Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IRCAM. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IRCAM. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de maig del 2018

Parra: Ensemble Intercontemporain + OBC

19 de maig (19h) i 20 de maig (11h) de 2018
L'Auditori, Sala 1 Pau Casals
10€ / 32€ / 42€ / 56€. Compra aquí les entrades





El compositor català Hèctor Parra, en col·laboració amb el físic Jean-Pierre Luminet, presenta “Inscape”, una obra per a ensemble de solistes, gran orquestra simfònica i electrònica en directe realitzada per Thomas Goepfer (IRCAM). Intepretaran aquesta obra de gran format l’històric Ensemble Intercontemporain i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la batuta de Kazushi Ono, en una sala 1 transformada en espai d’escolta envolvent.



Programa


HÈCTOR PARRA
Inscape
per a ensemble, orquestra i electrònica (2017-2018).
Obra co-encàrrec OBC, ONL, IRCAM, Ensemble Intercontemporain, Gürzenich-Orchester Köln. Estrena absoluta.


















Artistes


Ensemble Intercontemporain
OBC - Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Kazushi Ono, director
Thomas Goepfer/ IRCAM-Centre Pompidou




Notes al programa

per Irene Collado



«L’essencial de l’univers és invisible.» Recuperant aquest enunciat, formulat per l’astrofísic Jean-Pierre Luminet en una entrevista per a El País, plantegem una hipòtesi una mica desafiant: i si poguéssim cartografiar l’univers dins d’una sala de concerts? 

Hèctor Parra ha col·laborat estretament amb Luminet –expert en teoria sobre forats negres, a més de poeta i novel·lista– per plantejar Inscape, obra que reuneix un ensemble de setze solistes, gran orquestra i electrònica en directe. Amb aquest coencàrrec entre l’OBC, l’IRCAM de París, l’Ensemble InterContemporain, l’Orquestra Nacional de Lilla i la Gürzenich Orchester de Colònia, el compositor dona per acabada la seva residència 2016-2017 a L’Auditori. A més, l’estrena d’avui està dedicada al físic Stephen Hawking, un homenatge a tota una vida consagrada a la ciència i a les teories que inspiren l’obra.

El cosmos, imaginat com una esfera, es deforma corbant-se de moltes maneres: com quan la Terra atrau al seu camp de gravetat la Lluna o quan un astre desvia la llum d’estrelles veïnes. Les màximes distorsions, produïdes pels anomenats forats negres, poden crear miratges i il·lusions òptiques que posen en dubte el que és real i el que percebem. Inscape mira d’abordar aquests fenòmens des de la perspectiva artística, convidant-nos a un viatge psicoacústic cap als límits del món conegut.



















L’energia de la qual partim –els cossos, els murmuris… és a dir, el no-silenci– es va transformant durant aquesta exploració utòpica. A poc a poc, l’orquestra condensa més i més potència, expandint els confins sonors de la sala. Els solistes modelen els límits de l’espai situats a diferents punts de l’auditori, i les ones produïdes pels seus instruments són tractades electrònicament, desencadenant així les il·lusions sonores. En quin moment exacte s’apaga o es transforma una ona sonora? Podem percebre la xarxa acústica com un univers arrugat que batega d’energia?

La nostra pregunta d’investigació inicial ens ha portat a un punt en què les rectes de l’art i de les ciències naturals convergeixen per explorar les infinites maneres que l’ésser humà té de conèixer un fenomen. Luminet ens dona les claus en vers d’aquesta travessa sonora i conclou: «Per a mi, la poesia és una forma d’expressió que permet parlar de coses sobre les quals la ciència no té res a dir».