divendres, 2 de desembre del 2016

Nordic Voices

Dilluns 19 de desembre de 2016
L'Auditori. Escenari Sala 1 Pau Casals

20:30 hores

10 €. Compra aquí les entrades



Nordic Voices


Un dels objectius principals de Nordic Voices és la recerca de noves tècniques vocals, que combinen amb elements derivats de la música tradicional noruega i amb programes de música antiga. La seva versatilitat i el seu domini de la microtonalitat i del cant difònic els permet abastar l’ampli ventall estètic que representa el repertori vocal del nord d’Europa. Nordic Voices presenta a Barcelona un programa homònim d’obres vocals especialment escrites per al prestigiós sextet per diversos compositors nòrdics: des de Lasse Thoresen i Henrik Ødegaard, que incorporen elements tímbrics de la tradició kveder noruega en les seves obres, fins a Maja Ratkje, compositora i vocalista de referència en l’escena experimental nòrdica.

Tone Elisabeth Braaten, soprano
Ingrid Hanken, soprano
Ebba Rydh, mezzosoprano
Per Kristian Amundrod, tenor
Frank Havroy, baríton
Rolf Magne Schmidt Asser, baix




Programa


ASBJØRN SCHAATUN
Verklärung** (2003)

LASSE THORESEN
Solbøn** (2008)

HENRIK ØDEGAARD
O Magnum Mysterium** (2006)

LASSE THORESEN
Himmelske Fader** (2009)

MAJA RATKJE
A Dismantled Ode to the Value of Art** (2012)

**Estrena nacional






Notes al programa

per Vicent Minguet


El gra de la veu

Instrument musical per excel·lència, des de l’albor dels temps la veu humana ha estat una de les eines indispensables per accedir a una gran multiplicitat de territoris sonors. Des del cant de les sirenes fins a la cantarella de la Josefina de Kafka, la singularitat de l’art vocal al llarg de la història occidental s’ha manifestat sobretot com una eina de poder: una manifestació exterior que provocava un efecte palès sobre els qui escoltaven. Amb tot, la transformació progressiva del discurs musical al segle passat, progressivament més centrat en el desenvolupament de la morfologia sonora, no va deixar de banda els enormes potencials de la veu. Al contrari, distanciada del seu passat narratiu i alliberada definitivament d’una tradició en què ja no es reconeixia, la creació d’avantguarda va auscultar els modes d’emissió i d’articulació, la corporalitat, les capacitats tímbriques i el rang dinàmic del fenomen vocal, per arribar a definir d’aquesta manera un nou horitzó més enllà dels límits que la creació musical s’havia imposat fins aleshores.

De manera paral·lela, l’alliberament estètic que la creació vocal experimentava va donar lloc a tot un seguit de pràctiques musicals d’una varietat insòlita pel que fa al tractament instrumental de la veu i a l’ús d’un ampli ventall de tècniques que mai havien gaudit d’un interès tan manifest pels creadors. En són un bon exemple la multiplicitat de matisos i inflexions a què es va lliurar l’ús musical de la veu parlada i les diverses possibilitats expressives  que se’n deriven, des de la respiració fins al crit, totes pertanyents a un univers ambivalent a mig camí entre la paraula i el so. Autors com ara Luciano Berio amb la Sequenza III (1965), Giacinto Scelsi amb els Canti del Capricorno (1962-1972), György Ligeti amb Aventures (1962) i Nouvelles Aventures (1962-1965), Luigi Nono amb Ricorda cosa ti hanno fatto in Auschwitz (1966) o Karlheinz Stockhausen amb Stimmung (1968) van establir alguns dels models a partir dels quals es va treballar en l’àmbit compositiu pel que fa al nou tractament de la veu i al desenvolupament de la tècnica vocal.



El programa que presenta Nordic Voices és una mostra més del compromís inequívoc que el grup ha mantingut amb la creació contemporània d’ençà de la seva constitució el 1996 a Oslo. El sextet vocal noruec és avui un dels principals conjunts europeus especialitzats en aquest tipus de repertori. D’una gran exigència tant tècnica com expressiva, les obres que escoltarem són el resultat de comandes realitzades a compositors noruecs de diverses generacions entre el 2003 i el 2012 i constitueixen una petita finestra auditiva de la frescor que caracteritza el panorama compositiu noruec actual. En aquest sentit, també representen el fruit evident d’una trajectòria artística sempre al servei de les noves idees i del diàleg estètic que caracteritza la línia artística de Nordic Voices, amb repertoris que van des del cant gregorià i litúrgic fins a les propostes més experimentals. 

La Verklärung (2003) d’Asbjørn Schaathun (n. 1961) que obre el concert està basada en el poema homònim de Georg Trakl. L’univers expressionista de Trakl, la seva poètica de l’esllavissament i la fascinació que la visió de la mort va exercir sobre el poeta es transformen aquí en un discurs sonor d’una gran intimitat, caracteritzat per un tapís polifònic en què les relacions tonals consonants deixen lloc a la dissonància per crear una atmosfera d’una sonoritat etèria. El text de Trakl, fragmentat com els episodis d’un somni, s’adverteix esmicolat entre les veus del conjunt, i es fon finalment amb el silenci a què es veu abocada la fragilitat d’un cant que s’emmiralla en la foscor de la lluna de tardor, una de les visions de la mort més càndides del Sebastià en somnis.



El contrapunt a la textura sonora i a la continuïtat de l’obra de Schaathun el trobem en Solbøn (2007-2008), una «pregària al Sol», tal com el títol mateix de la peça indica. Juntament amb Himmelske Fader (2009), les dues peces formen part de les quatre cançons op. 42 de Lasse Thoresen (n. 1949), professor de composició a l’Acadèmia Estatal de Música de Noruega. A causa de la singularitat de les melodies i d’una paleta tímbrica en què conviuen les tècniques vocals del folklore escandinau amb el cant difònic, Solbøn s’ha convertit en una de les peces més interpretades per Nordic Voices. 

L’herència de la cultura popular musical noruega es pot apreciar també en l’obra de Henrik Ødegaard (n. 1955), que amb O magnum mysterium (2006) ens ofereix la seva versió de la sonoritat angèlica caracteritzava l’antic responsori llatí. Notable especialista en cant gregorià i música religiosa, Ødegaard recorre en aquesta peça a tècniques vocals d’una tradició nòrdica mil·lenària que ens recorden els cors femenins de veus búlgares o els particulars cants de gola típics de Tuva, Mongòlia o el Kazakhstan, en què la vibració distintiva del so resultant esdevé una forma més de comunicar-se amb la natura. 



Maja Ratkje (n. 1977) és una de les veus més prominents entre les joves generacions del panorama escandinau. A Dismantled Ode to the Value of Art (2012) reflecteix alhora l’experiència de Ratkje com a intèrpret vocal, el seu gust per l’experimentació estètica i per l’exploració de les tècniques de fonació i articulació, i també un profund interès per una lectura desconstructiva i alhora optimista del llegat musical occidental, tal com es pot apreciar en les citacions que fa de melodies de Beethoven o Neil Young.