divendres, 13 de maig de 2016

Entrevista a Raquel García-Tomás


Sampler Sèries presenta l'estrena de Blind Contours no. 1


Nascuda a Barcelona el 1984 i formada a l'ESMUC i a Londres, Raquel García-Tomás és compositora convidada a la temporada Sampler Sèries 2015-2016, on ha presentat la seva instal·lació liquid:speeches. Està especialitzada en creació multidisciplinària i col·laborativa, àmbit en el qual actualment desenvolupa una recerca doctoral al Royal College of Music.

En ocasió de l'estrena de Blind Contours a càrrec de l'Oslo Sinfonietta en el marc d'Ultima Festival a L'Auditori - Sampler Sèries, presentem una breu entrevista a la compositora.























-En què consisteix Blind Contours no. 1?

És una obra per a conjunt de 16 músics, electrònica preenregistrada i vídeo-creació. Plantejo l'obra com a una exploració de les nocions de coexistència i relativitat, així com de la creativitat dels intèrprets.

Blind contour és un terme que en anglès significa «contorn cec». S'usa per designar una tècnica d'il·lustració en què es dibuixa fixant la mirada exclusivament en l'objecte i no en el paper. Es tracta d'una tècnica que normalment forma part del procés d'aprenentatge, ja que fa treballar la capacitat d'observació i evita la repetició de clixés sobre el paper. D'altra banda, és una tècnica que pot generar resultats expressius i fins i tot inesperats, i això fa que sigui un procés atractiu per als il·lustradors professionals.

-L'ús de recursos audiovisuals podríem dir que gairebé és una constant en la teva obra. Com planteges la relació amb el vídeo en aquesta peça?

Sempre busco una relació simbiòtica entre el discurs musical i el discurs visual. En aquesta obra, el contingut del vídeo és una representació visual subjectiva del discurs de l'ensemble i l'electroacústica, una representació en un procés d'evolució imperceptible tant del material sonor com del visual.

-D'on sorgeix la inquietud per treballar el llenguatge audiovisual?

En part per la meva recerca doctoral, així com per una inquietud creativa purament personal. El vídeo és un mitjà perfecte pel format de concert i pel d'instal·lació, és per això que fa uns anys que l'exploro.


-I si et donem carta blanca, amb qui t'agradaria fer el pròxim projecte, i què t'agradaria que fos?

​No ho havia pensat això... La veritat és que fa temps que no faig res amb dansa. Aquests darrers anys he estat fent òpera, teatre, instal·lació, música instrumental, electroacústica​​...​ Però ja fa 3 anys des de la meva col·laboració amb l'English National Ballet. Em va encantar treballar amb ells, era un grup reduit de ballarins (6) i el coreògraf era fabulós (Fabian Reimair). El que m'agradaria ara és treballar a gran escala: amb un grup gran de ballarins, orquestra, electrònica i video!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada