs/s400/img5-960x300_c.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes al programa</span></h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">per </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Jordi Alomar</span></h3>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Bryn Harrison, habitual en la programació de Sampler Sèries, segueix amb escreix la sentència del filòsof David Hume: «la repetició exacta no efectua cap canvi en l’objecte repetit, però sí que produeix una nova impressió en la ment de qui el contempla». Les propostes de Harrison plantegen l’exploració del temps musical a través de l’ús de formes musicals recursives. La reiteració, recurrència i repetició d’elements i procediments permeten veure el mateix material des de diferents perspectives. El joc entre la repetició literal i la repetició aproximada configura un entramat de punts de referència que orienten i extravien alhora la memòria configurada per l’escolta. Eight Voices, encarregada per al conjunt Exaudi i estrenada a Darmstadt el 2012, pot escoltar-se com una projecció en el temps d’una transformació calidoscòpica de la isorítmia fins al punt de crear la percepció d’un objecte que sembla estàtic i en moviment alhora.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/njLD6kwWO4I" width="560"></iframe><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La música de Linda Catlin Smith segueix, en certa manera, l’esperit de confluència d’expressions artístiques diverses de la New York School. Les seves obres sovint transiten en l’ambigüitat entre expressió plàstica, narrativa i temporal. Prova d’això és l’empremta dels procediments visuals de Cy Twombly, Mark Rothko o Joseph Cornell en la seva pràctica compositiva. En el cas de <i>Uncertain</i>, Smith recorre a una relectura de fragments de <i>The Years</i>, última novel·la de Virginia Woolf. La tria dels fragments no és gratuïta: tots ells fan referència a diferents gradacions de la llum. L’obra fou estrenada el passat 2017 en el marc del festival Principal Sound a St John’s Smith Square, Londres.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">«L’ecologia del so significa un retorn al silenci, però també i molt especialment la recuperació d’una forma d’expressió sense fredor emocional i sense retòrica. Quan la veu es confia al silenci, tot el que resta és la boca, la cavitat bucal, la saliva. Els llavis que s’obren, limitats a una buidor fosca, a la set, a la fam.» Amb aquesta idea d’ecologia del so, Salvatore Sciarrino presenta el context d’<i>azzerare</i> o posar a zero els llindars d’expressió i d’escolta de què parteixen els seus dotze <i>Madrigali</i>. Basats tots ells en sis haikus de Matsuo Bashō, el “madrigalisme” recau en l’extravagància com a recurs en la connexió entre la paraula i el gest sonor. La referència a signes i figures de la natura conforma una imatgeria dura i diàfana, articulada en dues sèries emmirallades de sis madrigals cada una. Aquesta peça va ser un encàrrec del festival de Salzburg i Neue Vokalsolisten Stuttgart el 2007.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Kb9ksN7UyF0" width="560"></iframe><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si els madrigals de Sciarrino es construeixen a partir de la càrrega referencial i figurada dels gestos sonors, la música de Jürg Frey –col·laborador habitual d’Exaudi– oscil·la permanentment en un equilibri fràgil entre la figuració melòdica i l’abstracció (com fa el pintor Giorgio Morandi, una referència constant en la música de Frey). El silenci i la ressonància de l’espai acústic són els llindars de resolució d’una fragilitat lliurada a la responsabilitat d’escolta de l’oient. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Morton Feldman passà progressivament d’una escriptura gràfica amb un grau significatiu d’indeterminació en les seves primeres obres a una escriptura cada cop més determinada, precisa i concisa dins dels paràmetres de l’escriptura convencional. <i>Christian Wolff in Cambridge</i>, estrenada per Alvin Lucier i el Brandeis University Chamber Chorus el 1966, és una obra breu composta en un estadi intermedi d’aquest procés: si bé les altures estan determinades, les durades són deixades a la lliure decisió dels intèrprets. Sense cap indicació de mètrica ni de tempo, s’esdevé una seqüència doble de dinou esdeveniments sonors que, com en la música de Bryn Harrison, congelen la percepció lineal del temps.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/oJPUjqQuYH8" width="560"></iframe>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<br />
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’arquitectura del silenci</span></h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">per Jürg Frey</span></h3>
<div>
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">«Hi ha peces en què l’absència de so ha esdevingut una característica fonamental. El silenci està influït pels sons que s’havien escoltat anteriorment. Aquests sons fan possible el silenci quan desapareixen, i li donen una ombra de contingut. Quan l’espai del silenci s’expandeix, els sons s’esvaeixen en la nostra memòria. [...] El silenci també pot trobar-se en els sons. Per trobar-lo, un ha de deixar anar tot allò que, en aquests sons, obtura el silenci. En resulta, doncs, un so sense la idea de què pot significar, o de com podria emprar-se. Així, aquest so pot assolir un indici de permeabilitat que d’una altra manera només pertany al silenci. Això és el <i>Da-sein</i> (ser aquí) del so. El silenci requereix prendre una decisió: o so, o no so. El so requereix prendre moltes més decisions, decisions que li donen qualitat, forma, emoció, contingut. El silenci, en la seva presència monolítica, sempre se sosté com un enfrontament contra un nombre infinit de sons o formes sonores. El so i el silenci marquen el temps i l’espai, en un sentit existencial. Junts comprenen tota la complexitat de la vida.»</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-BAruf-dh85o/XEWAEnEwCuI/AAAAAAAAAnk/NHSSXnO_ZNknSS5t73NBoyZAu0BzGZgKQCLcBGAs/s1600/jurg-frey2015.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="300" src="https://3.bp.blogspot.com/-BAruf-dh85o/XEWAEnEwCuI/AAAAAAAAAnk/NHSSXnO_ZNknSS5t73NBoyZAu0BzGZgKQCLcBGAs/s400/jurg-frey2015.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Five Shadow and Echo Fields</span></h3>
<h4>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Instal·lació sonora multicanal al Museu de la Música</span></h4>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">«L’anomeno “instal·lació sonora”, però en veritat és més aviat una composició per a altaveus de durades llargues. La peça és molt silenciosa, i manté la seva presència en l’espai. L’aparença és efímera. El treball és lleuger, íntim; el so acoloreix l’espai, no l’ocupa.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El material és fàcil, senzill: sons de pedres, sons d’una harmònica, d’una melòdica, sons del vent, d’un piano, instruments casuals.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La sensibilitat, cura i respecte vers els materials fràgils són les bases a partir de les quals he compost les instal·lacions sonores.»</span></div>
</div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-21798624566425072482019-01-01T07:20:00.003-08:002019-01-01T07:28:07.951-08:00Nate Wooley Quartet: KNKNIGHGH<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diumenge 13 de gener de 2018</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Teatre del CCCB</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">19:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">7 €. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/nate_wooley_13_01_2019?idioma=ES&_ga=2.260174413.1157472886.1546354470-1321033142.1478357904" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-3pXNw3baPEI/XCt_8_AlULI/AAAAAAAAAmI/0ZOKgqD8OL8y7aS8zo2dbBdLdS-Peoi2gCLcBGAs/s1600/Nate%2BWooley%2527s%2BKnknighgh%2B%25C2%25A9TerekasTomas%2B2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="788" data-original-width="1600" height="196" src="https://1.bp.blogspot.com/-3pXNw3baPEI/XCt_8_AlULI/AAAAAAAAAmI/0ZOKgqD8OL8y7aS8zo2dbBdLdS-Peoi2gCLcBGAs/s400/Nate%2BWooley%2527s%2BKnknighgh%2B%25C2%25A9TerekasTomas%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Amb <i>Knknighgh</i> (es pronuncia com la paraula anglesa <i>knife</i>), el compositor i trompetista nord-americà Nate Wooley introdueix una nova perspectiva compositiva en la tradició del free jazz, inspirada en els poemes minimalistes d’Aram Saroyan. A partir d’un simple tema de 13 compassos, Wooley escriu petits fragments en loop que permeten al grup d’improvisadors compondre col·lectivament, portant al límit les possibilitats discursives del grup en relació a aquestes cèl·lules musicals. Un punt de partida que força els músics a anar més enllà de les seves zones de confort, i que situa la narrativa musical en una dialèctica pròpia. Nate Wooley, considerat un dels trompetistes més originals i arriscats del jazz contemporani, lidera un quartet format per alguns dels improvisadors més destacats de la nova escena de Nova York.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<br />
<div style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Nate Wooley Quartet</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://natewooley.com/" target="_blank">Nate Wooley</a>, trompeta</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://www.lotteanker.com/" target="_blank">Lotte Anker</a>, saxos</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://bandcamp.com/feliks" target="_blank">Felix Henkelhausen</a>, baix</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://drehocevar.com/" target="_blank">Dre Hocevar</a>, bateria</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/P6-e60ldBdA" style="font-family: Times;" width="560"></iframe></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #22201f; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px;">
<h2 style="font-size: 22px; margin: 0px; position: relative;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Programa</span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://natewooley.com/" target="_blank">NATE WOOLEY</a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://natewooley.com/knknighgh.html" target="_blank">Minimalist Poetry (for Aram Saroyan)</a> (2017)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-XdJf9u-R-io/XCuGPMJcN4I/AAAAAAAAAmY/GhSqEo_UnVsbGCPOYpRpXC9lTp-maZHDgCLcBGAs/s1600/%25C2%25A9%2BR.Domi%25CC%2581nguez-Nate%2BWooley-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="265" src="https://4.bp.blogspot.com/-XdJf9u-R-io/XCuGPMJcN4I/AAAAAAAAAmY/GhSqEo_UnVsbGCPOYpRpXC9lTp-maZHDgCLcBGAs/s400/%25C2%25A9%2BR.Domi%25CC%2581nguez-Nate%2BWooley-2.jpg" width="400" /></a></div>
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-niQGe6WDRp4/XCuAFWe1R6I/AAAAAAAAAmQ/BNhS8HOdJVMRKBuI3p7N8CYxAOtmKIWngCEwYBhgL/s1600/Nate%2BWooley%25E2%2580%2599s%2BKnknighgh%2B%25C2%25A9TerekasTomas%2B1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes al programa</span></h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per Carlos Pérez Cruz</span></h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fa poc més de tres anys, Nate Wooley era a Barcelona, convidat a la festa musical del seixantè aniversari del pianista Agustí Fernández. Ens vam asseure a conversar i em va cridar l’atenció la llegenda que portava impresa a la samarreta: “I would prefer not to” (M’estimaria més no fer-ho), la frase amb què el protagonista de <i>Bartleby, l’escrivent</i> –un conte de Herman Melville– respon davant de qualsevol requeriment. «Per mi, és una història sobre la voluntat humana. Quan exerceixes la teva voluntat en contra d’alguna cosa o poses de debò la teva personalitat en allò que fas, llavors saps qui ets. És una cosa que no tothom és capaç de fer», em va explicar el trompetista.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En un exercici d’honestedat insòlit, el nord-americà es confessava «una mica estancat» en el seu desenvolupament com a improvisador. «He tocat d’una manera determinada durant un temps i he desenvolupat manierismes i solidificat maneres de tocar i de pensar», reflexionava aquell matí de juliol de 2015. «Acabes per sentir-te cansat». Wooley es proposava llavors experimentar nous sistemes de tocar la trompeta i d’expressar-se, de pensar en la forma i en la improvisació, en un termini de cinc anys. El termini no ha conclòs, però els canvis han arribat. Fruits d’haver exercitat la voluntat.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Nate Wooley recorda ara aquell temps no tan llunyà com un moment de crisi superat. «Han passat moltes coses en els últims dos anys, sobretot perquè he tocat música d’altres autors en un context més clàssic que el de la nova música. Això m’ha fet canviar la manera d’apropar-me a la trompeta, perquè vaig haver d’aprendre a ser eficient tècnicament buscant un altre sistema del que faig servir quan improviso». Wooley ha deixat enrere un moment de crisi tècnica freqüent entre trompetistes, ja que es tracta d’un instrument que, físicament, exigeix molt. A més, ha aconseguit sortir de les aigües estancades d’una improvisació que el deixava insatisfet.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/QvASERsLt-g" width="560"></iframe><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El quartet KNKNIGHGH, amb què es presenta en aquesta ocasió a Barcelona, és fill d’aquesta experimentació de noves formes improvisades. Amb ell busca aconseguir que els improvisadors s’esforcin a anar més enllà del llenguatge amb què se senten còmodes. Davant l’espectador s’hi situa un quartet que pot recordar una formació «tipus Ornette Coleman», connectada al <i>free jazz</i>, encara que les dinàmiques internes siguin molt diferents. Ells parteixen d’una melodia que, en paraules de Nate, «toquem cada vegada i que, d’alguna manera, estructura cada actuació» i els planteja un repte: «veure de quantes maneres diferents es pot tocar la mateixa melodia». Però, més enllà de l’exposició, hi ha el desenvolupament. I aquí els quatre integrants tenen la potestat d’afectar el rumb de la música fent un senyal per iniciar immediatament petites composicions fragmentàries del mateix trompetista. «És emocionant perquè pot anar en qualsevol direcció i, fins i tot, pot ser que no funcioni. Però això és viure aquesta música al límit, cosa que no passa tan sovint».</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El quartet –renovat ara en un 50 %– va deixar gravat un disc inspirat en la poesia minimalista del nord-americà Aram Saroyan, conegut per fer poemes d’una sola paraula, com <i>lighght</i>. A Wooley, el va atraure la idea d’«aconseguir el màxim amb el mínim», petits fragments de música escrita capaços de pertorbar el desenvolupament instintiu d’una improvisació lliure convencional que permeten al músic i a l’espectador eludir la linealitat previsible.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/InGL9BB0rY0" width="560"></iframe><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A Barcelona, hi té previst donar vida a aquesta <i>minimalist poetry</i> de Saroyan i també presentar les noves idees que li suggereix el dramaturg Bertolt Brecht. «Em va fascinar que digués als actors que cadascú fes exactament el contrari del que feia l’altre, cosa que genera tensió i és radical. I s’entén, encara que pugui semblar “contraintuïtiu”». Per això, Nate Wooley fins i tot utilitza menys elements compostos que en el primer projecte de KNKNIGHGH, i aleshores «es produeix un so molt més lliure, però diferent del que entenem com a <i>free jazz</i> tradicional». Poden anar tots a l’una pel camí que, en un moment donat, triï algun dels músics o «fer alguna cosa completament diferent», això genera «estranyesa i incomoditat, però en el bon sentit». Un escenari inestable i estrany que afecta la manera d’improvisar, perquè «aquesta tensió crea una cosa nova».</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Carlos Pérez Cruz</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://www.clubdejazz.com/">clubdejazz.com</a></span><br />
<br />
<br />
<br />
<iframe allow="encrypted-media" allowtransparency="true" frameborder="0" height="80" src="https://open.spotify.com/embed/track/14uYLnjCzoiB70SMDWvZqf" width="500"></iframe>
<br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-5770852668641832022018-12-12T01:50:00.003-08:002018-12-17T11:34:36.335-08:00FERRAN FAGES: LLAVI VELL<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dimecres 19 de desembre de 2018</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sala 4, L'Auditori</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">7 €. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/ferran_fages_19_12_2018?idioma=ES&_ga=2.11599156.1097344662.1544606399-1911252331.1523537366" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-tqNl4OGsB3E/XBDWUG_Rf5I/AAAAAAAAAlw/9cDj7T6wvkIrEKPeT5IZQUtYHmqVYjo_ACLcBGAs/s1600/Fages.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="681" data-original-width="1024" height="265" src="https://4.bp.blogspot.com/-tqNl4OGsB3E/XBDWUG_Rf5I/AAAAAAAAAlw/9cDj7T6wvkIrEKPeT5IZQUtYHmqVYjo_ACLcBGAs/s400/Fages.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<h4 style="clear: both; text-align: left;">
<b>Ferran Fages, guitarra acústica, ones sinusoidals, electrònica</b></h4>
<br />
El guitarrista, compositor i improvisador Ferran Fages és un dels artistes més inquiets i destacats de l’escena de música experimental de Barcelona. Amb <i>Llavi vell</i> i <i>What might occur</i>, Fages mostra dues cares aparentment oposades en la seva extensa producció. <i>Llavi vell</i>, concebuda per ser reproduïda el més fort possible i presentada en aquesta ocasió en format quadrafònic, és una massa sonora construïda a partir de capes de sons produïts pel fregament d’un arc en diverses posicions sobre les cordes de la guitarra. Sobre aquesta massa inestable (gairebé un drone) pren forma una capa d’harmònics dispersos, tractada com un patró melòdic. <i>What might occur</i> és una relectura per a guitarra acústica i ones sinusoïdals de la peça per a piano <i>Triadic Memories</i> de Morton Feldman, i ens ensenya el vessant més cru i intimista de Fages: una aproximació a la guitarra com a instrument feble, de recursos mínims, que ens situa en una perspectiva sonora on el silenci sustenta el discurs musical. Dues obres que exploren formes d’afectar la nostra percepció temporal amb recursos sonors i compositius contrastants.<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-bhTEa34lLvY/W6qiV7EzFKI/AAAAAAAAAk4/786UloGbsJ083eaFbnDDMoVcIwLH-Ne8gCEwYBhgL/s1600/SOS.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/hmq5krvooss" style="color: black; text-align: start;" width="560"></iframe></a><br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Programa</span></h2>
</div>
<a href="http://fabiasantcovsky.com/es/" target="_blank"><br /></a>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><a href="http://www.ferranfages.net/" target="_blank">FERRAN FAGES</a></b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>What might occur (Rereadings of Triadic Memories by Morton Feldman for acoustic guitar and sinewaves) </i>(2015-17), per a guitarra acústica i ones sinusoidals</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Llavi vell</i>, per a quadrafonia</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-5s-Tw0RpFzE/XBDUpOB3f2I/AAAAAAAAAlo/n570YWSYeE005Jaoy4Qosn4rbfp2CDTuACEwYBhgL/s1600/Ferran%2BFages%2B%25C2%25A9%2BElena%2BMa%25CC%2581rquez.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-5s-Tw0RpFzE/XBDUpOB3f2I/AAAAAAAAAlo/n570YWSYeE005Jaoy4Qosn4rbfp2CDTuACEwYBhgL/s400/Ferran%2BFages%2B%25C2%25A9%2BElena%2BMa%25CC%2581rquez.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes de programa</span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>What might occur i Llavi vell</i></span></h3>
<h4>
Per Jordi Alomar</h4>
<br />
Un dels textos centrals dels <i>Poemes de l’alquimista</i> de Josep Palau i Fabre és “L’aventura”. Escrit el 1947, el poema és una traducció, desconstrucció, apropiació i recreació de “Sensation”, un poema d’Arthur Rimbaud. Partint de l’original francès, en cinc versions –o etapes– distintes, Palau i Fabre fa un allunyament progressiu de la lectura inicial de Rimbaud –una traducció poèticament fidel– fins a convertir-lo en un text autònom. Diu l’autor, a les notes sobre “L’aventura”: «Dos problemes es plantegen en aquest poema: el de la imitació i el de la identitat. No en formen sinó un. Aquí es demostra, per camins diferents, la impossibilitat de la imitació. Volent escriure un poema com l’hauria escrit un altre poeta del que em sento molt pròxim, o volent traduir un poema que sento com si fos meu, o fins i tot llegint algun poema que admiro, surt la meva identitat. Hi ha sempre, darrera meu, i encara que jo no me n’adoni, un lector invisible que llegeix per mi i que em diu com he de llegir; que em separa, així, dels llocs d’on jo em creia gairebé esclau».<br />
<br />
Aquest procediment d’escriptura poètica entesa no com un objectiu en ella mateixa sinó com un mitjà d’exploració, de lectura, d’experimentació i de configuració de la pròpia identitat a través de la digestió dels referents podem traslladar-lo al procés compositiu tant de Morton Feldman com de Ferran Fages. En el procés compositiu de <i>Triadic Memories</i>, Morton Feldman hi sedimenta el record de les maneres de tocar de tres intèrprets molt propers a l’autor: David Tudor, Roger Woodward i Aki Takahashi. L’evocació autònoma del tacte, de la presència velada, porta la dimensió de la memòria a un lloc fonamental en el gest de l’escriptura.<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/EeiWdpwhe_M" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Amb <i>What might occur</i>, Ferran Fages presenta una relectura personal de <i>Triadic Memories</i>, fita cabdal en la trajectòria d’escolta de Fages i punt de referència en el seu posicionament creatiu. Concebuda per a guitarra acústica i ones sinusoidals, i elaborada durant un llarg procés de gestació (2015-2017), és la primera obra d’una trilogia que també inclou <i>Detuning Series for Guitar</i> (2016) i <i>Un lloc entre dos records </i>(2017). Les peces d’aquesta trilogia tenen com a eix comú la desconstrucció de la guitarra a través d’una nova aproximació a l’instrument. Des de l’austeritat en l’ús d’efectes, tècniques i materials, es forja una música en què la simplicitat i la concisió sustenten una arquitectura fràgil, silenciosa, de temporalitats verticals i immersives, sense fites.<br />
<br />
Confrontant el problema de la imitació i de la identitat com planteja Palau i Fabre, el procés de composició de <i>What might occur</i> significa una reescriptura experiencial i emotiva del punt de partida més que no pas una transcripció fidel i analítica de l’original. La recreació dels timbres i ressonàncies harmòniques de <i>Triadic Memories</i> topava amb un problema d’entrada: l’afinació tradicional de la guitarra. La manera de resoldre-ho va ser partir de l’adaptació de l’afinació de l’instrument a un <i>leitmotiv</i> que permetés, des de les cordes a l’aire, poder jugar amb la ressonància de l’instrument i configurar un clúster generador del material sonor de l’obra. L’ús de les ones sinusoidals, més enllà de generar interferències, batiments o amplificacions, respon en aquesta trilogia a la necessitat d’esdevenir un vehicle portador de memòria.<br />
<br />
<i>Llavi vell </i>(2010) planteja una aproximació molt diferent de l’anterior. Hereu de Phil Niblock, Fages elabora un bloc sonor quadrafònic pensat per ser reproduït al màxim de volum possible. A partir de la superposició de capes d’enregistraments del frec de les cordes de la guitarra amb un arquet metàl·lic sobre diferents punts de la corda, el resultat és una massa fluida amb dos nivells: un nivell massiu, <i>drone</i>, trencat pel moviment de l’arquet, i un nivell d’harmònics fluctuants, tractat com un patró melòdic.<br />
<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/yBGePwqr8DM" width="560"></iframe>
</div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-60283071357277685122018-11-01T02:53:00.000-07:002018-11-01T02:58:07.788-07:00SYNTHS<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dissabte 3 de novembre 2018</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fabra i Coats - Fàbrica de Creació </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">19:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">10 €. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/synths_03_11_2018?idioma=ES&_ga=2.62730540.1856607842.1541064247-1321033142.1478357904" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Dh6iHLwDUrQ/W9rJqYgqD3I/AAAAAAAAAlM/hABn_XSOgeUMWAmE0ZolSJQ3_iVZKRV7ACLcBGAs/s1600/Thomas%2BAnkersmit%2B%25C2%25A9%2BQuentin%2BChevrier.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="265" src="https://2.bp.blogspot.com/-Dh6iHLwDUrQ/W9rJqYgqD3I/AAAAAAAAAlM/hABn_XSOgeUMWAmE0ZolSJQ3_iVZKRV7ACLcBGAs/s400/Thomas%2BAnkersmit%2B%25C2%25A9%2BQuentin%2BChevrier.jpg" width="400" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<h2>
Thomas Lehn, Thomas Ankersmit, Keith Fullerton Whitman</h2>
<div>
<br />
Tres referents dels sintetitzadors analògics ens ofereixen sessions úniques a la Fabra i Coats-Fàbrica de Creació en una jornada coproduïda per les Sampler Sèries de l’Auditori i OUT.SIDE, el cicle de músiques inusuals a centres d'art de Catalunya.</div>
<br />
L’alemany Thomas Lehn és un dels músics més destacats de l’actualitat de l’escena de la improvisació lliure. Ha desenvolupat un llenguatge propi a partir d’un ús exhaustiu del sintetitzador analògic EMS Synthi A, que data de 1971. La seva formació com a pianista de clàssica, jazz i contemporània, es deixa entreveure en la seva concepció del sintetitzador com a instrument d’execució en directe i es visualitza en interpretacions d’un nivell instrumental prodigiós. El músic holandès Thomas Ankersmit centra el seu treball en l’exploració de fenòmens acústics i psicoacústics a partir d’un sistema que combina el sintetitzador Serge Modular -creat per Serge Tcherepnin l’any 1974- amb el processament digital per ordinador. Reflexions sonores, infrasons, emissions otoacústiques, sons ultradireccionals, feedbacks i interrupcions del senyal, així com deliberats mals usos de l’equipament, manifesten la seva visió extrema, visceral i alhora sofisticada dels fenòmens sonors. El nord-americà Keith Fullerton Whitman, una de les principals figures de l’escena dels sintetitzadors modulars, ha publicat més d’una vintena d’àlbums de música electrònica des dels anys noranta. Partint també d’un sistema híbrid que combina sintetitzadors i software de processament i generació del senyal, Fullerton Whitman estableix marcs de treball que li permeten la creació de música electrònica en directe, una aproximació al fet musical indissociable de l’univers específic dels sintetitzadors modulars.<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<iframe allow="autoplay" frameborder="no" height="166" scrolling="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/2580670&color=%23ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true" width="100%"></iframe><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span>
<br />
<br />
Pianista i teclista de sintetitzador analògic, <b>Thomas Lehn</b> és compositor intèrpret de música contemporània. Des dels anys vuitanta, ha estat exercint com a pianista d’interpretació i a principis de la dècada de 1990 va començar a col·laborar en activitats internacionals com a intèrpret de música electrònica en directe basada en la síntesi sonora de sintetitzadors analògics de finals de la dècada de 1960, utilitzant gairebé només el Signe Synthi A.<br />
<br />
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-NanXCh-oceU/W9rJXUkFMII/AAAAAAAAAlA/Y6VAnhDgqykHfjAfqGxcGYJ4hJKtctH4wCLcBGAs/s1600/Thomas%2BLehn%2B%25C2%25A9%2BAndy%2BMoor.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="265" src="https://4.bp.blogspot.com/-NanXCh-oceU/W9rJXUkFMII/AAAAAAAAAlA/Y6VAnhDgqykHfjAfqGxcGYJ4hJKtctH4wCLcBGAs/s400/Thomas%2BLehn%2B%25C2%25A9%2BAndy%2BMoor.jpg" width="400" /></a><br />
<br />
Ha compost la seva pròpia música electrònica alhora que ha anat ampliant el seu treball per a interpretacions de sintetitzador en directe i en estudi realitzades per compositors com ara Boguslav Schaeffer, Éliane Radigue, Peter Jakober, Anthony Pateras a.m.o. Ha realitzat col·laboracions internacionals amb ensembles com KONK PACK, TOOT o THERMAL. És membre fundador de l’ensemble] h [iatus, un projecte dedicat a la interpretació i la improvisació, i recentment ha treballat amb el videoartista Kjell Bjørgeengen, amb Xavier Charles i Roger Turner.<br />
<div>
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/yCuR-T08-yY" width="560"></iframe>
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Instal·lat a Melbourne (Àustralia), <b>Keith Fullerton Whitman</b> (1973), és una de les figures principals de l’escena dels sintetitzadors modulars. La seva inquietud musical neix amb la descoberta, a principis dels anys noranta, dels segells discogràfics experimentals independents de Boston i del downtown de Nova York juntament amb hores d’experimentació als estudis subterranis del Berklee College of Music, que resultà en una desconstrucció lo-fi dels paràmetres convencionals de la música dance.Cap a l’any 2002, l’autor es planteja abandonar progressivament la manipulació de l’herència dance i centrar-se en una recerca orientada a l’exploració sonora. Fullerton combina dispositius analògics pertanyents a diferents moments de la història de la música electroacústica amb transformacions digitals. Durant els últims vint anys, Keith ha publicat més de 20 àlbums i ha realitzat més de 500 concerts en alguns dels festivals d’art i música europeus i nord-americans més reputats.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/162603445" webkitallowfullscreen="" width="560"></iframe><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<b>Thomas Ankersmit</b> (1979) és un músic i artista sonor establert a Berlín. De formació musical autodidacta, comença manipulant equipaments electrònics analògics alterant els seus dispo- sitius, així com amb la improvisació lliure al saxòfon. L’any 2000 comença a treballar amb sintetitzadors modulars Doepfer, treballant en exclusiva des de 2006 amb el sintetitzador mo- dular Serge. Treballa estretament amb artistes com Phill Niblock, Kevin Drumm i Valerio Tricoli. </div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/XxdMFzae-mE" width="560"></iframe><br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
El seu interès en l’actuació en viu i en l’exploració de l’acústica site specific justifica que hagi prio- ritzat les interpretacions en directe més que no pas els enregistraments discogràfics. Tot i així, compta amb tres gravacions que actualment són punts de referència de l’escena experimental internacional: Live in Utrecht (Ash International, 2011), Forma II juntament amb Valerio Tricoli (Pan, 2011) i Figueroa Terrace (2014, Touch). El seu nou àlbum Homage to Dick Raaijmakers (Schelter Press) ha estat publicat el setembre de 2018. Actua habitualment a festivals i sales com Cafe OTO de Londres, ZKM Karlsruhe, EMS d’Estocolm, Counterflows Festival de Glasgow, Huddersfield, Arnolfini de Bristol, CTM i Basic Electricity de Berlin, Human Resources de Los Angeles, etc.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-39701065261171812492018-09-25T14:14:00.002-07:002018-09-30T15:30:13.485-07:00CrossingLines + Rodríguez Valenzuela: 29<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dijous 4 d'octubre de 2018</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sala 3, L'Auditori</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">7 €. Compra <a href="https://www.auditori.cat/ca/rodriguez-valenzuela--29" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div>
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/mCMS6e1rYVs" width="560"></iframe>
</div>
<br />
CrossingLines inaugura la temporada de Sampler Sèries amb 29, del compositor valencià Manuel Rodríguez Valenzuela, una ambiciosa obra de 30 minuts per a piano acústic controlat per ordinador (disklavier) pre-enregistrat, ensemble amplificat i electrònica. Rodríguez Valenzuela construeix el seu particular univers sonor juxtaposant idees i gestos que conformen enginyosos collages sonors, en molts casos partint de cites i referències musicals. Les obres de Rodríguez Valenzuela, d’escriptura colorista i extremadament concisa, pressuposen un grau de control extraordinari sobre les tècniques instrumentals, i revelen una imaginació musical que es manifesta en cada part del tot, on el conjunt es transforma constantment en un joc dinàmic d’imatges fragmentades amb significats musicals inesperats. Completen el programa dues instrumentacions d’obres barroques de Rodríguez Valenzuela escrites per a l’ensemble CrossingLines.<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-bhTEa34lLvY/W6qiV7EzFKI/AAAAAAAAAk4/786UloGbsJ083eaFbnDDMoVcIwLH-Ne8gCEwYBhgL/s1600/SOS.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1069" data-original-width="1600" height="265" src="https://4.bp.blogspot.com/-bhTEa34lLvY/W6qiV7EzFKI/AAAAAAAAAk4/786UloGbsJ083eaFbnDDMoVcIwLH-Ne8gCEwYBhgL/s400/SOS.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<h3 style="clear: both;">
<a href="http://www.crossinglinesensemble.com/" target="_blank">CrossingLines</a></h3>
<div class="separator" style="clear: both;">
Laia Bobi Frutos, flauta / Víctor de la Rosa, clarinet / Tere Gómez, saxo / Adrià Albadalejo, trombó / Luis Codera Puzo, guitarra elèctrica / Miquel Vich, percussió / Mireia Vendrell, piano / Lorenzo Ferrándiz, direcció</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br class="Apple-interchange-newline" /><iframe allow="autoplay" frameborder="no" height="166" scrolling="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/19285236&color=%23ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true" style="font-family: Times; font-size: medium; font-weight: 400;" width="100%"></iframe></span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Programa</span></h2>
</div>
<a href="http://fabiasantcovsky.com/es/" target="_blank"><br /></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://www.manuel-rodriguez.com/" target="_blank"><b>Manuel Rodríguez Valenzuela</b></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>29</i> * (2013-18) </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>J. S. Bach</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ària <i>Ächzen und erbärmlich Weinen</i> de la Cantata<i> Meine Seufzer, Meine Tränen</i>, BWV 13 ** (1726) </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Jean-Féry Rebel</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Le Cahos</i> ** (1737)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">* Estrena absoluta, encàrrec de Sampler Sèries</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">** Arranjaments de Manuel Rodríguez Valenzuela</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-zGNy1yAsnTQ/W6qiVCrKL-I/AAAAAAAAAkk/xV4JT9pDdXUxtSFz9wZFkPsj2xx4Q9ElwCLcBGAs/s1600/CrossingLines-Plasmares-BN-%25C2%25A9-Amaia-Miranda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; font-family: Times; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="893" data-original-width="1600" height="221" src="https://4.bp.blogspot.com/-zGNy1yAsnTQ/W6qiVCrKL-I/AAAAAAAAAkk/xV4JT9pDdXUxtSFz9wZFkPsj2xx4Q9ElwCLcBGAs/s400/CrossingLines-Plasmares-BN-%25C2%25A9-Amaia-Miranda.jpg" width="400" /></a></span><br />
<br />
<br />
<br />
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes de programa</span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>29 i CrossingLines</i></span></h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Luis Codera Puzo</span></h3>
<br />
29, de Manuel Rodríguez Valenzuela, és potser la peça que més ha definit la trajectòria de CrossingLines en la seva primera dècada com a <i>ensemble</i>. La primera part d’aquesta peça es va estrenar al gener de 2014 en un concert que, curiosament, podria arribar a ser considerar com a l’embrió de les Sampler Sèries. En el marc de la commemoració dels 400 anys de l’establiment de les relacions entre Barcelona i el Japó, en què també participaven altres formacions de la ciutat, ens van proposar que féssim un encàrrec a Rodríguez Valenzuela. 29 ens va presentar un compositor meticulós i fascinant. L’obra posseïa un cert aire robòtic que la vinculava a la temàtica del concert i a la fascinació per la tecnologia i la robòtica associada a la cultura japonesa. D’una banda, pels aspectes instrumentals –com són l’ús del disklavier i de petites disqueteres antigues que realitzen diversos sons (afinats) sincronitzats amb la resta de l’<i>ensemble</i>–, però també per una narrativa que es podria descriure com a gairebé mecànica, un tret molt particular del compositor (especialment en aquests anys) que consisteix a disposar els elements o idees musicals en una successió acurada i articulats en fragments clars i rotundament delimitats. La recerca sonora i l’ús extremament imaginatiu dels instruments conformen un segon tret enormement idiomàtic de Rodríguez Valenzuela i que, en cap cas, és una manifestació trivial d’efectes artificiosos sinó que obeeix a la construcció delicada d’un món propi, construït per una multitud de petites idees que articulen específicament la seva veu, i que ha buscat, experimentat i dissenyat per si mateix. L’estrena va posar a prova els límits de les produccions realitzades amb els mitjans de què disposàvem a través d’una proposta força inusual en l’àmbit de les noves músiques a Barcelona. Aquesta primera part va ser ampliada per primer cop el 2016 gràcies a un encàrrec de l’INAEM en dos concerts –emmarcats en altres dos concerts monogràfics dedicats al compositor– que el grup va fer a París i a Aarhus. En la versió actual, aquesta primera ampliació es correspon amb el final de la peça.<br />
<br />
L’última i definitiva ampliació s’estrena en aquest concert com a part de la residència de Manuel Rodríguez Valenzuela a les Sampler Sèries 2018-2019, i se situa a la part central de 29. Un element important d’aquesta part ens il·lustra també sobre el perquè del programa del concert, aparentment tan heterogeni: durant la seva execució es reprodueix un enregistrament de la Ballade op. 10 núm. 4 de Brahms, alentida i estirada fins a un 8,8 % de la velocitat original de reproducció. Aquest fet reflecteix un tret vital del compositor i possiblement no gaire conegut: ser un oient excel·lent i incansable, i tenir un coneixement altíssim de moltes i molt variades músiques. La proposta del concert d’avui vol accentuar també aquest vessant, i aprofundir en el món íntim i particular en què viu Rodríguez Valenzuela com a oient, de manera que es completa amb dues transcripcions seves de músiques que han estat importants per a ell. Els arranjaments de l’ària “Ächzen und erbärmlich Weinen” de la cantata <i>Meine Seufzer, Meine Tränen</i> (1726), de J. S. Bach i de Le Cahos (1737), de Jean-Féry Rebel, plantegen un repte interpretatiu i estètic a un ensemble com CrossingLines, especialitzat en noves músiques. La pregunta, la decisió més important, és l’elecció de la distància adequada. La mateixa instrumentació situa clarament la intenció de l’arranjador no només d’acostar-se a l’original sinó també d’allunyar-se’n, cosa que, d’altra banda, també significa acostar-se a altres aspectes de la seva sensibilitat i de la seva escolta. La interpretació ha de trobar aquesta proporció adequada –que no podrà ser mai satisfactòria si no es tenen en compte ambdós pols– per atènyer el lloc exacte en què podrà aportar valor a una música carregada amb el pes tan fort de la tradició i, alhora, proposar el context perfecte per a la resta del programa.<br />
<br />
<b>Luis Codera Puzo</b><br />
Ex-director artístic de CrossingLines (2009-2017)<br />
<br />
<br />
<br />Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-83687197391742938012018-06-12T07:09:00.000-07:002018-06-12T07:11:06.844-07:00Terry Riley: in C<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diumenge 14 de juny de 2018</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Auditori Sala 1</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20 €. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/index.php?action=PU_evento&Ev_id=3161&idioma=ES&_ga=2.66590126.1816662004.1528811192-1911252331.1523537366" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/7rnf35ukAs0" width="560"></iframe>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sampler Sèries i OBC obren el Sónar 2018 amb<i> In C</i> (en Do) del compositor nord-americà Terry Riley. In C és una de les obres cabdals del minimalisme musical, i va suposar una renovació estètica contra l'academicisme serialista als Estats Units dels anys 60. L’OBC afrontarà aquesta partitura oberta sota la direcció artística del prestigiós director i percussionista Brad Lubman. L'obra, formada per 53 petits fragments musicals numerats, va ser originalment escrita per a un número indeterminat d’intèrprets. Cada músic executa, en ordre, els 53 fragments escrits amb cert grau de llibertat, interaccionant aleatòriament entre ells i seguint un recorregut pautat de tonalitats. El resultat és una impactant massa sonora d'esdeveniments que evoluciona sobre la pulsió constant de la nota Do.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Artistes</span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>OBC </b>Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Brad Lubman</b>, marimba i direcció artística</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ZHcHkfUJ0Fo" width="560"></iframe>
</div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Programa</span></h2>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>TERRY RILEY</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>In C</i> (1964)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">version for Orchestra</span><br />
<br />
<br />
<h2>
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ZrKgyY5aDvA" width="560"></iframe>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
<br /></h2>
<h2>
Notes al programa</h2>
<h3>
per Serafín Álvarez</h3>
<div>
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">«Music like none other on Earth». Així definia el San Francisco Sunday Chronicle l’aclamada estrena d’<i>In C</i>, el 1964. Des de llavors s’ha convertit en una peça essencial del minimalisme, s’ha interpretat múltiples vegades i ha esdevingut una referència important per a músics molt diferents. Però, malgrat la seva proliferació, <i>In C</i> continua sent única.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">És una peça repetitiva que parteix dels experiments previs de Terry Riley amb magnetòfons, gravant i reproduint sons damunt de si mateixos, solapant múltiples capes subtilment desfasades. A <i>In C</i>, en comptes de magnetòfons, Riley empra un nombre flexible d’instrumentistes que interpreten una mateixa partitura de 53 frases curtes contingudes en una sola pàgina. Una partitura senzilla, amb un vocabulari musical simple i restringit, que esdevé extremament rica i diversa quan és interpretada. <i>In C</i> és una peça elàstica de la qual no es fan dos concerts iguals. No només per qüestions fenomenològiques o circumstancial sinó també per la mateixa naturalesa de la seva elasticitat. Aquestes 53 frases s’interpreten en ordre seqüencial, cadascuna d’elles es repeteix diverses vegades abans de passar a la següent, però és cada músic qui decideix en temps real el nombre d’iteracions; això fa que se succeeixin sincronitzacions i desincronitzacions de manera controladament aleatòria i es creï una hipnòtica massa de textures polifòniques en canvi constant, lent i gradual.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/tbTn79x-mrI" width="560"></iframe>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“Controladament aleatòria” és un oxímoron, i no és l’únic que se’ns acut a l’hora de buscar paraules per mirar de descriure <i>In C</i>. Una de les bases de la seva originalitat i ressonància és un ajustat balanç entre contraris. Constricció i llibertat, estructura i divergència, composició i improvisació, escriptura de paràmetres precisament controlats i execució d’aquests paràmetres des d’una intuïció purament sensorial.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un altre equilibri important es dona entre individu i comunitat. Cada músic es dirigeix a si mateix, però per aconseguir un resultat satisfactori és indispensable una interacció grupal òptima, que comença amb la capacitat d’escolta activa de cada membre i es completa amb una sintonia comú, similar al que succeeix en una bona improvisació. Podria semblar que ens referim a un concert de jazz, però hi ha una diferència important, i és que a <i>In C</i> totes i cadascuna de les notes estan fixades en el paper, una notació que actua com a base sobre la qual la peça es desplega en temps real, mutant de forma orgànica, donant forma a un oceà de temps cíclic. Uns instruments s’avancen, d’altres es retarden, uns altres es sincronitzen i tots junts conformen múltiples capes superposades que s’estiren i s’encongeixen, conflueixen i es bifurquen en un vaivé tàntric. Per donar unitat a totes les parts, un dels músics repeteix regularment i incessantment un Do corxera a manera de metrònom: influenciat per Steve Reich, Riley incorpora una important noció de ritme i de pols sobre la melodia.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-79S4_NquhCM/Wx_OYJBKZFI/AAAAAAAAAkA/45GN_Vmdq2IjJPS3dISbKcrzaQu_yJtagCEwYBhgL/s1600/inC.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="926" data-original-width="1200" height="307" src="https://4.bp.blogspot.com/-79S4_NquhCM/Wx_OYJBKZFI/AAAAAAAAAkA/45GN_Vmdq2IjJPS3dISbKcrzaQu_yJtagCEwYBhgL/s400/inC.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’ús de la repetició és decididament minimalista, però immediatament esdevé espiritual. Les qualitats místiques d’<i>In C </i>se situen lluny de l’austeritat processual d’altres representants del moviment americà i donen forma musical a la sensibilitat <i>hippy</i> que aleshores es respirava a la Costa Oest. En aquell temps, un personatge relativament conegut en l’àmbit cultural de San Francisco que, com Riley, també estava fortament influenciat per cultures i filosofies no occidentals era Alan Watts. Watts estava molt interessat en els patrons de la naturalesa que tendeixen a repetir-se en totes les escales; en la manera com absolutament tots els elements de l’univers, des dels més insignificants fins als suposadament més transcendents, estan interconnectats; i en com tots i cadascun dels organismes i esdeveniments són essencials per a un tot que els comprèn, i viceversa. Segons Watts, les entitats que anomenem coses separades són senzillament característiques d’un tot més gran, de manera que la divisió i la jerarquia són només qüestions de perspectiva. Podem veure ressonàncies d’aquestes idees en el sistema democràtic en què s’orquestra <i>In C</i>. En la relació bidireccional intèrpret-conjunt, i en la manera de combinar petites unitats diferencials sense les quals no podríem comprendre la peça de manera integral.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La música avança per una espiral infinita, tot retenint l’arribada al clímax. Quan un dels intèrprets arriba a l’última frase, la segueix repetint fins que els altres l’atrapen. En aquest punt, combreguen, fan alguns crescendos i decrescendos junts, i es detenen d’un en un. Un cop s’ha aturat l’últim, la peça acaba i la nostra ment retorna.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<h2>
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/A-k2i-lGSZI" width="560"></iframe></h2>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<br />
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Col·labora:</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-y8qW-NeBzx0/Wx_OYPr9iBI/AAAAAAAAAjs/vzjDbuZ87Yc0DduxaDBPtSElTEMFn3SPQCLcBGAs/s1600/Sonar%2B2018.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-y8qW-NeBzx0/Wx_OYPr9iBI/AAAAAAAAAjs/vzjDbuZ87Yc0DduxaDBPtSElTEMFn3SPQCLcBGAs/s200/Sonar%2B2018.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-69613951131072439102018-05-28T01:38:00.000-07:002018-05-28T01:38:54.881-07:00Fire!<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dijous 31 de maig de 2018</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pati Nord de la Fundació Joan Miró</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:30 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">7 €. Compra <a href="https://www.auditori.cat/ca/fire" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-tq430jtanJM/Wwu7tgPUkgI/AAAAAAAAAjY/zciV1P1dw0cK629Yi9knuuHSS8pT3NluACLcBGAs/s1600/fire-by-matias-corral_page_image.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="1458" height="163" src="https://2.bp.blogspot.com/-tq430jtanJM/Wwu7tgPUkgI/AAAAAAAAAjY/zciV1P1dw0cK629Yi9knuuHSS8pT3NluACLcBGAs/s400/fire-by-matias-corral_page_image.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El trio experimental nòrdic Fire! és un dels grups més actius i desacomplexats de l’escena actual de la música improvisada. Després de diverses experiències amb una plantilla de fins a 28 músics, Mats Gustafsson, Johan Berthling i Andreas Werlin tornen a Barcelona amb la formació original de trio, en un concert al Pati Nord de la Fundació Joan Miró basat en el seu recent àlbum <i><a href="http://earthwindand.com/wp/discography/the-hands/" target="_blank">The Hands</a></i>. <i>Free</i> jazz, rock psicodèlic, noise... categories insuficients per a un grup inclassificable.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-zuHAp7LuBcg/Wwu7twKi5fI/AAAAAAAAAjk/SSmFeWF4-2EblHX2V1j456lnonObXkfTwCEwYBhgL/s1600/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="531" data-original-width="800" height="265" src="https://4.bp.blogspot.com/-zuHAp7LuBcg/Wwu7twKi5fI/AAAAAAAAAjk/SSmFeWF4-2EblHX2V1j456lnonObXkfTwCEwYBhgL/s400/unnamed.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="http://earthwindand.com/wp/" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;" target="_blank">Fire!</a></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Mats Gustafsson</b> saxo, Fender Rhodes, electrònica</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Johan Berthling</b> baix elèctric</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Andreas Werliin</b> bateria i percussió</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/QSysiopetLs" width="560"></iframe></div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes al programa</span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">MATS GUSTAFSSON O L’AVENTURA</span></h3>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per Jordi Alomar</span></h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Una de les conceptualitzacions clàssiques de la idea d’aventura parteix de la seva relativa autonomia envers el recorregut de la vida, entesa com un context més o menys homogeni. L’aventura, doncs, es desprèn d’aquest context marcada per la seva singularitat, pel seu discórrer al marge i per la seva identificació immediata i excepcional. No és tan sols un esdeveniment significatiu per si mateix, sinó també una fita que s’insereix en la continuïtat vital i la resignifica completament, com un cos estrany –autosuficient i independent de l’abans i del després– que afecta la constitució de l’organisme.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un altre tret de l’aventura és la nitidesa del seu principi i del seu final: amb un tall net i precís, sense transicions difuminades ni penombres de l’oblit, la memòria identifica amb claredat els contorns de la seva experiència, com una illa perfilada en l’oceà. A l’aventura, no hi regna la determinació del passat, ni les formes, les empremtes o les coloracions dels ordres externs. Fins i tot la moral, els ritus establerts o les regles de cortesia es relaxen per alimentar la seva força particular i poder esgotar la vivència de plenitud inherent a qualsevol aventura.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Quan les tensions que la caracteritzen s’encarnen en la matèria i esclaten, es produeixen llampecs colpidors de vida, brots que basteixen una ampliació radical de l’experiència. Com deia Georg Simmel: «No són els continguts els que converteixen una simple vivència en una aventura, és una altra cosa: la radicalitat que se sent com a tensió de la vida mateixa, com a exponent del procés vital, amb independència de la seva matèria i de les seves diferències, que el volum d’aquestes tensions sigui prou gran per fer que la vida es remunti més enllà d’aquella matèria. Només es tracta d’un fragment d’existència, però que pertany a aquella classe de formes que posseeixen la força misteriosa de fer-nos sentir per un moment la vida sencera com el seu acompliment, com si no tingués cap altre objectiu que no fos la seva realització».</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La manera que té Mats Gustafsson d’encarar la seva militància musical només es pot entendre com una decisió de viure constantment a la recerca de l’aventura. Obsedit des de molt jove per una onada de llibertat sonora de la mà d’improvisadors com Lars Göran Ulander, Per Henrik Wallin o el col·lectiu Lokomotiv Konkret, la seva manera d’entendre i fer música des d’aleshores és una aposta constant per l’ampliació de l’experiència vital des de l’escolta i des de la pràctica radical de la llibertat interpretativa. Juntament amb Sten Sandell i Raymond Strid fundà el grup Gush, un dels conjunts de referència en el panorama del jazz suec.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La improvisació de Gustafsson beu tant de l’energia desbocada del <i>free</i> jazz com de la recerca acurada de sonoritats properes a la música experimental europea i a les seves hibridacions amb la psicodèlia, el <i>noise</i>, el <i>punk</i> o l’electroacústica. Des d’una recerca intuïtiva més que no pas calculada, l’explotació definida de la potencialitat d’una tria limitada de paràmetres esdevé el punt de partida de l’aventura. No és casual que els companys habituals de ruta de Gustafsson siguin pioners temeraris com Otomo Yoshihide, Sonic Youth, Merzbow, Barry Guy o Peter Brötzmann.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El 2009, juntament amb Johan Berthling i Andreas Werlin forma el germen de Fire!, conjunt que amb els seus dotze treballs discogràfics ha cremat les formes de la tradició jazzística convencional. Amb una proposta musical inclassificable, en què es poden sentir reminiscències de Deep Purple, Black Sabbath, Karlheinz Stockhausen, Sun Ra o John Zorn, Fire! trenca amb els patrons estancats de la convenció i fa possible les coordenades per a l’aventura en l’aquí i l’ara del seu directe implacable. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-6323493986409898042018-05-15T08:49:00.002-07:002018-05-15T08:56:57.219-07:00Parra: Ensemble Intercontemporain + OBC<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">19 de maig (19h) i 20 de maig (11h) de 2018</span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori, Sala 1 Pau Casals</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">10€ / 32€ / 42€ / 56€</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">. Compra </span><a href="https://www.auditori.cat/ca/la-quarta-de-mahler#sessions-list" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;" target="_blank">aquí</a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> les entrades</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-cGK4vTKKAik/Wvr-TbwXs2I/AAAAAAAAAis/JDT9RNIrJ1Y3vNR15ghHxChYCg3AjGhLwCLcBGAs/s1600/EICCaressantParra.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="638" data-original-width="1000" height="255" src="https://3.bp.blogspot.com/-cGK4vTKKAik/Wvr-TbwXs2I/AAAAAAAAAis/JDT9RNIrJ1Y3vNR15ghHxChYCg3AjGhLwCLcBGAs/s400/EICCaressantParra.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El compositor català Hèctor Parra, en col·laboració amb el físic Jean-Pierre Luminet, presenta “Inscape”, una obra per a ensemble de solistes, gran orquestra simfònica i electrònica en directe realitzada per Thomas Goepfer (IRCAM). Intepretaran aquesta obra de gran format l’històric Ensemble Intercontemporain i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la batuta de Kazushi Ono, en una sala 1 transformada en espai d’escolta envolvent.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<h2>
</h2>
<h2>
Programa</h2>
<a href="http://fabiasantcovsky.com/es/" target="_blank"><br /></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><a href="http://www.hectorparra.net/catalogue/opera/" target="_blank">HÈCTOR PARRA</a></b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Inscape</i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">per a ensemble, orquestra i electrònica (2017-2018).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Obra</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> co-encàrrec OBC, ONL, IRCAM, Ensemble Intercontemporain, Gürzenich-Orchester Köln. Estrena absoluta.</span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-M_WMd4Z4h0k/Wvr-TX5TYZI/AAAAAAAAAjA/RQ__QqBLPvAPMNLxns-xatewDJc9h38AgCEwYBhgL/s1600/Hector-Parra.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="1100" height="217" src="https://1.bp.blogspot.com/-M_WMd4Z4h0k/Wvr-TX5TYZI/AAAAAAAAAjA/RQ__QqBLPvAPMNLxns-xatewDJc9h38AgCEwYBhgL/s400/Hector-Parra.jpg" width="400" /></a><a href="https://2.bp.blogspot.com/-aAgFkcL4n24/Wvr-Tgj0nHI/AAAAAAAAAi0/_0mBPx5jh7U4AATfJsQ8Ckq4ueh4tuUawCEwYBhgL/s1600/TN-JPL1978-300dpi-ed2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
Artistes</h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://www.ensembleinter.com/" target="_blank">Ensemble Intercontemporain</a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">OBC - Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Kazushi Ono, director</span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Thomas Goepfer/ <a href="http://ircam-centre%20pompidou/" target="_blank">IRCAM-Centre Pompidou</a></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h2>
<iframe allow="autoplay" frameborder="no" height="166" scrolling="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/230757879&color=%23ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true" width="100%"></iframe></h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<div>
<br />
<br />
<br /></div>
<h2>
Notes al programa</h2>
<h3>
per Irene Collado</h3>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">«L’essencial de l’univers és invisible.» Recuperant aquest enunciat, formulat per l’astrofísic Jean-Pierre Luminet en una entrevista per a <i>El País</i>, plantegem una hipòtesi una mica desafiant: i si poguéssim cartografiar l’univers dins d’una sala de concerts? </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Hèctor Parra ha col·laborat estretament amb Luminet –expert en teoria sobre <i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">forats negres</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, a més de poeta i novel·lista– per plantejar </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Inscape</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, obra que reuneix un ensemble de setze solistes, gran orquestra i electrònica en directe. Amb aquest coencàrrec entre l’OBC, l’IRCAM de París, l’Ensemble InterContemporain, l’Orquestra Nacional de Lilla i la Gürzenich Orchester de Colònia, el compositor dona per acabada la seva residència 2016-2017 a L’Auditori. A més, l’estrena d’avui està dedicada al físic Stephen Hawking, un homenatge a tota una vida consagrada a la ciència i a les teories que inspiren l’obra.</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El cosmos, imaginat com una esfera, es deforma corbant-se de moltes maneres: com quan la Terra atrau al seu camp de gravetat la Lluna o quan un astre desvia la llum d’estrelles veïnes. Les màximes distorsions, produïdes pels anomenats <i>forats negres</i>, poden crear miratges i il·lusions òptiques que posen en dubte el que és real i el que percebem. Inscape mira d’abordar aquests fenòmens des de la perspectiva artística, convidant-nos a un viatge psicoacústic cap als límits del món conegut.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-8h--toF7nk0/Wvr-UFDVU1I/AAAAAAAAAjE/I2OTKwRNvmgUKhc37WMDltewZ4o2xqP3ACEwYBhgL/s1600/space-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="536" data-original-width="858" height="248" src="https://1.bp.blogspot.com/-8h--toF7nk0/Wvr-UFDVU1I/AAAAAAAAAjE/I2OTKwRNvmgUKhc37WMDltewZ4o2xqP3ACEwYBhgL/s400/space-2.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’energia de la qual partim –els cossos, els murmuris… és a dir, el no-silenci– es va transformant durant aquesta exploració utòpica. A poc a poc, l’orquestra condensa més i més potència, expandint els confins sonors de la sala. Els solistes modelen els límits de l’espai situats a diferents punts de l’auditori, i les ones produïdes pels seus instruments són tractades electrònicament, desencadenant així les il·lusions sonores. En quin moment exacte s’apaga o es transforma una ona sonora? Podem percebre la xarxa acústica com un univers arrugat que batega d’energia?</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La nostra pregunta d’investigació inicial ens ha portat a un punt en què les rectes de l’art i de les ciències naturals convergeixen per explorar les infinites maneres que l’ésser humà té de conèixer un fenomen. Luminet ens dona les claus en vers d’aquesta travessa sonora i conclou: «Per a mi, la poesia és una forma d’expressió que permet parlar de coses sobre les quals la ciència no té res a dir».</span><br />
<span style="font-family: "times";"><br /></span>
<br />
<div>
<br /></div>
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/b-sHBeO3bKY" width="560"></iframe>
<br />
<h3>
</h3>
</div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-65632148150806405102018-05-12T14:42:00.000-07:002018-05-12T14:56:02.663-07:00Curs Internacional de Composició<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Divendres 18 de maig de 2018</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori, Sala 4 Alicia de Larrocha</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Concert gratuït. Cal recollir l'entrada prèviament a taquilles. Aforament limitat.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-36e4J6av-WY/WvdbRah2nNI/AAAAAAAAAiQ/gQeDj3SkThMOwZdn6ADMBlep7qTfTA2eQCLcBGAs/s1600/67b31c_9233e4c862ed45af8478e859d2a1e968.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="748" data-original-width="1280" height="233" src="https://1.bp.blogspot.com/-36e4J6av-WY/WvdbRah2nNI/AAAAAAAAAiQ/gQeDj3SkThMOwZdn6ADMBlep7qTfTA2eQCLcBGAs/s400/67b31c_9233e4c862ed45af8478e859d2a1e968.webp" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El Curs Internacional de Composició, sota la direcció de Demian Luna, s’està convertint en un referent pel que fa a cursos d’alta especialització en composició: un espai de trobada on joves compositors de diferents parts del món poden intercanviar la seva experiència creativa, les seves preocupacions estètiques i la seva realitat compositiva, en el marc d’un procés de creació tutelat per un compositor de reconegut prestigi internacional i per instrumentistes professionals. En aquest concert podrem sentir obres d’alumnes del curs i del professor i compositor convidat d’aquesta quarta edició, el madrileny José Manuel López López.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h2>
Programa</h2>
<a href="http://fabiasantcovsky.com/es/" target="_blank"><br /></a>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>JOSÉ MANUEL LÓPEZ LÓPEZ </b></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">(1956)</span><br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;">El margen de indefinición</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"> (2000) per a saxo alt i percussió · 9’</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><b>FILIPPOS SAKAGIAN</b> (1992)</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: italic; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Lutter</span><span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> (2018) * per a flauta, saxo i piano · 8’</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><b>DEMIAN RUDEL REY</b> (1987)</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: italic; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Izanagi </span><span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">(2018) * per a flauta, saxo, violí, violoncel i piano · 8’</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: italic; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "helvetica neue";"><b>UGURCAN ÖZTEKIN </b>(1990)</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: italic; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Conference of the birds</span><span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> (2018) * per a flauta, saxo, violí i piano · 8’</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><b>PABLO ANDONI G. OLABARRÍA </b>(1993)</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;">Seq</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"> (2018) * per a flauta, saxo, violí, violoncel i piano · 8’</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: italic; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small; font-style: normal; white-space: normal;"><b>JOSÉ MANUEL LÓPEZ LÓPEZ </b></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small; font-style: normal; white-space: normal;">(1956)</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; font-style: italic; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Trio III</span><span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> (2008) per a violí, violoncel i piano · 14’</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 11pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">*</span><span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 11pt; font-style: italic; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Estrena</span><span style="font-family: "helvetica neue"; font-size: 11pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. Obra encàrrec del Curs Internacional de Composició Barcelona Modern.</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-SSchgS7bYNY/WvddllblTGI/AAAAAAAAAig/3VbclTP3I6wHdqQDYPDCXbK1T-GJpdlUACEwYBhgL/s1600/BMPE2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://3.bp.blogspot.com/-SSchgS7bYNY/WvddllblTGI/AAAAAAAAAig/3VbclTP3I6wHdqQDYPDCXbK1T-GJpdlUACEwYBhgL/s400/BMPE2.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<h2>
Artistes</h2>
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">BARCELONA MODERN ENSEMBLE</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Joan Pons, flauta</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Nacho Gascón, saxòfon</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Takao Hyakutome, violí</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Mònica Marí, violoncel</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">David Casanova, piano</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Miquel Vich Vila, percussió</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Xavier Pagès-Corella, director</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Demian Luna, director artístic</span><br />
<div>
<br />
<br />
<br /></div>
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/DohJxZz7sT0" width="560"></iframe>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h2>
Notes al programa</h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h3>
<h3>
per Demian Luna</h3>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>El margen de indefinición</i>, de José Manuel López López, es basa en la utilització de sons multifònics –acords, sons múltiples de 3 o més notes executades simultàniament– com a base harmònica de l’obra. Aquests acords –tractats com a objectes tímbrics– barrejats, fusionats amb la percussió, creen textures de factura exquisida.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La peça <i>Lutter</i>, del jove compositor grec Filippos Sakagian, és un homenatge al filòsof Bernard Stiegler. El concepte de lluita ha estat per al compositor un fort motor d’inspiració: les relacions de força entre les parts individuals i la lluita per preservar la individualitat en un entorn que tendeix a un discurs globalitzador.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La tercera obra del programa, <i>Izanagi</i>, del compositor argentí Demian Rudel Rey, està inspirada en el mite japonès de la creació del món que es vincula directament amb els diversos estats que es travessen al llarg de la peça. Des del virtuosisme i el caos de l’inici cap a la calma, en què les petites partícules de so transiten per diversos estats, fins a reprendre, de mica en mica, el camí cap al clima vertiginós i complex de l’inici.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’obra del compositor turc Uğurcan Öztekin, <i>Conference of the birds</i>, presenta una narrativa monolítica amb estructures auditives variables on tot l’ensemble es converteix en un únic instrument compost. La peça consisteix en dos angles auditius que es componen de les diverses textures i estructures rítmiques derivades d’ornaments primitius i llurs variacions, que ocasionalment es reemplacen les unes per les altres, i de les insistents i gradualment transformades repeticions i interaccions entre les capes sonores.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’obra <i>Seq</i>, del jove compositor espanyol Pablo Andoni Gómez Olabarría, neix com una exploració de l’oposició entre procés i contrast presos/considerats/entesos com a generadors de la forma musical. Tot això conjugat amb un joc de proporcions que situa l’aspecte temporal en primer pla.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El programa es tanca amb el <i>Trio III</i> de López López, en què el tractament granular de la matèria sonora i les modulacions temporals generen capes independents de temps que se superposen i cohabiten, que es distingeixen entre elles gràcies al ritme intern, a l’harmonia, als timbres o a les seves dinàmiques, i que es caracteritzen per la seva manera d’evolucionar. Subtilesa i elegància avancen des d’una partícula de so mínima fins al color total, tot proposant un viatge on cada nota, cada so, és poesia i bellesa. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-23493276484286095452018-04-17T15:09:00.001-07:002018-04-17T15:14:41.947-07:00Romitelli: An Index of Metals<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dissabte 28 d'abril de 2018</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori, Sala 2 Oriol Martorell</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">10 €. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/phace_28_04_2018?idioma=CA&_ga=2.139762931.1558494360.1523999307-1321033142.1478357904" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-opzNjsBrml0/WtZlucx5_6I/AAAAAAAAAgw/5ORvh2MMQb8M0lK7XIn2-aNLFGUsSdI9wCLcBGAs/s1600/index.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="630" height="241" src="https://4.bp.blogspot.com/-opzNjsBrml0/WtZlucx5_6I/AAAAAAAAAgw/5ORvh2MMQb8M0lK7XIn2-aNLFGUsSdI9wCLcBGAs/s400/index.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Poc abans de la seva mort prematura, el compositor italià Fausto Romitelli va concebre, juntament amb el videoartista Paolo Pachini i la poeta Kenka Lèkovich, una ambiciosa òpera en vídeo per a soprano, ensemble, electrònica i multiprojecció. Imatges amb reflexos metàl·lics lluminosos, tres poemes vívidament gestuals i un ensemble amplificat i processat al límit al servei d’una obra paradoxal que extrema les possibilitats de la música escènica. Una obra cabdal del nou repertori, innovadora i melancòlica a parts iguals, en mans de l’ensemble austríac Phace i l’extraordinària soprano nord-americana Daisy Press sota la direcció de Nacho de Paz.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/--pGy6nDvtms/WtZluXrK2cI/AAAAAAAAAgs/BMThjlCPoeEUoZ9yN1X4cBr8FEcku8IGQCEwYBhgL/s1600/Fausto_Romitelli.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1181" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/--pGy6nDvtms/WtZluXrK2cI/AAAAAAAAAgs/BMThjlCPoeEUoZ9yN1X4cBr8FEcku8IGQCEwYBhgL/s400/Fausto_Romitelli.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<h2>
</h2>
<h2>
Programa</h2>
<a href="http://fabiasantcovsky.com/es/" target="_blank"><br /></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>FAUSTO ROMITELLI</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>An Index of Metals</i><b> </b>(2003)</span><b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"></b><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Tbznqo_vHvA/WtZuKcVnV3I/AAAAAAAAAhM/3noPaiR1bhkoMdxYuohM3tUCL4CzjH_QwCLcBGAs/s1600/phace-about.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="988" data-original-width="1600" height="246" src="https://4.bp.blogspot.com/-Tbznqo_vHvA/WtZuKcVnV3I/AAAAAAAAAhM/3noPaiR1bhkoMdxYuohM3tUCL4CzjH_QwCLcBGAs/s400/phace-about.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
Artistes</h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://www.phace.at/" target="_blank">PHACE</a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://www.daisyvoice.com/" target="_blank">Daisy Press</a>, soprano</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://nachodepaz.com/es/nacho-de-paz-home/" target="_blank">Nacho de Paz</a>, direcció</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h2>
Notes al programa</h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h3>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Infected by Noise</i></span></h3>
<h3>
per Jordi Alomar</h3>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La música de Fausto Romitelli es pot llegir com un gest de resistència radical a la normalització, un gest que descobreix la violència de l’alienació massiva a través de l’exposició crua de la deriva caòtica del material compositiu. Compondre, per a l’autor, és confegir un ritual de destrucció des de les restes, un procés de degradació i caiguda indefugible cap a una saturació total de l’espectre sonor, cap a una absoluta obturació cognitiva. Romitelli es nodreix de materials sempre híbrids (beu tant del rock com de la tradició avantguardista) i, seguint el deixant de Michaux, Burroughs o Bataille, tritura les estructures de redempció.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>An Index of Metals</i>, escrita durant els últims mesos de vida de l’autor, afectat per un càncer fulminant, és el seu testament sonor.</span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/9CN10YxG3p0" width="560"></iframe>
<br />
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span></h3>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>An Index of Metals</i></span></h3>
<h3>
per Fausto Romitelli (traducció de Jordi Alomar)</h3>
<div>
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">«La idea de considerar el so com a “material per forjar” és central en la meva activitat com a compositor. Granularitat, espessor, porositat, brillantor, densitat i elasticitat són les característiques principals d’aquestes escultures sonores obtingudes a través de l’amplificació, de les manipulacions electroacústiques i també de l’escriptura instrumental.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Després de <i>Professor Bad Trip</i>, on les harmonies instrumentals es perceben com sota l’efecte de la mescalina –saturades, distorsionades, retorçades, liquades–, m’ha semblat indispensable seguir aquesta investigació sobre els límits de la percepció projectant el timbre com si fos una llum. Anar al fons de l’al·lucinació que fa que el so es torni visual.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>An Index of Metals</i> té per objectiu desviar la forma ancestral de l’òpera cap a una experiència de percepció total que submergeix l’espectador dins una matèria incandescent, tant lluminosa com sonora. Un flux magmàtic de sons, de formes i de colors, sense cap altra narració que la de la hipnosi, la de la possessió, la del trànsit. Ritual laic a la manera dels <i>light shows</i> dels anys seixanta, de les raves d’avui dia, en què l’espai, solidificat pel volum sonor i per la saturació visual, sembla torçar-se en mil anamorfosis. A diferència de la producció contemporània, que, per acostar-nos a la seva essència, apel·la a la nostra capacitat d’anàlisi, <i>An Index of Metals</i> vol apoderar-se de tot el nostre cos per a una sobreexposició sensorial i onírica.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>An Index of Metals</i> no és, doncs, una nova temptativa de renovar l’òpera adjuntant-hi la imatge com a suport de la posada en escena. Ni una aproximació estrictament multimèdia en què cada artista il·lustra per la seva banda una narració comuna. Aquest projecte és completament original: pensar conjuntament el so i la llum, la música i el vídeo, emprar timbres i imatges com a elements d’un mateix contínuum sotmès a transformacions informàtiques idèntiques. El que en resulta és la fusió de la percepció, la pèrdua de punts de referència, la dissolució dels límits del nostre cos dins la caldera d’una “missa dels sentits”.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El text original de Kenka Lekovic es deforma a si mateix passant d’una llengua a l’altra. La meva música desenvolupa el seu timbre impur com a contrapunt a les interferències de colors del vídeo de Paolo Pachini i Leonardo Romoli. Tres films autònoms, projectats sobre tres pantalles que ocupen tot l’espai visual. El so s’hi projecta en forma de taques lluminoses. La imatge explota les mateixes característiques físiques que la música: irisacions, corrosions, deformacions plàstiques, ruptures, incandescència i solarització de superfícies metàl·liques que revelen la seva naturalesa íntimament violenta i assassina.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-aLYE7g_dVS0/WtZluZ-BXrI/AAAAAAAAAhA/tqB6zBcsw_8VN_0IWPpUosB8QD3TtkRFACEwYBhgL/s1600/rom.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="359" data-original-width="700" height="205" src="https://4.bp.blogspot.com/-aLYE7g_dVS0/WtZluZ-BXrI/AAAAAAAAAhA/tqB6zBcsw_8VN_0IWPpUosB8QD3TtkRFACEwYBhgL/s400/rom.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Compondre visualment el so, filmar acústicament la imatge i sotmetre-ho tot a les mateixes transformacions informàtiques demana un temps de desenvolupament per tal d’unificar els estris de captura i de manipulació d’aquests dos universos. Les fases de recerca i de producció de tractaments electroacústics i de vídeo s’han fet en col·laboració amb un petit grup d’artistes i tècnics, cada un d’ells en el si de la seva entitat de producció. La postproducció s’ha treballat conjuntament al Centre du Fresnoy. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>An Index of Metals </i>és aquesta narració abstracta i violenta, refinada de tots els artificis de l’òpera, un ritu iniciàtic d’immersió, un trànsit luminosonor.»</span>Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-71019761702087427572018-04-16T15:21:00.000-07:002018-04-17T15:39:30.044-07:00Pausa<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dissabte 28 d'abril de 2018</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori</span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>18h </b>- concert - Sala 4 Alícia de Larrocha</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>19h</b> - instal.lació audiovisual - foyer Sala 2 Oriol Martorell</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<b>Gratuït amb l'entrada del concert de PHACE (Sala 2). AFORAMENT LIMITAT</b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-UT0m4ze9_Sk/WtZ0ERkIMLI/AAAAAAAAAhg/LBcVMFLT3hsQMXJmrMc5K289ukffsacBACEwYBhgL/s1600/Benton%2BC%2BBainbridge%2B2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://4.bp.blogspot.com/-UT0m4ze9_Sk/WtZ0ERkIMLI/AAAAAAAAAhg/LBcVMFLT3hsQMXJmrMc5K289ukffsacBACEwYBhgL/s320/Benton%2BC%2BBainbridge%2B2.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Pausa</i> és una obra ideada per l’artista multimèdia Benton C Bainbridge i la flautista i compositora Barbara Held que explora el límit que separa les instal·lacions audiovisuals de les obres performàtiques. Plantejada en doble format a L’Auditori, com a concert audiovisual quadrofònic i com a instal·lació audiovisual en diferents pantalles, a <i>Pausa</i> el processament d’imatges en temps real i els sons acústics i electrònics es condueixen mútuament. Un únic generador de patrons binaris crea ritmes interpretats per un sistema audiovisual de síntesi, produeix variacions tímbriques a la part de flauta interpretada en directe i crea capes d’imatges en moviment a partir de formes abstractes.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
Artistes</h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://barbaraheld.com/" target="_blank">Barbara Held</a>, flauta</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://www.bentoncbainbridge.com/" target="_blank">Benton C Bainbridge</a>, video</span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Disseny de sistema: Barbara Held, Benton C. Bainbridge</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Disseny del software d’àudio: Josep Aymí</span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Disseny del generador de patrons binaris: Brendan Byrne</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/--gvBBzig6JA/WtZ0JJpeknI/AAAAAAAAAh4/a9nUZI7ft9AN6xrXhIU624_GUF4HqcOrgCEwYBhgL/s1600/Pausa%2Bperformance%2Binstallation%2Bview%2BCROPPED.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1033" data-original-width="1600" height="257" src="https://4.bp.blogspot.com/--gvBBzig6JA/WtZ0JJpeknI/AAAAAAAAAh4/a9nUZI7ft9AN6xrXhIU624_GUF4HqcOrgCEwYBhgL/s400/Pausa%2Bperformance%2Binstallation%2Bview%2BCROPPED.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h2>
Notes al programa</h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h3>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Pausa</i></span></h3>
<h3>
per Jordi Alomar</h3>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’artista multimèdia Benton C. Bainbridge i la flautista i compositora Barbara Held treballen conjuntament des dels anys noranta en diferents processos de recerca que plantegen una aproximació comuna al tractament audiovisual i que es concreten en propostes situades entre la instal·lació audiovisual, la <i>performance</i> i el concert. Una primera acció fruit de la col·laboració entre els autors, juntament amb Nancy Meli Walker, va tenir lloc al Festival Grec de 1995, on treballaren a partir de vidres i diversos aparells del laboratori de l’antic Gabinet de Física Experimental Mentora Alsina, de 1907.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-4FqO7_7rrZY/WtZ0J1obdxI/AAAAAAAAAh8/E0s6pjVY8kQDYXzLIBd0YAlj9Hk0c7RJACEwYBhgL/s1600/Pausa%2BMae%2BWest%2BLips%2BProjectionComp1b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-4FqO7_7rrZY/WtZ0J1obdxI/AAAAAAAAAh8/E0s6pjVY8kQDYXzLIBd0YAlj9Hk0c7RJACEwYBhgL/s400/Pausa%2BMae%2BWest%2BLips%2BProjectionComp1b.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Pausa</i> és una composició col·lectiva que parteix del processament conjunt del so i de la imatge. Plantejat com a concert quadrifònic i com a instal·lació audiovisual, la conducció mútua de sons acústics i electrònics –juntament amb el tractament visual– s’origina des d’un generador de patrons binaris interpretats per un sistema de síntesi audiovisual. Aquest sistema genera variacions tímbriques als samples de la flauta captats en temps real, alhora que controla i genera capes de formes visuals abstractes en moviment permanent.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El procés de creació de l’obra s’ha desenvolupat en forma de residència al CultureHub i a l’Andrew Freedman Home, amb el suport del SVA MFA Computer Arts Department. <i>Pausa</i> es va estrenar el passat febrer de 2017 al Composers Now Festival a Harvestworks, Nova York, i des d’aleshores s’ha presentat a Minnesota, Miami, Medialab Prado i a la galeria Juan Naranjo de Barcelona en col·laboració amb Sònar 2017.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-RPygTmpNKuA/WtZ0EeIzlrI/AAAAAAAAAhw/84zQUReEE_UQVJiN73OOaXrDIoPUdCBxACEwYBhgL/s1600/Benton%2BC%2BBainbridge%2B1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://4.bp.blogspot.com/-RPygTmpNKuA/WtZ0EeIzlrI/AAAAAAAAAhw/84zQUReEE_UQVJiN73OOaXrDIoPUdCBxACEwYBhgL/s400/Benton%2BC%2BBainbridge%2B1.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-33299309059125567122018-04-11T07:04:00.002-07:002018-04-11T07:05:57.319-07:00Xenakis: Persephassa<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dimecres 11 d'abril de 2018</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori. Sala 3, Tete Montoliu</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">5 €. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/index.php?action=PU_evento&Ev_id=2675&idioma=ES&_ga=2.85065692.49735514.1523453590-828571080.1521458208" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Vxr1gj-6xIc/Ws4UbELCEUI/AAAAAAAAAgc/21bnWJiW48QFQtojJNBWBi-eT-mYzPrbQCLcBGAs/s1600/Xenakis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1099" data-original-width="1600" height="273" src="https://2.bp.blogspot.com/-Vxr1gj-6xIc/Ws4UbELCEUI/AAAAAAAAAgc/21bnWJiW48QFQtojJNBWBi-eT-mYzPrbQCLcBGAs/s400/Xenakis.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’Esmuc Ensemble i Sampler Sèries presenten, en el marc del festival Emergents, un doble concert protagonitzat per joves talents de l’ESMUC amb apropaments estètics i escènics contrastats. D’una banda, <i>Persephassa</i> (1969) per a sis percussionistes distribuïts al voltant del públic, un clàssic del segle XX en què Iannis Xenakis tracta l’espaiament del so com a paràmetre musical a través de diverses tècniques compositives. De l’altra, una sessió d’improvisació lliure per a grup instrumental guiada per la percussionista Núria Andorrà, una de les improvisadores més actives de l’escena actual.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/3kp2Ly-j3b8" width="560"></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<h2 style="clear: both;">
Intèrprets</h2>
<div class="separator" style="clear: both;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<b>Esmuc Percussion Ensemble</b></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>Persephassa</i> de Iannins Xenakis</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Percussions: Javier Andrés, Daniel Artacho, Sabela Castro, Julián Enciso, Daniel Munáriz i Fernán Rodríguez.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Lorenzo Ferrándiz, Director / Ramon Torramilans, Coordinador </div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<b>Esmuc Free Ensemble</b></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Celeste Alías, veu / Pablo Selnik, flauta / Mar Esteban, clarinet / Álvar Rosell, clarinet / Toni Pineño, clarinet baix / Helena Ortuño, violí / Yuliya Storonska, violí / Diego Flores, violoncel / Miriam Fèlix, violoncel / Jean-Baptiste Chicouène, guitarra / Marcel Torres, guitarra / Víctor Gómez, acordió / Oriol Roca, bateria / Jordina Millà, piano.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Núria Andorrà, Conducció</div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Programa</span></h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">IANNIS XENAKIS</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Persephassa</i> (1969) per a sis percussionistes · 30'</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">SESSIÓ D'IMPROVISACIÓ</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Guiada per Núria Andorrà · 30'</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div>
<br /></div>
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/37ajOyhcl_c" width="560"></iframe>
<br />
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes al programa</span></h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">per Jordi Alomar</span></h3>
<div>
<br /></div>
<div>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>El consol en les restes</i></span></h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">«…com si el plor d’una ànima només pogués trobar consol en la insensibilitat de la naturalesa. Perquè la no sensibilitat és consoladora; el món de la no sensibilitat és el món fora de la vida humana; és l’eternitat […] Recordo els anys tristos que vaig passar a Txecoslovàquia al principi de l’ocupació russa. Em vaig enamorar aleshores de Varèse i Xenakis: les seves imatges dels mons sonors objectius però inexistents em varen parlar de l’ésser alliberat de la subjectivitat humana, agressiva i molesta; de la bellesa suaument inhumana del món abans o després del pas dels homes.» </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Amb aquestes paraules, Milan Kundera traça a <i>Els testaments traïts</i> (1993) l’empremta de la colpidora poètica de Iannis Xenakis. El gest musical de Xenakis permet trobar consol en la cruesa d’una materialitat rude i primigènia, en la conjuminació de forces atàviques que ultrapassen la sentimentalitat com a superestructura de la brutalitat i com a desencadenant de la barbàrie. Sens dubte, l’experiència de l’autor en la resistència armada contra l’ocupació feixista de Grècia resulta revulsiva en la seva relació amb els llenguatges connotats i carregats del pes de l’herència històrica de la tradició. Xenakis, arquitecte de formació i ajudant de Le Corbusier, projecta un pensament musical radicalment formalitzat alhora que amarat de referents de l’antiguitat clàssica.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Persephassa</i> (1969), per a sis percussionistes que envolten el públic, és un punt de referència en el procés d’exploració de la dimensió cinètica del so. Obsedit, com Giacinto Scelsi, per la interioritat del so, a <i>Terretektorh</i> (1966) i <i>Nomos gamma</i> (1968) Xenakis començà a disposar els músics a l’entorn de l’audiència, una translació del punt d’escolta que permet el joc amb l’espai com a paràmetre compositiu. L’obra fou un encàrrec per a la primera edició del <i>Shiraz Arts Festival</i>, per ser interpretada a l’aire lliure amb cada un dels percussionistes al peu de les columnes del palau de Darios el Gran a les runes de Persèpolis, Iran. Gairebé cinquanta anys després de la seva estrena, encara és feridora la coincidència entre el fat vaticinat per l’ús del material de l’obra musical (la finitud ineluctable) i el transcurs històric de la seva condició de possibilitat: com la flor de l’atzavara, que floreix només un cop en la vida de la planta i la condemna a una mort indefugible, l’oasi de llibertat i creativitat que significà el <i>Shiraz Arts Festival </i>sota la monarquia progressista del xa Mohammad Reza Pahlavi és probablement la traça més clara del “final de festa” del que durant el segle passat fou batejat com a “art contemporani”. La revolució islàmica de 1979 va fulminar el que fou llegit com un «node d’occidentalització exacerbada» i, com a acte de barbàrie, s’acarnissà a eradicar-ne qualsevol rastre. <i>Persephassa</i> s’erigeix, així doncs, com les runes de Persèpolis, en un vestigi en forma de fresc sonant, un fresc bastit de capes de bellesa estratificada, de cicles que extasien ferits per incisions abruptes que, a l’igual de la naturalesa i la seva indiferència absoluta, romanen com l’últim espai de consol possible.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cloure el concert amb una improvisació lliure sembla l’única opció ontològicament possible davant del repte de responsabilitat individual i col·lectiva que suposa qualsevol decisió de “fer” després d’escoltar Xenakis.</span><br />
<div>
<br />
<br /></div>
<iframe seamless="" src="https://bandcamp.com/EmbeddedPlayer/album=1007518085/size=large/bgcol=ffffff/linkcol=0687f5/tracklist=false/artwork=small/transparent=true/" style="border: 0; height: 120px; width: 100%;"><a href="http://discordianrecords.bandcamp.com/album/future-memories">Future Memories by Agustí Fernández · Yasmine Azaiez · Núria Andorrà</a></iframe>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-70809623449516386122018-02-13T10:37:00.000-08:002018-02-13T10:47:25.583-08:00Michael Beil: Neue Vocalsolisten & CrossingLines<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dissabte 3 de març de 2018</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori, Sala 2 Oriol Martorell</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">7 €. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/index.php?action=PU_evento&Ev_id=2863&idioma=ES&act=1&_ga=2.139492723.1375535663.1518539645-2091728548.1493888192" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-7puu4R0ILFQ/WoMoWu0J-AI/AAAAAAAAAfs/ZQafmSEQWhoznrIqPMwVU0qSWSg5YkwrwCLcBGAs/s1600/Michael%2BBeil.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="792" data-original-width="1408" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-7puu4R0ILFQ/WoMoWu0J-AI/AAAAAAAAAfs/ZQafmSEQWhoznrIqPMwVU0qSWSg5YkwrwCLcBGAs/s400/Michael%2BBeil.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El prestigiós sextet vocal <a href="http://neuevocalsolisten.de/aktuell.html" target="_blank">Neue Vocalsolisten</a> de Stuttgart i l’ensemble <a href="http://www.crossinglinesensemble.com/" target="_blank">CrossingLines </a>col·laboren per primera vegada en un concert dedicat al compositor alemany Michael Beil, referent de la composició musical en formats audiovisuals. Obres per a sextet vocal, dos pianos, ensemble, electrònica i vídeo en directe, en un programa que inclou <i>Glas</i>, una obra vocal d’Enno Poppe; <i>Table Talk</i> d’Andreas Eduardo Frank, per a transductors, interruptors i vide, i una nova versió del cicle d’obres <i>[Custom]</i> per a cantant solista, ensemble i vídeo, del compositor espanyol Oscar Escudero.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-V_ldqEqMtkU/WoMySswqVlI/AAAAAAAAAgE/qNaaSjxnNqoU8vkHKTJkBGVakDlNkER4wCLcBGAs/s1600/NVS-2015_SIG9723_b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-V_ldqEqMtkU/WoMySswqVlI/AAAAAAAAAgE/qNaaSjxnNqoU8vkHKTJkBGVakDlNkER4wCLcBGAs/s400/NVS-2015_SIG9723_b.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<h2>
</h2>
<h2>
Programa</h2>
<a href="http://fabiasantcovsky.com/es/" target="_blank"><br /></a>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Enno Poppe</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Glas</i>* (2016)</span><br />
<b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></b>
<b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Andreas Eduardo Frank</b><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Table Talk</i>* (2016)</span><br />
<b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></b>
<b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Oscar Escudero</b><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>[Custom # 3.1] </i>** (2018)</span><br />
<b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></b>
<b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Michael Beil</b><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Die Drei </i>* (2002)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Doppel </i>* (2009)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Transit </i>** (2018)</span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">* Estrena nacional / </span><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">** Estrena mundial</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/vxuwaN9yP9U" width="560"></iframe>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<div>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes al programa</span></h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h3>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Lògiques de simulació</i></span></h3>
<h3>
per Vicent Minguet</h3>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A diferència del que se sol pensar o del que sentim repetir de manera habitual, la causa de la contracció del temps, de la tan repetida «agonia del present», no és pas l’acceleració imposada per la tecnologia. La noció de durada, que s’esmuny davant la incapacitat de cloure l’espai sobre el qual es precipita l’experiència sensorial i fisiològica del temps en la mirada artística, acusa molt més l’addició constant i la manca de direcció. Juntes han transformat definitivament la realitat. La desacceleració promulgada pels nous gurus no seria, doncs, el pal·liatiu més adient davant una naturalesa humana en constant transformació, tal com vaticinava Marshall MacLuhan en els seus estudis sobre els mitjans de comunicació. La multiplicació dels canals i la sobreabundància de la informació han contribuït també a l’acceleració de la mirada contemplativa que defuig l’«ara i aquí», i han donat lloc a un pensament que sovint es perd en el fil antinarratiu i multiplicador d’aquella consciència que tan bé va saber retratar Joyce en el seu Stephen Dedalu. Els murs de les xarxes socials i les formes d’expressió i comunicació que imposen han reeixit a eliminar progressivament la diferència com a sinònim d’amenaça i, lluny de combatre-la, l’han camuflada. El resultat ha estat l’anul·lació de les fronteres virtuals i una hibridació que dissol progressivament diferències que abans teníem per irreconciliables. Un bon reflex d’això el trobem en les obres que el sextet vocal Neue Vocalsolisten i l’ensemble CrossingLines ens ofereixen en aquest concert. </span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/5iYlejiftAg" width="560"></iframe><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En el panorama actual, l’obra de Michael Beil (n. 1963) és una de les referències indiscutibles en la combinació de música electrònica, instrumental i vídeo en viu. La construcció del temps en les seves creacions es percep com a part indispensable del procés compositiu, fins al punt que la interpretació mateixa n’és el besllum. Beil ha transformat definitivament el paper tradicional de l’intèrpret en l’escenari gràcies a la conjuminació de materials audiovisuals preenregistrats i d’altres recollits en el curs de l’acció. Davant la imminència de l’era robòtica, la seva proposta envigoreix l’intèrpret humà, que esdevé d’aquesta manera no només un eix central de l’obra sinó també la garantia indispensable d’una hibridació que reuneix el cos, el temps i l’escena en una perfecta equació. <i>Die Drei </i>(2002), per a «dues vegades tres solistes vocals», és la peça més antiga d’un programa que reuneix dues estrenes absolutes i quatre de nacionals. El títol de l’obra prové de les claus d’un quadrat màgic senzill que Goethe posa en boca d’una bruixa en la primera part del <i>Faust</i>: <i>Aus Eins mach Zehn, / und Zwei lass gehn, / die Drei mach gleich, / so bist du reich</i>. («D’un en fas deu, / agafa el dos, / després el tres, / i seràs ric» [en la versió catalana de Jaume Ortolà, publicada per Riurau Editors]). Els sis solistes vocals es divideixen en dos grups de tres, de manera que també es formen tres parelles estereofòniques. La peça, vuitena d’un cicle format per un total de deu, es compon de tres parts, cada una de les quals es torna a dividir en tres seccions, de manera que en resulten nou terços. El número tres correspon també als sons que formen les mixtures harmòniques, les melodies i les cèl·lules motíviques més petites. La repetició d’aquestes en llengües diferents dóna lloc a unes sonoritats que, tot i ser les mateixes sobre la partitura, reïxen a introduir una diferència tímbrica altrament impossible.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ihR7TWYkgoQ" width="560"></iframe>
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En <i>Doppel</i> (2009/2013), per a dos pianos, electrònica i vídeo en directe, els pianistes se situen d’esquena entre ells i la part central de l’escenari l’ocupa el vídeo. Les imatges presenten un discurs visual paral·lel al dels intèrprets, que resulta de l’enregistrament de les accions d’aquests, convenientment monitorades i sincronitzades. El procés de creació s’explicita en les accions mateixes: constel·lacions d’escales, sons repetits, acords amb contrastos dinàmics i arpegis que alternen d’un pianista a l’altre, o del gest escènic a l’audiovisual. El resultat és una superposició, una consciència additiva del passat que roman en l’art de pensar i observar un present híbrid a través del prisma d’una memòria que construeix la diferència. L’il·lusionisme es confirma a mesura que la peça avança: els gestos perden l’ordre inicial, se n’altera la velocitat o se superposen i repeteixen sense seguir el discurs original, de manera que l’ordre inicial es dissol progressivament i l’acció dels dobles sol·licita el protagonisme de l’esdeveniment real en viu.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Escrita per als Neue Vocalsolisten i Crossinglines, <i>Transit</i> (2018) ens confronta amb la noció d’hiperrealitat. D’una manera semblant al que ja va fer amb <i>Caravan</i> (2017), Beil al·ludeix aquí a cançons amb un únic denominador comú: totes contenen la paraula «realitat» en el títol. La complicada distinció entre el que pertany al material audiovisual i el que escoltem i veiem com a conseqüència dels gestos instrumentals i vocals dels músics en escena és un dels trets centrals de l’obra. La interacció entre l’acció escènica i la retroalimentació audiovisual permet així mateix la recepció de la forma, amb l’afegit que aquí —a diferència del que s’esdevé en <i>Doppel</i>— la «realitat virtual» és sotmesa a un procés d’estratificació entre les diverses preses audiovisuals i el resultat presenta un terreny ple de sediments.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/uL1P31hpoNQ" width="560"></iframe><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En un altre ordre de coses, l’alemany Enno Poppe (n. 1969) ha sabut desenvolupar al llarg dels anys un estil profundament personal amb l’aplicació dels principis i els sistemes teòrics més diversos, com ara els de la biologia; un corol·lari excel·lent de lògica i eficàcia que es palesa sobretot en situacions extremes. En <i>Glas</i> (2016), per a sis veus, Poppe transforma els jocs lingüístics de Georges Perec en un discurs sonor pur. Ho fa al llarg de tres moviments de marcat contrast que construeixen una gradació perfecta: de l’exploració del so brut fins a la pirotècnica del virtuosisme contrapuntístic. El contrast amb <i>Table Talk </i>(2016), l’obra d’Andreas Eduardo Frank (n. 1987), és total. Interessat per l’exploració de la mixtura que es produeix entre el real i el virtual, Frank ens convida a un diàleg entre gestos, electrònica i llum a través de la manipulació manual de transductors i interruptors que fan dos intèrprets asseguts a la taula.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: Times; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0px; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/vl4baHRkZpQ" width="560"></iframe><br />
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’estrena absoluta de <i>Custom 3.1</i> (2018), del compositor multimèdia i <i>performer</i> espanyol Óscar Escudero (n. 1992), incorpora el toc de sentit de l’humor inherent al llenguatge de les xarxes socials. L’efectiu inclou un narrador, ensemble, electrònica i vídeo manipulats en viu. Escudero tradueix la sobreestimulació sensorial dels espais virtuals mitjançant l’actualització del format i la personalització de l’obra. La hibridació tecnològica no és l’únic element vertebrador d’aquestes instruccions per navegar a través a les xarxes socials que, a través del so i de la imatge, ens mostren la realitat quotidiana de la «generació Y».</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>© 2018, Vicent Minguet</b></span></div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-4783305081850226982018-01-30T06:14:00.003-08:002018-01-30T14:31:58.716-08:00Klangforum Wien: "In Vain" de G. F. Haas<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dijous 8 de febrer 2018</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori, Sala 2 Oriol Martorell</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">10 €. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/klangforum_haas_08_02_2018?idioma=CA&_ga=2.23603449.2128675028.1517319035-1321033142.1478357904" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-kDDGrl7JYWI/WnB6K6vYeUI/AAAAAAAAAfM/tl14rzlXHWICQESyHNrkNqn7Z8BvE8S9wCEwYBhgL/s1600/Klangforum%2BWien%2B5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1095" data-original-width="1600" height="273" src="https://1.bp.blogspot.com/-kDDGrl7JYWI/WnB6K6vYeUI/AAAAAAAAAfM/tl14rzlXHWICQESyHNrkNqn7Z8BvE8S9wCEwYBhgL/s400/Klangforum%2BWien%2B5.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Descrita per Simon Rattle com «una de les primeres obres mestres del segle XXI», </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">In Vain </i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">va ser escrita pel compositor austríac Georg Friedrich Haas per als 24 músics de Klangforum Wien, una de les millors orquestres de cambra de música contemporània de l’actualitat.</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ZAwvWLVfSkM" width="560"></iframe>
<br />
<div style="clear: both;">
<br /></div>
<h2>
</h2>
<h2>
Programa</h2>
<a href="http://fabiasantcovsky.com/es/" target="_blank"><br /></a>
<br />
<h3>
<span style="color: #0000ee; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><u><a href="http://www.georgfriedrichhaas.com/" target="_blank">Georg Fried<span id="goog_107757617"></span><span id="goog_107757618"></span>rich Haas</a></u></span></h3>
<i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.georgfriedrichhaas.com/works/in-vain/" target="_blank">In Vain</a></i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> (2000) per a 24 músics. 70'</span><br />
<h3>
</h3>
<h3>
<a href="https://www.klangforum.at/home-en.html" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;" target="_blank">Klangforum Wien</a></h3>
<h3>
Emilio Pomarico, director</h3>
<div>
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<iframe allow="autoplay" frameborder="no" height="166" scrolling="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/220237288&color=%23ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true" width="100%"></iframe><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes al programa</span></h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></h3>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No en va,<i> In Vain</i></span></h3>
<h3>
per Josep Barcons</h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Compondre significa robar</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’any 2007, en un dels mítics Cursos de Especialización Musical celebrats a Alcalá de Henares (que orfes que estem ara d’iniciatives semblants!), Georg Friedrich Haas impartia un curs titulat “Mi música con microtonos”. Just en començar, amb aquell posat seu retret i dominant alhora, pacífic però inquietant, afirmava: «Compondre significa robar». Poc després, matisava la provocació: «La meva música parteix de tot allò que he escoltat; i amb això em refereixo també a allò que no pertany exclusivament a l’àmbit musical. Compondre, per a mi, és retreballar allò que he sentit, allò que he robat». S’entén, per tant, que si per a Haas compondre significa elaborar allò que la seva oïda ha percebut, el seu univers sonor no es pot limitar a un sistema temperat que ha dominat la història de la música occidental i que –d’una manera tan rude com arbitrària– reparteix l’octava en dotze parts iguals. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sense anar més lluny, la nostra parla està plena d’inflexions microtonals i el brunzit de qualsevol electrodomèstic és susceptible de ser percebut com un acord d’intervals subtils. Davant la riquesa de color d’aquests referents tan quotidians, no ha d’estranyar-nos que Haas visqués els seus anys d’estudi del piano com una submissió a la rigidesa en blanc i negre dels tons i semitons. Per això, en emprendre els estudis de composició, tant a la seva Graz natal com a Viena i a Darmstadt, Haas va voler fugir d’aquest sotmetiment, obrint el seu horitzó sonor cap a un univers microtonal del qual la seva música és avui un referent indiscutible. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-ldSqye0g-Jc/WnB6KRjtbhI/AAAAAAAAAfI/AD1K1yMfyMwihyZPTJmtHyr3B3rQp9H9gCEwYBhgL/s1600/Klangforum%2BWien%2B4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; font-family: arial, helvetica, sans-serif; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1200" height="332" src="https://2.bp.blogspot.com/-ldSqye0g-Jc/WnB6KRjtbhI/AAAAAAAAAfI/AD1K1yMfyMwihyZPTJmtHyr3B3rQp9H9gCEwYBhgL/s400/Klangforum%2BWien%2B4.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>El camí cap a la microtonalitat</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El bagatge per emprendre aquest camí era més aviat escàs, però amb la motxilla plena de les Three quarter tone pieces de Charles Ives, les obres i els tractats d’Alois Hába, i les aportacions fundacionals de Richard Heinrich Stein (entre elles, una conferència pronunciada a Barcelona el 1918 titulada La música moderna), a principis dels anys vuitanta, Haas va començar a treballar amb dos pianos afinats a una distància de quart de to. Aviat, però –i aquí els plantejaments d’Ivan Wyschnegradsky van ser-li fonamentals–, es va capbussar cap a intervals més petits que arriben fins al dotzè de to. Uns intervals als quals s’arriba a partir de les proximitats i llunyanies que es produeixen entre diversos espectres harmònics (per als entesos: hi ha un lleu desajust d’afinació entre –posem per cas– el 5è harmònic de Do i el 3r de La, encara que a tots dos els anomenem Mi). </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">És sobre aquestes desviacions d’afinació que Haas estableix un complex entramat de subversions, perversions i reafirmacions de les sonoritats pures dels harmònics que, progressivament, es van embrutant o esclarint. Paradoxalment, però, Haas no aconsegueix un efecte opac amb la seva música, sinó que aporta llum cap a territoris ignots, en una actitud compositiva que avança en paral·lel a la seva dimensió existencial i al seu compromís social, i a la contra d’una societat que –per bé que té notables undergrounds– malda per ignorar el que no es mou dins els paràmetres d’allò acceptable (i, aquí, Haas sovint fa bandera no sols del seu posicionament polític sinó també de l’adscripció –juntament amb la seva parella, l’escriptora i activista Mollena Williams– a l’àmbit de les <a href="https://www.nytimes.com/2016/02/24/arts/music/a-composer-and-his-wife-creativity-through-kink.html" target="_blank">pràctiques BDSM</a>).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-8KQaggups3w/WnB9aL2ZVJI/AAAAAAAAAfY/QTl03HQuXDsjnW7mdRk7R5ViL0AqTThgACLcBGAs/s1600/sns207FEAT.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="545" data-original-width="970" height="223" src="https://4.bp.blogspot.com/-8KQaggups3w/WnB9aL2ZVJI/AAAAAAAAAfY/QTl03HQuXDsjnW7mdRk7R5ViL0AqTThgACLcBGAs/s400/sns207FEAT.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>La gènesi i l’escolta d’<i>In Vain</i></b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La simple gènesi d’<i>In Vain</i>, escrita l’any 2000, és representativa d’aquest compromís social de Haas, ja que l’obra va néixer de l’horror de veure com, a les eleccions de 1999, l’extrema dreta acaronava el poder en una Àustria que –Billy Wilder dixit– «té el mèrit d’haver fet creure al món que Hitler era alemany i que Beethoven era austríac». Divuit anys després de la seva estrena, l’obra esdevé més actual que mai, en una Europa on –amb més o menys quantitat de maquillatge neoliberal, ataronjat i progressista– l’extrema dreta guanya escons gràcies a cares boniques que juguen a fer de Kens i Barbies.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A <i>In Vain</i>, amb un alt sentit de la teatralitat, Haas hi dissenya unes particularitats lumíniques que se sumen a l’efecte i al missatge de la música. Així com llum i foscor semblen dos mons irreconciliables, harmònicament també hi ha superfícies estanques que busquen –en va: <i>in vain</i>– reconciliar-se sonorament. La impressionant riquesa tímbrica de l’obra fa que els 65 minuts de durada es facin curts. I és que –en una propedèutica simplificació dels aspectes melodicorítmics, pràcticament reduïts a acceleracions i desacceleracions– Haas pretén que l’oïda pugui elevar-se progressivament cap a un món de subtileses harmòniques fascinants (i aquí, la manca d’estímul visual estimula l’obertura dels sentits).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-SLW71fcwYjs/WnB9qzcxq4I/AAAAAAAAAfc/9G7Rxujjz2USPDspMQWfNsbWS1ZHqzPiACLcBGAs/s1600/georg-friedrich-haas_by_astrid_ackermann.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="288" data-original-width="512" height="225" src="https://3.bp.blogspot.com/-SLW71fcwYjs/WnB9qzcxq4I/AAAAAAAAAfc/9G7Rxujjz2USPDspMQWfNsbWS1ZHqzPiACLcBGAs/s400/georg-friedrich-haas_by_astrid_ackermann.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Després de l’atac inicial d’uns cròtals, el material d’obertura està conformat per escales descendents que van transformant el gruix, la textura i la tímbrica fins a la incorporació dels 24 instruments del <i>Tutti</i> orquestral. Cap al minut cinc, amb aguts penetrants i greus torbadors (talment una delimitació d’àmbit), l’escenari i la sala queden completament a les fosques i comença el joc microtonal a partir de sonoritats tingudes. Al voltant del minut deu, l’arpa (tan apol·línia, ella) fa reaparèixer la llum, la qual cosa coincideix amb moments en què la presència del director esdevé imprescindible. Per si no havia quedat prou clar en l’harmonia, la dimensió espectral de la partitura s’evidencia aviat amb motius descendents de trompa sobre la sèrie d’harmònics: som a un terç de l’obra, aproximadament.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Poc abans de la meitat de l’obra, després d’un clúster inquietant, apareixen de nou (si bé pertinentment transformades per l’experiència de l’escolta) les escales descendents amb què s’obria la partitura, la qual cosa acaba conduint a una nova secció després d’un quasi silenci màgic sostingut pel vibràfon. Aquest nou paisatge es basteix sobre unísons, octaves i quintes pertinentment microtonalitzats. Novament, emergeix l’arpa amb què havíem sortit de la foscor, que deixa pas a unes trompes (ara amb sèries harmòniques ascendents) de ressons wagnerians.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cap al minut quaranta, uns reiterats i inquietants acords metàl·lics (quasi bèl·lics) ens endinsen novament en una foscor que s’instal·larà ja pràcticament fins al final de la peça, no sense petites ràfegues de llum que Haas entén com a percussió silenciosa i com a font «d’un nou tipus de teatre musical, realment intensiu i expressiu», amb un discurs parcialment deutor de l’<i>Harmonielehre</i> de John Adams.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Les ràfegues es fan més insistents quan –amb crescendos i decrescendos de llarg recorregut– la rítmica se simplifica i tot el material sonor es col·lapsa progressivament cap a l’uníson (entès, és clar, com un uníson ample o com una octava estreta). A partir d’aquesta consecució, de mica en mica, van emergint les sonoritats descendents amb què s’havia iniciat la peça, com un <i>perpetuum mobile</i>. Caiguda als abismes? Molt probablement, ja que aquesta no és una recapitulació heroica com la de les simfonies clàssiques i romàntiques, sinó la constatació d’un «retorn a situacions que hom creia superades» i que les baquetes dures sobre els gongs –primer amb tímids avisos (electorals?), després aclaparadores– tenyeixen d’una gravetat inqüestionable. Tan inqüestionable com la gravetat de la situació que va propiciar l’escriptura d’aquesta –en paraules de Sir Simon Rattle– «primera obra mestra del segle XXI». Una situació en la qual, avui dia, lamentablement encara estem immersos.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/BoqvGLdjUhE" style="font-family: Times;" width="560"></iframe></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-ldSqye0g-Jc/WnB6KRjtbhI/AAAAAAAAAfI/AD1K1yMfyMwihyZPTJmtHyr3B3rQp9H9gCEwYBhgL/s1600/Klangforum%2BWien%2B4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; font-family: arial, helvetica, sans-serif; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><br /></a></div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-87193241278112659352018-01-08T05:10:00.000-08:002018-01-08T05:45:31.715-08:00Alvin Lucier<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Concert: <b>Funktion</b> + <b>Frames Percussion</b></span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">13 de gener de 2017 a les 20h, Fundació Antoni Tàpies</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">7€. Compra <a href="https://auditori.koobin.com/funktion_frames_alvin_13_01_2018?idioma=CA&_ga=2.166669758.1848601296.1515413487-2091728548.1493888192" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Concert: <b>Stéphane Garin </b>+ Documental: <b>No ideas but in things</b></span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">19 de gener de 2017 a les 19h, Auditori del MACBA</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Gratuït (aforament limitat)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-XUhGfzX9TSE/WlNkRp6jLqI/AAAAAAAAAeI/deHZMhDGEhskEq4Je1Ant3KtsxyHQBFcQCLcBGAs/s1600/Alvin%2BLucier%2B1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1071" data-original-width="1600" height="267" src="https://3.bp.blogspot.com/-XUhGfzX9TSE/WlNkRp6jLqI/AAAAAAAAAeI/deHZMhDGEhskEq4Je1Ant3KtsxyHQBFcQCLcBGAs/s400/Alvin%2BLucier%2B1.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<h2>
Funktion + Frames Percussion</h2>
<h4>
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><u>13 de gener de 2017 a les 20h, Fundació Antoni Tàpies</u></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">ALVIN LUCIER</span></div>
<div style="font-weight: 400;">
<i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Group Tapper</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">(2004) </span></div>
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Disappearances</i> (1994) </span></div>
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Still and Moving Lines of Silence in Families of Hyperbolas, Part II</i> (1983) </span></div>
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Music for Gamelan </i></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Instruments, Microphones, Amplifiers and Loudspeakers</i> (1994) </span></div>
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Vespers</i> (1968) </span></div>
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></div>
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El quartet de percussió Frames i l’ensemble de corda Funktion, en aquesta ocasió en formació de quartet, ens presenten una selecció d’obres d’Alvin Lucier (New Hampshire, 1931), per a diversos dispositius instrumentals i electrònics, que mostren l’exploració que l’artista nord-americà fa de la percepció auditiva i de les propietats físiques del so a través de diversos fenòmens acústics i psicoacústics: la interferència de fase entre tons propers, la reverberació i ressonància dels espais acústics, o l’emissió i la manipulació de sons amb mitjans electrònics; tots ells, elements recurrents en la seva producció.</span></div>
</h4>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><u><a href="http://www.ensemblefunktion.com/" target="_blank">Funktion</a></u>: </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Miguel Colom, violí / </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Elena Rey, violí / </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Jonathan Brown, viola / </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Erica Wise, violoncel</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><u><a href="https://www.framespercussion.com/" target="_blank">Frames Percussion</a></u>: </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ferran Carceller / </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Rubén M. Orio / </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Feliu Ribera / </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Miquel Vich</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<iframe allow="encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" gesture="media" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/LsTamSLWMXI" width="560"></iframe>
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<h2>
No Ideas but in Things</h2>
<h4>
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><u>19 de gener de 2017 a les 19h, Auditori del MACBA</u></span><br />
<div>
<br /></div>
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-weight: 400;">ALVIN LUCIER</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-weight: 400;"><i>Opera with Objects</i> (1997) 15’</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-weight: 400;"><i>Silver streetcar for the orchestra</i> (1988) 10’</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-weight: 400;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-weight: 400;">VIOLA RUSCHE / HAUKE HARDER</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-weight: 400;"><i>No Ideas But In Things – The composer Alvin Lucier </i>(2012) 97’</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-weight: 400;">Projecció del documental, presentat per Arnau Horta i Hauke Harder</span></span><br />
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="font-weight: 400;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El documental <i>No Ideas But In Things</i>, de Viola Rusche i Hauke Harder, ens endinsa en el particular món de Lucier a través de la seva obra. Abans de la projecció del film, que presentarà el director Hauke Harder, el percussionista francès Stéphane Garin interpretarà dos solos per a triangle amplificat i per a objectes percudits.</span></div>
</h4>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;"><span style="font-weight: 400;">Stéphane Garin, percussió</span></span></h2>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;"><span style="font-weight: 400;"><br /></span></span></div>
<iframe allow="encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" gesture="media" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ZahY5IjbkZU" width="560"></iframe><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></div>
<br />
<br />
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Alvin Lucier: la vida secreta dels sons</span></h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">per Arnau Horta</span></h3>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Membre fundador del col·lectiu Sonic Arts Union –juntament amb Robert Ashley, David Behrman i Gordon Mumma–, Alvin Lucier explora a través de les seves composicions, instal·lacions i performances les interaccions que es produeixen entre so, matèria i espai. Emprant una terminologia pròpia de l’àmbit escultòric, podríem dir que Lucier és un compositor “postminimalista” que desenvolupa el seu treball dins d’un “camp sonor expandit”. Deixant de banda les nocions musicals convencionals, les seves obres examinen les condicions de producció, propagació i transformació dels sons amb una atenció i una minuciositat gairebé científiques. Combinant instruments tradicionals amb ones sinusoïdals, dispositius electrònics de diversos tipus i objectes quotidians, Lucier ha desenvolupat al llarg d’una trajectòria gairebé cinquantenària la seva pròpia versió de la composició experimental.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Les creacions de Lucier ens conviden a submergir-nos en la fenomenologia dels sons; a descobrir-los i escoltar-los en la seva forma més radicalment simple i essencial. Si John Cage afirmava que calia «deixar que els sons fossin ells mateixos», Lucier sembla més interessat a examinar-los des de ben a prop, com si es tractés d’una forma de vida fràgil i misteriosa amb la qual cal interactuar per tal de començar a comprendre-la. Aquesta exploració fascinada dels sons i de les seves diverses formes de manifestació parteix d’una actitud extremament atenta i respectuosa per l’esdeveniment que es produeix amb l’aparició d’un so i la seva difusió a través de l’espai i dels materials que l’envolten. És en aquest sentit, que el compositor James Tenney destaca el caràcter únic de les obres de Lucier. Semblaria, escriu Tenney en un text dedicat al seu vell amic, que el que escoltem en la seva música no és altra cosa que «la veu eloqüent de la naturalesa inarticulada».</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-xNxf8i7eD1w/WlNkRtoUBLI/AAAAAAAAAeQ/yYKfQkGjbGcxMyKrtv2bmNoakttlc-lngCEwYBhgL/s1600/Alvin%2BLucier%2B2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; font-family: Times; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="635" data-original-width="800" height="317" src="https://1.bp.blogspot.com/-xNxf8i7eD1w/WlNkRtoUBLI/AAAAAAAAAeQ/yYKfQkGjbGcxMyKrtv2bmNoakttlc-lngCEwYBhgL/s400/Alvin%2BLucier%2B2.jpg" width="400" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els intèrprets de la música de Lucier assumeixen, d’aquesta manera, un encàrrec difícil i compromès que no es limita a executar amb precisió una sèrie d’instruccions, sinó que implica un exigent exercici d’escolta i control corporal. Els cossos dels músics i els instruments no són simples intermediaris entre la forma abstracta d’una determinada obra i la seva materialització sinó part constitutiva d’un sofisticat dispositiu concebut per produir un resultat sonor molt determinat. Lucier ens emplaça a escoltar “a través” dels sons per descobrir un univers secret ple de ressonàncies misterioses, freqüències fantasmals i altres tipus de sonoritats “infralleus” (per fer servir l’expressió de Marcel Duchamp).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Les set obres que formen part d’aquesta doble proposta ens conviden a endinsar-nos en el particular i fascinant univers sonor de Lucier. A <i>Group Tapper</i>, el quartet de corda es transforma en una formació de percussió i a <i>Disappearances</i>, en un generador d’interferències entre diverses freqüències sostingudes. A <i>Still and Moving Lines of Silence in Families of Hyperbolas, Part II</i>, el so de dos violins es fon amb el de dos oscil·ladors d’ona i generen una sèrie de modulacions entre freqüències en forma de subtils batecs (beats). <i>Music for Gamelan Instruments, Microphones, Amplifiers and Loudspeakers</i> examina la ressonància dels bonangs del gamelan javanès, creant tota una sèrie de microespais i macroespais sonors a través del feedback. <i>Vespers</i>, l’obra més antiga del programa, pertany al període d’activitat de Sonic Arts Union i és un exemple paradigmàtic de l’esperit radicalment experimental d’aquest col·lectiu. En aquesta peça, els intèrprets fan servir dispositius d’ecolocalització per crear una imatge sonora de l’espai on té lloc la performance sonora. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "times";"></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br class="Apple-interchange-newline" />
<iframe frameborder="no" height="20" scrolling="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/197923561&color=%23ff5500&auto_play=false&show_user=false" width="100%"></iframe>
</span><span style="font-family: "times";"> </span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Les dues obres per a percussió solista que s’inclouen al concert a l'Auditori del MACBA posen de manifest l’interès de Lucier per desvelar les sonoritats que s’amaguen a l’interior de diversos objectes i materials amb una dimensió acústica aparentment limitada. A <i>Opera with Objects</i>, el percussionista explora meticulosament les qualitats sonores d’una sèrie d’objectes quotidians, combinant-los de diverses maneres i revelant així un ventall extraordinari de possibilitats tímbriques. Finalment, a <i>Silver Streetcar for the Orchestra</i>, el triangle es transforma en una font sonora pràcticament inesgotable capaç de produir una infinitat de matisos segons la manera de subjectar-lo amb una mà i colpejar-lo amb l’altra. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El programa del segon concert conclourà amb la projecció del documental <i>No Ideas But in Things - The composer Alvin Lucier</i>, seguida d’una conversa amb Hauke Harder, codirector del film i alumne i col·laborador de Lucier. El títol del documental, extret d’un conegut poema de William Carlos Williams, sintetitza la particular filosofia de Lucier: la música no pertany a una esfera abstracta regida per una lògica lingüística o simbòlica, sinó que es manifesta, en estat naixent, a través de les freqüències, les vibracions i les ressonàncies produïdes pels sons quan es despleguen en l’espai i interactuen amb la realitat material que els envolta. Com si es tractés de fabuloses criatures del temps i de l’espai, Lucier se situa (i ens situa com a oients) a l’escolta de la fascinant vida secreta dels sons.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-EKDT_iHjNc0/WlNyUha7r6I/AAAAAAAAAec/P2LBt0NDXTI8iJ-iYPkdPTfkv885uPZiwCLcBGAs/s1600/Alvin_Lucier._Photo_by_Bob_Antaramian_1600_1073_90.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1073" data-original-width="1600" height="214" src="https://4.bp.blogspot.com/-EKDT_iHjNc0/WlNyUha7r6I/AAAAAAAAAec/P2LBt0NDXTI8iJ-iYPkdPTfkv885uPZiwCLcBGAs/s320/Alvin_Lucier._Photo_by_Bob_Antaramian_1600_1073_90.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<h2>
Sobre els instruments gamelan</h2>
<div>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">per Jordi Casadevall</span></h3>
</div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els instruments gamelan utilitzats per Frames Percussion, són part d’un petit conjunt del tipus gamelan gadon (gamelan de cambra), subconjunt de la gran orquestra gamelan del centre de Java (Indonèsia). És un conjunt construït als anys 90 al taller del reconegut constructor javanès Eligius Suhirdjan (1956-2012).</span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El conjunt, batejat amb el nom de Gamelan Cokrokesumo, extreu el seu nom del gravat a la fusta dels instruments. Un cakra és una fletxa o una llança, l'arma simbòlica de Krishna, avatar del Déu Vishnu del panteó hinduista. Kosumo significa “flor”. Per tant, el nom del conjunt gamelan es pot traduïr com a “Fletxa de Flors”.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El conjunt de petits gongs ha estat construït al Taller d’Escultura Sonora Baschet de la Universitat de Barcelona. La seva construcció s’emmarca dins la recerca actualment en curs d’investigació i replicació dels instruments de l’orquestra gamelan mitjançant els descobriments sobre les relacions entre material, forma i sonoritat dels germans Bernard i François Baschet. La construcció de nous instruments basats en idees Baschet rep l’apelatiu </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“après-Baschet” (“després de Baschet” en la traducció literal del francès). Aquests gongs concretament, són la rèplica bonangs, reyongs, trompongs que podem trobar en un gamelàn d’Indonèsia. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Instruments cedits especialment per aquesta actuació per Jordi Casadevall.</span></div>
<div>
<br /></div>
</div>
Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-54231358549147653952017-12-04T05:05:00.001-08:002017-12-04T05:06:36.930-08:00Peter Evans: Being and Becoming<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diumenge 17 de desembre de 2017</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Teatre del CCCB</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">18:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">7 €. Compra <a href="https://www.auditori.cat/ca/peter-evans-solo--trio" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-EceoyvjL5_E/WiVGfOdusiI/AAAAAAAAAdk/KPGwQfxiy30x2FCnv_B7hH3Ld3emOJpRwCLcBGAs/s1600/Peter%2BEvans%2B1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="768" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-EceoyvjL5_E/WiVGfOdusiI/AAAAAAAAAdk/KPGwQfxiy30x2FCnv_B7hH3Ld3emOJpRwCLcBGAs/s400/Peter%2BEvans%2B1.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El trompetista i compositor nord-americà Peter Evans és un dels músics més sorprenents i talentosos del panorama internacional de la improvisació lliure. El seu àlbum per a solo de trompeta Lifeblood (2016), enregistrat en directe a Cleveland i a Nova York, és una clara mostra de la seva tècnica prodigiosa, però sobretot és la materialització d’una imaginació musical desbordant. La seva interiorització de les possibilitats tímbriques de la trompeta ens recorda que el límit dels instruments acústics no és allà on pensàvem que era. Acompanyaran Evans l’excepcional vibrafonista Joel Ross i la bateria i l’electrònica de Max Jaffre. La sessió es completarà amb improvisacions a trio.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h3 style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Intèrprets</span></h3>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Peter Evans, trompeta</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Joel Ross, vibràfon</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Max Jaffe, bateria i electrònica</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/rDEoiVBPrzk" width="560"></iframe>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes al programa</span></h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per Carlos Pérez Cruz</span></h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Potser és anecdòtic, però em va quedar gravat a la memòria: Peter Evans no tenia Wi-Fi a casa seva. Quan volia connectar-se a Internet, s’acostava a un bar proper. No sé si això haurà canviat; però, en temps de dispersió digital, el detall diu moltes coses. Per exemple, que el desenvolupament de les qualitats estratosfèriques del trompetista troba acomodament en un estudi disciplinat, que potser voreja l’obsessió, i sempre concentrat. Que Evans vingui capacitat de sèrie per a la pràctica de la trompeta és una cosa; que hagi arribat a cotes de virtuosisme delirant, n’és una altra. No hi ha cap loteria que premiï amb aquests dons.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vaig batejar Peter Evans fa uns anys com a “P. E. L’extraterrestre”. Des de la meva perspectiva de trompetista, resulta difícil assimilar que el seu domini de l’instrument pugui ser humà. Però també em va sorgir una altra dificultat, la de fer comprendre a profans en la matèria que això de què és capaç el nord-americà no és normal; que no existeixen (o jo no en conec cap) trompetistes amb qualitats tècniques semblants, fins al punt d’haver extret a l’instrument sonoritats i usos insòlits (especialment a la trompeta <i>piccolo</i>, pensada en origen per a la interpretació de determinats repertoris del Barroc). Tot i que, com el mateix Evans em subratllava, la trompeta segueix sent la mateixa que es tocava fa un segle. És a dir, al contrari del que passa amb les joguines electròniques de la nostra era, l’evolució no és en l’eina.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Jim Black, una de les rítmiques més complexes del panorama jazzístic, i membre del quintet d’Evans, em confessava amb sorpresa el resultat personalíssim de la seva música a partir d’idees aparentment irrealitzables o contradictòries. Sorpresa que semblava compartir el mateix autor quan, enmig d’un concert a Madrid, va baixar de l’escenari per gaudir en marxa de la maquinària que ell mateix havia assemblat. Els que vam tenir la sort d’assistir-hi, vam sortir entre extasiats i desconcertats. Evans somreia com un nen en escoltar la seva furiosa criatura, que de vegades sembla disfressar-se de caos per descobrir-se després plena de lògica interna, per incendiària que resulti. Si la creació és un mirall de l’autor, el reflex que ens torna de Peter Evans és el d’un cervell que treballa a la velocitat de la llum, que s’eleva cap a aquest espai exterior del qual procedeix, però que desprèn humanitat en cadascuna de les emocions que desperta.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-zTVSydNLa8E/WiVGfCP70fI/AAAAAAAAAdw/kVxHYwlse7Q0qck0ZpuPKjNSH7VKIWgMACEwYBhgL/s1600/Peter%2BEvans%2B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-zTVSydNLa8E/WiVGfCP70fI/AAAAAAAAAdw/kVxHYwlse7Q0qck0ZpuPKjNSH7VKIWgMACEwYBhgL/s400/Peter%2BEvans%2B3.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Hi ha infinits Peter Evans en la ja prolífica carrera de Peter Evans. I una voluntat de reflectir l’infinit dins dels límits finits de la música, les fronteres últimes de la qual ha anat allunyant any rere any en el seu minuciós desenvolupament d’aquesta contradicció en els termes que és el solo de trompeta. Ser capaç de generar un relat coherent amb l’única ajuda d’un instrument pensat per parlar en companyia (o com a molt, per al toc a sometent), s’explica per la seva portentosa resistència física i, molt especialment, per la capacitat de generar narratives a partir de centres tonals, cèl·lules obsessives, cercles infinits, intervals impossibles i una projecció del so capaç de fer vibrar l’espai circumdant i compondre així una autèntica simfonia d’harmònics. És sentint un solo d’Evans quan hom conclou, sense por d’equivocar-se, que hi ha vida extraterrestre. La vibració dels seus llavis, en contacte amb el filtre de l’instrument, és un gallet sense misericòrdia que dispara bales de so que travessen cossos i reverberen en una mena d’eco impossible de frontó musical.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Resulta il·lusori explicar amb paraules la música de Peter Evans, i més encara la procedència d’una cascada sònica com aquesta, alimentada per molt diversos afluents salvatges. Els seus pares escoltaven una mica de jazz, però sobretot pop dels vuitanta, i Michael Jackson. I a ell –que va escoltar a casa el primer Wynton Marsalis i el Miles Davis elèctric, i que va passar pel repertori clàssic orquestral– a la <i>high school </i>se li va creuar amb la música de Captain Beefheart. «La primera vegada no em va agradar gens. Em va deixar perplex. Vaig passar d’odiar-la a estimar-la en molt poc temps, i vaig començar a buscar aquest tipus de sentiment en altres músiques». Les seves, poden ser difícils d’estimar a la primera; però són susceptibles de generar, amb la reincidència, l’addicció compulsiva d’un amant primerenc. A mi, amant incondicional, ja m’és impossible deslligar la música més arriscada del nostre temps de la de Peter Evans. Excitada i estimulant com poques; una revolució en temps d’involució. Per a astronautes de l’espai sonor.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Ppv7Kvv15gE" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8759429032028303910.post-31815817062744346412017-10-30T03:51:00.002-07:002017-10-31T05:30:46.111-07:00Ryoji Ikeda: supercodex<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dissabte 4 de novembre de 2017</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Auditori, Sala 3 Tete Montoliu</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">20:00 hores</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">10 €. Compra <a href="https://www.auditori.cat/ca/ryoji-ikeda" target="_blank">aquí</a> les entrades</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-2kD7Th8pj10/Wfb9lvUfiwI/AAAAAAAAAdA/xCHOdMTkvjEHYDSIdBsdvYBPpusuvaLfACLcBGAs/s1600/Ryoji%2BIkeda%2B3.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="803" data-original-width="720" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-2kD7Th8pj10/Wfb9lvUfiwI/AAAAAAAAAdA/xCHOdMTkvjEHYDSIdBsdvYBPpusuvaLfACLcBGAs/s400/Ryoji%2BIkeda%2B3.jpeg" width="357" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’artista visual i compositor de música electrònica Ryoji Ikeda (1966, Gibu, Japó) explora a </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">supercodex</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> les relacions entre </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">data of sound</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> i </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">sound of data</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, una recerca que comença amb </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Dataplex</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> (2005) i continua amb </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Test pattern</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> (2008). Ikeda busca crear una matemàtica del so; és a dir, principis aritmètics que permetin modificar logaritmes de manera expressiva, elaborant representacions visuals i sonores de la informació que contenen. </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">supercodex</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> es construeix a partir de diversos fragments, utilitzats per Ikeda per crear una metaobra a partir d’una mutació progressiva dels materials auditius i visuals, units temporalment en una experiència conjunta indissociable, i de la connexió entre l’exploració digital i el techno abstracte en una sessió audiovisual en directe.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://www.ryojiikeda.com/" target="_blank">RYOJI IKEDA</a>: <i>supercodex</i>** (2013) </span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Estrena nacional</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ryoji Ikeda, electrònica, vídeo, composició</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tomonaga Tokuyama, gràfics ordinador i programació</span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/87097294" webkitallowfullscreen="" width="480"></iframe></div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<h2>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notes al programa</span></h2>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per Serafín Álvarez</span></h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La gran majoria d’ordinadors i dispositius digitals fan servir un sistema binari que representa valors numèrics utilitzant dos símbols, normalment 0 i 1, organitzats en bits. Cada bit representa un d’aquests dos valors, i la combinació de diversos bits senzills permet elaborar operacions extraordinàriament complexes.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un ordinador quàntic, però, utilitza <i>qubits</i>. Igual que un bit, un <i>qubit</i> pot adoptar un de dos estats; però un <i>qubit</i>, a més, té la capacitat de representar els dos estats de forma simultània, el que permet realitzar diverses operacions alhora, de l’ordre de milions si n’ajuntem un grapat. Aquesta qualitat d’adoptar diversos estats al mateix temps es coneix com a superposició, un principi fonamental de la mecànica quàntica –un dels més contraintuïtius– estudiat en partícules subatòmiques i il·lustrat pel popular gat de Schrödinger que és viu i mort alhora, si bé mai no podrem veure’l en aquest estat incert de superposició, ja que en observar interferim, determinant un dels dos estats oposats. És a dir, la superposició quàntica abasta diversos estats de forma simultània, però s’escapa de l’ull humà, és impossible mesurar-la empíricament, de manera que només podem especular-hi en termes abstractes i en índexs de probabilitat.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-7FaMgF7IgTM/Wfb9lnp2EFI/AAAAAAAAAdM/ViAnN-ODNw8ITkoHCSStTJgrYI_e2IZvACEwYBhgL/s1600/Ryoji%2BIkeda%2B1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="850" data-original-width="1280" height="265" src="https://2.bp.blogspot.com/-7FaMgF7IgTM/Wfb9lnp2EFI/AAAAAAAAAdM/ViAnN-ODNw8ITkoHCSStTJgrYI_e2IZvACEwYBhgL/s400/Ryoji%2BIkeda%2B1.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Bit, <i>qubit</i>, superposició quàntica, fenòmens més enllà del límit del que és perceptible, i altres conceptes que hi estan relacionats formen part del vocabulari conceptual i de les investigacions de Ryoji Ikeda, qui se sent summament atret per la racionalitat, la lògica i la precisió científiques. Els models matemàtics, concretament, són per a Ikeda una de les formes més pures de bellesa, i els utilitza com a estratègia compositiva.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El seu treball, desenvolupat habitualment en sèries obertes –fet que emfatitza la idea d’investigació en curs, connecta amb la tradició d’artistes visuals com Sol LeWitt, Frank Stella o Dan Flavin i músics com Iannis Xenakis o La Monte Young, els quals, interessats en una estètica reduïda al que és absolutament essencial, tendien a fugir del romanticisme, l’expressionisme i la subjectivitat.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>supercodex</i> està vinculat a un projecte més ampli: <i>superposition</i>, inspirat en nocions matemàtiques pròpies de la mecànica quàntica, que forma part de la sèrie <i>datamatix</i>, un conjunt de treballs en què Ikeda escaneja l’amalgama de dades que circulen pel món –invisibles i silencioses fins que són descodificades per les nostres pantalles, auriculars i altres dispositius de comunicació, i traduïts a patrons audibles i visibles. En el cas concret de <i>supercodex</i>, aquestes dades provenen principalment dels treballs anteriors d’aquesta mateixa sèrie, el que podria llegir-se en termes d’autoreferencialitat o “metatreball” <i>à la</i> Escher o <i>à la </i>Gödel.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-81LIUDpR62Y/Wfb-mJREYHI/AAAAAAAAAdU/jkycEXaxH_gYa8FfPI-iekqKC5WAKhPcwCEwYBhgL/s1600/Ryoji%2BIkeda%2B4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="225" src="https://2.bp.blogspot.com/-81LIUDpR62Y/Wfb-mJREYHI/AAAAAAAAAdU/jkycEXaxH_gYa8FfPI-iekqKC5WAKhPcwCEwYBhgL/s400/Ryoji%2BIkeda%2B4.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La versió en directe és una experiència audiovisual immersiva en què sofisticades freqüències situades al llindar d’allò perceptible per l’oïda humana són combinades minuciosament amb estridents estímuls visuals, atenent a una precisió i una estètica matemàtiques característiques de tots els seus treballs. Tradueix senyals acústics en configuracions òptiques i viceversa, produint complexos patrons sinestèsics a manera de </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">moiré</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> audiovisual en mutació constant en què els sons esdevenen visibles i les imatges audibles. Una sintaxi variable de formes construïda mitjançant parelles d’oposats: 0-1, positiu-negatiu, blanc-negre, llum-foscor, visible-invisible, audible-inaudible, material-immaterial i la inesgotable infinitat de grisos possibles situats al mig que posen a prova no únicament la capacitat perceptiva dels nostres sentits sinó també la dels dispositius electrònics que els generen.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ocasionalment, d’entre els austers xiulets, brunzits, bips i glitches quàntics semblen brollar patrons propis de la música techno, amb polsos regulars, escalades i clímax. <i>supercodex </i>no només s’escolta, es viu. Les ràfegues de càlculs abstractes i dades informatitzades que emergeixen enèrgicament dels altaveus i que són projectades en composicions geomètriques estroboscòpiques ultraràpides ens colpegen amb força, ficant-se sota la nostra pell, sacsejant-la, perforant els nostres timpans i incendiant les nostres retines de forma aclaparadora en un sublim que no és romàntic sinó científic, matemàtic, quàntic.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/XwjlYpJCBgk" width="560"></iframe>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>Sampler Sèrieshttp://www.blogger.com/profile/06921777938493735261noreply@blogger.com0