divendres, 24 d’octubre de 2014

Irene Kurka: Prayer al MACBA - Capella dels Àngels

Programa

25/10/2014 19.30h

MACBA, Capella dels Àngels

Irene Kurka, soprano

Antoine Beuger: Vater unser (Our Father in Heaven) (2011) 5’ *
James Weeks: The World in Tune (2013) 8’ *
Sidney Corbett: Gebet (Prayer) (1999) 5’ *
Dante Boon: And / or (2013) 8’ *
Nikolaus Brass: 5 Benediktionen (2010) 14’ *
Eva-Maria Houben: a-men (2012) 7’ *

* Totes les peces del programa són estrena nacional


Irene Kurka ens proposa un programa divers i emocional de música que incorpora diferents aspectes de la pregària, en els quals les obres mostren qualitats contemplatives, silenci, consolació i la infinitat i glòria de Déu.

Més informació i compra d'entrades fent clic aquí.



Notes


Existeix una tendència de ruptura amb les restriccions de les estètiques musicals establertes, ja siguin les de l’avantguarda institucionalitzada, les de la tradició privilegiada o les que són fruit de les provatures experimentals. Un dels fronts de dissolució d’aquestes tendències institucionalitzades o dogmàtiques ha estat el de l’advocació vers una recuperació d’elements que, a través de la intel·ligibilitat i la senzillesa, focalitzen la qüestió de la comunicativitat entre l’oient i l’obra.
Des d’aquest paradigma de la comunicació, i interpretat sovint com una deriva “soft” del minimalisme experimental de les primeres obres de Steve Reich, La Mounte Young o Terry Riley, cap a la dècada dels vuitanta l’arrelament tonal o modal i la regularitat i continuïtat del material musical emprat suscità un entusiasme públic i comercial tan significatiu que consolidà un seguit de compositors com un nou cànon de referència: els americans Philip Glass, John Adams o Michael Nyman moderaren progressivament la seva actitud experimental o de recerca tendint a una línia que garantís el seu èxit -per què no dir-ho?- comercial, introduint estructures i progressions harmòniques a les seves músiques del tot alienes a les primeres propostes minimalistes.

Simultàniament a aquest desenvolupament es produí una tendència, de caire europeu, on aquest paradigma de la comunicativitat enllaça amb una dimensió cultual o espiritual molt ferma, i un cert apropament als valors religiosos manllevats de referències més o menys difuses: la música bizantina, el cant gregorià o les passions i oratoris del barroc. Arvo Pärt, Henryk Górecki o John Taverner són els autors de referència en aquest cas.

Curiós vídeo: La cantant Björk entrevista a Arvo Pärt, fragment del documental de la BBC Modern Minimalists, 1997. Filmat a Barcelona?



En tot cas, caldria fer palès que més enllà del repertori mainstream d’aquesta tendència, trobem també propostes en aquesta línia que provenen d’una destil·lació de pràctiques pròpies de la música experimental. Seguint amb el viatge per les músiques experimentals britàniques i ja que estem en ple hcmf//, aquest seria el cas de “Jesus Blood never failed me yet” (1971) de Gavin Bryars, on a un enregistrament reproduït en loop d’un vagabund cantant pels carrers de Londres s’hi superposen diferents capes de material harmònic:

Gavin Bryars: Jesus Blood never failed me yet (1971)





 Molts compositors treballen en una lògica completament simplificada, amb nocions de melodia i harmonia lligades a la tradició. No es tracta tan sols d’un viatge de retorn, sinó d’una necessitat de senzillesa (Einfachheit) i d’introspecció (Innigkeit), amb l’ús de materials clars i intel·ligibles arrelats en els fonaments de la tradició (tonalitat, modalitat, articulació clara de la veu humana).

La soprano alemanya Irene Kurka proposa una ruta a través de la contemplació, el silenci i la consolació amb peces que encarnen la idea de pregària com a «afinació de si mateix» del poeta místic gal·lès del segle XVII Henry Vaughan. A partir de la proximitat dels primers parcials harmònics, la recitació de l’Al·leluia o de la Teologia Mística del Pseudo-Dionís Areopagita, el concert és la proposta d’una ruta d’elevació cap a la infinitat i la glòria de Déu.


Fragment d'A men (2012), d'Eva Maria Houben



Irene Kurka



La soprano Irene Kurka va estudiar a la Musichochschule de Munich amb Reri Grist, a la Meadows School of the Arts de Dallas amb Barbara Hill-Moore i a la University of British Columbia de Vancouver, Canadà, amb Nancy Hermiston.

Treballa juntament amb compositors com Eggert, Corbett, Weeks, Beuger o Pisaro, estrenant i enregistrant més de 140 obres de nova factura. Des de l’any 2009, la seva activitat se centra gairebé en exclusiva en el repertori per a veu sola, des de Hildegard von Bingen fins a Luigi Nono, Luciano Berio i John Cage. L’any 2012 va publicar un CD amb música per a veu sola de Hildegard von Bingen i John Cage.


Hildegard von Bingen: O Virtus Sapientiae (s. XII) Irene Kurka


El 2013, en una coproducció amb la Bayerischer Rundfunk i Wandelweiser Records, enregistrà un CD sota el tema de la pregària, amb bona part de les obres incloses en el programa d’avui. La seva presentació i estrena al hcmf// de l’any passat fou un èxit rotund.

Irene Kurka treballa habitualment amb ensembles com e-mex, notabu, musikFabrik, chronophonie, Kölner Vokalsolisten o La Tenerezza, entre d’altres.
© Jordi Alomar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada