dimecres, 6 d’abril de 2016

CrossingLines. Noves perspectives

Diumenge 10 d'abril de 2016


L'Auditori
Sala 2, Oriol Martorell

7 €
Compra aquí les entrades



Programa


VEGARD FAEGRI
Säule III. 
Estrena absoluta
per a saxo, piano i percussió


PEDRO ÁLVAREZ Monotype #1.
Estrena nacional.
per a veu, flauta i guitarra elèctrica

PEDRO ÁLVAREZ Monotype #2.
Estrena nacional.
per a veu, flauta i guitarra elèctrica

CHRIS SWITHINBANK Small Atlas.
Estrena nacional
 per a veu, flauta, saxo i piano

ALEXANDER SCHUBERT Superimpose III - Infinite Jest.
Estrena nacional
per a saxo, guitarra elèctrica, percussió i electrònica en viu






CrossingLines

CrossingLines és un grup format per alguns dels intèrprets de noves músiques més destacats de l’actualitat, sota la direcció artística del compositor Luis Codera Puzo. S’ha establert com un dels principals exponents de música de nova creació a Catalunya, tot encarregant, estrenant, promocionant i enregistrant obres a la nova generació de creadors. La seva particular plantilla instrumental, la visió de la música dels nostres dies i l’exhaustiva preparació dels seus programes converteixen el grup en una de les propostes més renovadores del nostre país.
CrossingLines ha participat en importants festivals europeus, com ara el de Música Contemporània de Huddersfield, el Sound of Stockholm, Mixtur, ME_MMIX, INTERVAL o les Sampler Sèries de L’Auditori de Barcelona. Els seus projectes, en un futur proper, inclouen una col·laboració amb el CNDM de Madrid, una gira per França, Dinamarca i Austràlia, i una col·laboració amb el grup Neue Vocalsolisten Stuttgart. L’ensemble ha publicat sota els segells discogràfics Col legno i Neu Records, és grup resident de l’Escola Superior de Música de Catalunya i ha disposat, per dos anys consecutius, dels ajuts de la Fundació Ernst von Siemens per a la música.


CrossingLines són

Laia Bobi Frutos flauta / Tere Gómez saxo / Lluïsa Espigolé piano / Feliu Ribera percussió / Christie Finn veu * / Luis Codera Puzo guitarra elèctrica i direcció artística / Octavi Rumbau electrònica en viu* / Paula Piñero producció

*convidats



Notes al programa


La proposta de programa de CrossingLines d'avui és una aposta clara per reafirmar la seva identitat com a grup pioner en l'exploració de territoris insondats. Com un transbordador intrèpid, creua els llindars i ressegueix ben arran les fronteres de l'ús de l'espai auditiu que Murray Schafer cartografia com una jurisdicció en contínua expansió. Decapant complexos sonors múltiples, heterogenis i heterodoxos, destapa el brogit de la tempesta que arrossega irremissiblement l'àngel de la història cap al futur.
Atès que el concert d'avui és una projecció de cartografies sonores d'una realitat tanmateix inabastable, des de Sampler Sèries hem considerat adient que cada compositor presenti la seva proposta directament:



Vegard Faegri: Säule III


FIELD EBENE PLANA LLANURA
PLACE ORT LLOC LUGAR
CUT SCHNITT TALL CORTE
COLUMN SÄULE COLUMNA COLUMNA
VERTICAL VERTIKAL VERTICAL VERTICAL
HORIZONTAL HORIZONTAL HORITZONTAL HORIZONTAL
RESONANCE RESONANZ RESSONÀNCIA RESONANCIA
MOMENT MOMENT MOMENT MOMENTO
RANGE ABSTAND DISTÀNCIA DISTANCIA
SILENCE STILLE SILENCI SILENCIO
INTERVAL INTERVALL INTERVAL INTERVALO
DURATION DAUER DURACIÓ DURACIÓN
REPETITION REPETITION REPETICIÓ REPETICIÓN
SCATTER ZERSTREUEN DISPERSAR DISPERSAR
AFTER NACH DESPRÉS DESPUÉS
BEFORE VOR ABANS ANTES

Vegard Faegri, 2016



Pedro Álvarez: Monotype #1, Monotype #2


«Treballo en els camps de la música, la improvisació lliure, la instal·lació sonora i en col·laboració amb coreògrafs i video-artistes. En tots aquests camps intento posar en dubte les idees de fluïdesa i desenvolupament en els processos. Cerco noves formes de narrativa sònica basades en situacions estàtiques enteses com a objectes de contemplació, que articulen la simplicitat formal en un contrast brutal amb textures molt detallades.»

«Monotypes és un cicle de miniatures per a les quals no hi ha una partitura general, sinó tan sols les parts individuals amb modes de coordinació variables. Les línies individuals detallades es mesclen en una textura unitària de caràcter fràgil i efímer. Monotypes #1 i #2 van ser escrites a Viena el 2014, com una forma de resposta personal a la sèrie homònima de l'artista Mira Schendel».

Pedro Álvarez, 2016





Chris Swithinbank: Small Atlas


«Des de fa un temps, un dels temes que m'interessen més és la cartografia i el seu paper en la manera en què comprenem els espais que habitem. Un atles és una col·lecció de mapes. Sovint passa que mapes distints mostren el mateix territori però en cartografien detalls i dades diferents, descobrint cada vegada una dimensió nova del terreny. Small Atlas planteja un petit conjunt d'unitats musicals que empren el temps com a llenç. En un altre sentit, qualsevol obra musical projecta (maps out) una sèrie d'accions físiques, dóna instruccions a l'intèrpret per explorar la seva connexió amb l'entorn d'una manera característica. En aquesta peça, la veu comença pronunciant la frase «J'existe», i és a través de la seva existència que els intèrprets cartografien breument el temps. Small Atlas es va escriure pr als tallers del Centre Acanthes de 2011 a Metz, França.»

«El material fonètic emprat a Small Atlas és mínim, i està pres dels següents dos fragments de Jean-Paul Sartre i de Bernadette Béarez Caravaggi:

J’existe. C’est doux, si doux, si lent. Et léger: on dirait que ça tient en l’air tout seul. Ça remue.
(Jean-Paul Sartre, La Nausée)

Ce que je veux,
c’est fixer
les instants.
Ce ne sont
que fragments,
mais ensemble
ils dessinent
la vie.

(Bernadette Béarez Caravaggi)»

Chris Swithinbank, 2011


 

 

Alexander Schubert: Superimpose III - Infinite Jest


«Superimpose (sobreposar) és un cicle de cinc peces pensades per a quartet de jazz i electrònica, compostes entre 2009 i 2011. El text que acompanya la primera peça (Superimpose I) es pot llegir com a una declaració d'intencions vigent per a tot el cicle:

"Copy and paste jazz;
between serious and popular music;
between improvised music and notated music;
a comment on jazz phrases;
an image of the accelerated generation and its media;
an illustration of errors connected with new media;
splits between real and faked instruments;
a hyperactive zapping through styles and stereotypes;
an overlap of the materials the composer is involved in;
a heart's desire of the composer.
"


«El títol és un préstec de la novel·la homònima de l'escriptor nord-americà David Foster Wallace, però a part d'això no hi ha cap altra referència més. Més aviat, el títol em semblava la càpsula escaient per a un esforç renovat, en el marc del cicle Superimpose, d'un processament físic i agressiu de materials provinents del free-jazz i la música hardcore. Després dels quartets de jazz que el precedeixen en el cicle, escrits amb una notació completament determinada, aquest combina la notació gràfica amb la detallada, nodrit tot això amb la particular manera de tocar característica del gènere de què parteix el cicle. Infinite Jest s'ha d'entendre com el propòsit de ser un estat d'èxtasi on els elements de la música improvisada usats hi són, alhora, parcialment ordenats i extremadament detallats. La peça s'ha escrit amb l'ajut del software «Quo», dissenyat per Orm Finnendahl.»

Alexander Schubert, 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada