dilluns, 28 de maig del 2018

Fire!

Dijous 31 de maig de 2018
Pati Nord de la Fundació Joan Miró

20:30 hores
7 €. Compra aquí les entrades




El trio experimental nòrdic Fire! és un dels grups més actius i desacomplexats de l’escena actual de la música improvisada. Després de diverses experiències amb una plantilla de fins a 28 músics, Mats Gustafsson, Johan Berthling i Andreas Werlin tornen a Barcelona amb la formació original de trio, en un concert al Pati Nord de la Fundació Joan Miró basat en el seu recent àlbum The Hands. Free jazz, rock psicodèlic, noise... categories insuficients per a un grup inclassificable.




Mats Gustafsson saxo, Fender Rhodes, electrònica
Johan Berthling baix elèctric
Andreas Werliin bateria i percussió





Notes al programa


MATS GUSTAFSSON O L’AVENTURA

Per Jordi Alomar


Una de les conceptualitzacions clàssiques de la idea d’aventura parteix de la seva relativa autonomia envers el recorregut de la vida, entesa com un context més o menys homogeni. L’aventura, doncs, es desprèn d’aquest context marcada per la seva singularitat, pel seu discórrer al marge i per la seva identificació immediata i excepcional. No és tan sols un esdeveniment significatiu per si mateix, sinó també una fita que s’insereix en la continuïtat vital i la resignifica completament, com un cos estrany –autosuficient i independent de l’abans i del després– que afecta la constitució de l’organisme.

Un altre tret de l’aventura és la nitidesa del seu principi i del seu final: amb un tall net i precís, sense transicions difuminades ni penombres de l’oblit, la memòria identifica amb claredat els contorns de la seva experiència, com una illa perfilada en l’oceà. A l’aventura, no hi regna la determinació del passat, ni les formes, les empremtes o les coloracions dels ordres externs. Fins i tot la moral, els ritus establerts o les regles de cortesia es relaxen per alimentar la seva força particular i poder esgotar la vivència de plenitud inherent a qualsevol aventura.

Quan les tensions que la caracteritzen s’encarnen en la matèria i esclaten, es produeixen llampecs colpidors de vida, brots que basteixen una ampliació radical de l’experiència. Com deia Georg Simmel: «No són els continguts els que converteixen una simple vivència en una aventura, és una altra cosa: la radicalitat que se sent com a tensió de la vida mateixa, com a exponent del procés vital, amb independència de la seva matèria i de les seves diferències, que el volum d’aquestes tensions sigui prou gran per fer que la vida es remunti més enllà d’aquella matèria. Només es tracta d’un fragment d’existència, però que pertany a aquella classe de formes que posseeixen la força misteriosa de fer-nos sentir per un moment la vida sencera com el seu acompliment, com si no tingués cap altre objectiu que no fos la seva realització».

La manera que té Mats Gustafsson d’encarar la seva militància musical només es pot entendre com una decisió de viure constantment a la recerca de l’aventura. Obsedit des de molt jove per una onada de llibertat sonora de la mà d’improvisadors com Lars Göran Ulander, Per Henrik Wallin o el col·lectiu Lokomotiv Konkret, la seva manera d’entendre i fer música des d’aleshores és una aposta constant per l’ampliació de l’experiència vital des de l’escolta i des de la pràctica radical de la llibertat interpretativa. Juntament amb Sten Sandell i Raymond Strid fundà el grup Gush, un dels conjunts de referència en el panorama del jazz suec.

La improvisació de Gustafsson beu tant de l’energia desbocada del free jazz com de la recerca acurada de sonoritats properes a la música experimental europea i a les seves hibridacions amb la psicodèlia, el noise, el punk o l’electroacústica. Des d’una recerca intuïtiva més que no pas calculada, l’explotació definida de la potencialitat d’una tria limitada de paràmetres esdevé el punt de partida de l’aventura. No és casual que els companys habituals de ruta de Gustafsson siguin pioners temeraris com Otomo Yoshihide, Sonic Youth, Merzbow, Barry Guy o Peter Brötzmann.

El 2009, juntament amb Johan Berthling i Andreas Werlin forma el germen de Fire!, conjunt que amb els seus dotze treballs discogràfics ha cremat les formes de la tradició jazzística convencional. Amb una proposta musical inclassificable, en què es poden sentir reminiscències de Deep Purple, Black Sabbath, Karlheinz Stockhausen, Sun Ra o John Zorn, Fire! trenca amb els patrons estancats de la convenció i fa possible les coordenades per a l’aventura en l’aquí i l’ara del seu directe implacable. 

dimarts, 15 de maig del 2018

Parra: Ensemble Intercontemporain + OBC

19 de maig (19h) i 20 de maig (11h) de 2018
L'Auditori, Sala 1 Pau Casals
10€ / 32€ / 42€ / 56€. Compra aquí les entrades





El compositor català Hèctor Parra, en col·laboració amb el físic Jean-Pierre Luminet, presenta “Inscape”, una obra per a ensemble de solistes, gran orquestra simfònica i electrònica en directe realitzada per Thomas Goepfer (IRCAM). Intepretaran aquesta obra de gran format l’històric Ensemble Intercontemporain i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la batuta de Kazushi Ono, en una sala 1 transformada en espai d’escolta envolvent.



Programa


HÈCTOR PARRA
Inscape
per a ensemble, orquestra i electrònica (2017-2018).
Obra co-encàrrec OBC, ONL, IRCAM, Ensemble Intercontemporain, Gürzenich-Orchester Köln. Estrena absoluta.


















Artistes


Ensemble Intercontemporain
OBC - Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Kazushi Ono, director
Thomas Goepfer/ IRCAM-Centre Pompidou




Notes al programa

per Irene Collado



«L’essencial de l’univers és invisible.» Recuperant aquest enunciat, formulat per l’astrofísic Jean-Pierre Luminet en una entrevista per a El País, plantegem una hipòtesi una mica desafiant: i si poguéssim cartografiar l’univers dins d’una sala de concerts? 

Hèctor Parra ha col·laborat estretament amb Luminet –expert en teoria sobre forats negres, a més de poeta i novel·lista– per plantejar Inscape, obra que reuneix un ensemble de setze solistes, gran orquestra i electrònica en directe. Amb aquest coencàrrec entre l’OBC, l’IRCAM de París, l’Ensemble InterContemporain, l’Orquestra Nacional de Lilla i la Gürzenich Orchester de Colònia, el compositor dona per acabada la seva residència 2016-2017 a L’Auditori. A més, l’estrena d’avui està dedicada al físic Stephen Hawking, un homenatge a tota una vida consagrada a la ciència i a les teories que inspiren l’obra.

El cosmos, imaginat com una esfera, es deforma corbant-se de moltes maneres: com quan la Terra atrau al seu camp de gravetat la Lluna o quan un astre desvia la llum d’estrelles veïnes. Les màximes distorsions, produïdes pels anomenats forats negres, poden crear miratges i il·lusions òptiques que posen en dubte el que és real i el que percebem. Inscape mira d’abordar aquests fenòmens des de la perspectiva artística, convidant-nos a un viatge psicoacústic cap als límits del món conegut.



















L’energia de la qual partim –els cossos, els murmuris… és a dir, el no-silenci– es va transformant durant aquesta exploració utòpica. A poc a poc, l’orquestra condensa més i més potència, expandint els confins sonors de la sala. Els solistes modelen els límits de l’espai situats a diferents punts de l’auditori, i les ones produïdes pels seus instruments són tractades electrònicament, desencadenant així les il·lusions sonores. En quin moment exacte s’apaga o es transforma una ona sonora? Podem percebre la xarxa acústica com un univers arrugat que batega d’energia?

La nostra pregunta d’investigació inicial ens ha portat a un punt en què les rectes de l’art i de les ciències naturals convergeixen per explorar les infinites maneres que l’ésser humà té de conèixer un fenomen. Luminet ens dona les claus en vers d’aquesta travessa sonora i conclou: «Per a mi, la poesia és una forma d’expressió que permet parlar de coses sobre les quals la ciència no té res a dir».




dissabte, 12 de maig del 2018

Curs Internacional de Composició

Divendres 18 de maig de 2018
L'Auditori, Sala 4 Alicia de Larrocha

20:00 hores

Concert gratuït. Cal recollir l'entrada prèviament a taquilles. Aforament limitat.




El Curs Internacional de Composició, sota la direcció de Demian Luna, s’està convertint en un referent pel que fa a cursos d’alta especialització en composició: un espai de trobada on joves compositors de diferents parts del món poden intercanviar la seva experiència creativa, les seves preocupacions estètiques i la seva realitat compositiva, en el marc d’un procés de creació tutelat per un compositor de reconegut prestigi internacional i per instrumentistes professionals. En aquest concert podrem sentir obres d’alumnes del curs i del professor i compositor convidat d’aquesta quarta edició, el madrileny José Manuel López López.


Programa


JOSÉ MANUEL LÓPEZ LÓPEZ (1956)
El margen de indefinición (2000) per a saxo alt i percussió · 9’

FILIPPOS SAKAGIAN (1992)
Lutter (2018) * per a flauta, saxo i piano · 8’

DEMIAN RUDEL REY (1987)
Izanagi (2018) * per a flauta, saxo, violí, violoncel i piano · 8’

UGURCAN ÖZTEKIN (1990)
Conference of the birds (2018) * per a flauta, saxo, violí i piano · 8’

PABLO ANDONI G. OLABARRÍA (1993)
Seq (2018) * per a flauta, saxo, violí, violoncel i piano · 8’

JOSÉ MANUEL LÓPEZ LÓPEZ (1956)
Trio III (2008) per a violí, violoncel i piano · 14’


*Estrena. Obra encàrrec del Curs Internacional de Composició Barcelona Modern.






Artistes



BARCELONA MODERN ENSEMBLE
Joan Pons, flauta
Nacho Gascón, saxòfon
Takao Hyakutome, violí
Mònica Marí, violoncel
David Casanova, piano
Miquel Vich Vila, percussió
Xavier Pagès-Corella, director
Demian Luna, director artístic






Notes al programa


per Demian Luna



El margen de indefinición, de José Manuel López López, es basa en la utilització de sons multifònics –acords, sons múltiples de 3 o més notes executades simultàniament– com a base harmònica de l’obra. Aquests acords –tractats com a objectes tímbrics– barrejats, fusionats amb la percussió, creen textures de factura exquisida.

La peça Lutter, del jove compositor grec Filippos Sakagian, és un homenatge al filòsof Bernard Stiegler. El concepte de lluita ha estat per al compositor un fort motor d’inspiració: les relacions de força entre les parts individuals i la lluita per preservar la individualitat en un entorn que tendeix a un discurs globalitzador.

La tercera obra del programa, Izanagi, del compositor argentí Demian Rudel Rey, està inspirada en el mite japonès de la creació del món que es vincula directament amb els diversos estats que es travessen al llarg de la peça. Des del virtuosisme i el caos de l’inici cap a la calma, en què les petites partícules de so transiten per diversos estats, fins a reprendre, de mica en mica, el camí cap al clima vertiginós i complex de l’inici.

L’obra del compositor turc Uğurcan Öztekin, Conference of the birds, presenta una narrativa monolítica amb estructures auditives variables on tot l’ensemble es converteix en un únic instrument compost. La peça consisteix en dos angles auditius que es componen de les diverses textures i estructures rítmiques derivades d’ornaments primitius i llurs variacions, que ocasionalment es reemplacen les unes per les altres, i de les insistents i gradualment transformades repeticions i interaccions entre les capes sonores.

L’obra Seq, del jove compositor espanyol Pablo Andoni Gómez Olabarría, neix com una exploració de l’oposició entre procés i contrast presos/considerats/entesos com a generadors de la forma musical. Tot això conjugat amb un joc de proporcions que situa l’aspecte temporal en primer pla.

El programa es tanca amb el Trio III de López López, en què el tractament granular de la matèria sonora i les modulacions temporals generen capes independents de temps que se superposen i cohabiten, que es distingeixen entre elles gràcies al ritme intern, a l’harmonia, als timbres o a les seves dinàmiques, i que es caracteritzen per la seva manera d’evolucionar. Subtilesa i elegància avancen des d’una partícula de so mínima fins al color total, tot proposant un viatge on cada nota, cada so, és poesia i bellesa.