Ensemble for New Music Tallinn

En concert a Sampler Sèries

Concert en el marc del Festival Mixtur

Dissabte 25 d'abril  - 17.00 hores
Fundació Antoni Tàpies - C. Aragó 255, Barcelona
Compra d'entrades
Amb l'entrada del concert de Phill Niblock es pot accedir a aquest concert

Programa

Georg Friedrich Haas: Nach-Ruf…ent-gleitend… (1999)

Arash Yazdani: Demodulation (2014)

Iannis Xenakis: Kottos (1977)

Jeff A. Brown: Motion Harmony #6 (2014)

Intèrprets

Ensemble for New Music Tallin

Arash Yazdani, director

Tarmo Johannes, flauta

Heli Ernits, oboè, 

Helena Tuuling, clarinet

 Leevi Nielson, violí

 Mart Kuusma, viola

 Emilie Girard-Charest, violoncel

Ensemble for New Music Tallinn es fundà l'any 2012 sota la direcció de Arash Yazdani. Concebut com una plataforma per a presentar música nova i de recerca als oients d'avui, està format per un nucli principal de membres, tots ells graduats de l'Estonian Academy of Music and Theater, així com per un important conjunt de col·laboradors i artistes convidats. Amb l'objectiu d'introduir aspectes diferents i desconeguts de la nova música, desenvolupa una ingent tasca de suport a la creació de noves obres de l'actual generació de compositors estonians així com de les veus emergents més significatives del panorama internacional. 

Tot i la seva recent formació, Ensemble for New Music Tallin s'ha consolidat com la porta d'accés de la nova música a Estònia, efectuant-hi les primeres audicions d'obres de Georg Friedrich Haas, James Tenney, Michael Maierhof o Alvin Lucier. 

Arash Yazdani, compositor i director, estudià al Conservatori Superior de Teheran, al Royal College of Music d'Estocolm, a la Hochschule für Musik Basel i a l'Estonian Academy of Music, on actualment duu a terme la seva recerca doctoral. Com a director convidat ha treballat amb agrupacions com Moscow Contemporary Music Ensemble, Lucern Festival Academy Orchestra o l'Ensemble Intercontemporain, entre d'altres. Les seves obres han estat interpretades per conjunts com Ensemble Phoenix Basel, Ensemble U:, KammerensembleN, entre d'altres, als principals festivals i cicles de música contemporània europeus.

Notes

La latitud boreal de la ciutat de Tallinn fa que, durant el mes de desembre, els seus habitants comptin amb poc més de sis hores de claror tènue al dia i que, a partir del solstici d'hivern i fins al mes de juny, el cel experimenti un crescendo lumínic arribant gairebé a les dinou hores de llum radiant, o el que és el mateix: l'alba a les quatre del matí i la posta de sol a les onze de la nit. Estar subjectes a aquest rang tan ample i variable de la dimensió lumínica sens dubte ha de resultar en una especial sensibilitat a les variacions de la llum, a l'aprofitament dels dies lluminosos i a l'encarament de la llarga fosca de l'hivern. Potser per aquesta sensibilitat i per haver entès la seva primera actuació a Barcelona com el viatge a un bater de sol, el seu programa pot llegir-se i escoltar-se clarament en clau lumínica. 

La música de Georg Friedrich Haas (Graz, 1953) sembla impregnada de la claror ombrívola del poble de Tschagguns, indret de la província muntanyosa de Vorarlberg, fronterera amb Suïssa, on passà la major part de la seva infantesa. La foscor, la nit, la penombra del pessimisme antropològic i del sentir-se sempre intrús en el curs d'una tradició infinita són components indissociables de bona part de la seva producció, fins a l'extrem d'incorporar literalment el control de la dimensió lumínica com un paràmetre fonamental de la seva poètica compositiva. Les lectures de Hölderlin —Nacht, de 1995/1998 i molt significativament Hyperion (2006)— o In vain (2000), són assajos sobre la seva particular accepció del nocturn com a topos sonor traduïble en una especial fragmentació de l'espai sonor.

Amb les referències de Wyschnegradsky i Hába, Haas incorpora una visió particular de la mircotonalitat com a espai d'absoluta llibertat compositiva així com d'una font de riquesa tímbrica. Obres com Nacht-Schatten (1991) i els seus quartets de corda estan bastides de gelosies que besllumen un fluxe discontinu de reminiscències sonores en forma d'aforismes velats. Nach-Ruf...ent-gleitend (1999) és una peça fonamental en la seva experimentació harmònica, on traços de gestos musicals de la tradició romàntica brollen i es difuminen en un espai harmònic alienant, hostil, premonitori i entusiasta de l'ordre futurista al mateix temps que enyorós de paradisos perduts. A partir d'aquesta obra, la poètica de Haas ha anat incorporant-se d'una significativa iridescència, arribant a configurar-se la llum diàfana com una força estructural creativa a obres com Ins Licht (2007). Nach-Ruf...ent-gleitend fou un encàrrec de l'Ensemble Recherche.

En certa manera, en la composició la feina docent és una forma d'il·luminar la recerca del deixeble. És significatiu doncs, que dues de les peces del programa d'avui siguin de deixebles directes de Haas, i que la seva recerca lluminosa pugui ser la clau de la seva escolta. Arash Yazdani, amb Demodulation (2014), parteix de la noció tècnica de «demodular», l'acte de recuperar i extreure la informació original transportada per un senyal prèviament modulat. L'escolta és un procés similar de descodificació, no només fisiològic sinó també mental. La peça presenta un recurs a les interferències entre els materials sonors i musicals, i les seves implicacions psicoacústiques. Jeff Brown, també alumne de Haas, presenta amb Motion Harmony #6 (2014) el que a priori podria semblar una lectura al segon grau lleugera de Pendulum Music de Steve Reich, si bé es tracta d'una recerca completament distinta: la de la integració de l'efecte Doppler com a generador d'una micropolifonia estàtica i dinàmica alhora, a partir de la manipulació manual de quatre pèndols en moviment. Aquesta peça és un encàrrec de l'Ensemble for New Music Tallin.

Iannis Xenakis deia de si mateix que era un compositor de la Grècia clàssica nascut al segle XX. Kottos (1977), veritable tour de force per a violoncel sol, és una encarnació radical de la Grècia pre-olímpica, de la mateixa manera que la Sacre de Stravinski ho és de la Rússia antiga. Des d'una gestualitat rude i un espai sonor lliure de qualsevol referència convencional, el violoncel revesteix la tragèdia de Cotos, un dels tres hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps que com els titans i els cíclops, eren fills de Gea i Urà. Segons el mite, Cotos és llançat a les tenebres del Tàrtar pel seu pare Urà, i posteriorment és rescatat i condemnat per Cronos. En guerra amb els titans i llançant-los roques de cent en cent, acaba sent guardià de les portes del Tàrtar. La peça fou un encàrrec del concurs Rostropovich com a obra obligada per a la primera edició d'aquest premi, que fou guanyat pel violoncel·lista català Lluís Claret.

© Jordi Alomar 2015