David Lang: Death Speaks

Diumenge 18 de juny de 2017
Auditori Sala 2

20:30 hores
10 €. Compra aquí les entrades

Sampler Sèries tanca el Festival Sonar amb l’estrena nacional de Death Speaks, del compositor nord-americà David Lang, figura cabdal del postminimalisme. Considerat com un dels millors àlbums de 2013 per la NPR , Death Speaks és un cicle de 5 cançons d’una estranya bellesa, que traspassa la frontera entre el pop i la música contemporània. Lang dóna veu a la mort –personificada per la cantant principal– a través d’una selecció de textos de diversos lieder de Franz Schubert.

L’acompanya un grup de concepció indie, pensat per Lang com a context contemporani per a la narració d’històries cantades amb intimitat emocional, igual que ho va ser el lied clàssic en l’època de Schubert. Estrenada originalment per músics com Bryce Dessner (The National), Owen Pallett (Final Fantasy), Shara Worden (My Brightest Diamond) i Nico Muhly (reconegut compositor i membre de Bedroom Community), Death Speaks s’estrena a Espanya interpretada per el col·lectiu berlinès de pop contemporani stargaze, liderat per André de Ridder, acompanyats per Nico Muhly i la versàtil cantant holandesa Nora Fischer.

Nico Muhly, piano / Nora Fischer, veu / stargaze Jeffrey Bruinsma, violí / Ayumi Paul, violí / Aart Strootman, guitarra

Programa

STEVE REICH
Electric Counterpoint (1987) for electric guitar and tape

NICO MUHLY
Quiet Music (2003) for piano 
Four Studies. for keyboard and two violins. Suspensions / Fast Canons / Slow Canons / Music for Two: Open Notes 

RICHARD REED PARRY
New Piece for Ayumi. for violin (2017) 

DAVID LANG
death speaks (2012) for soprano, vln, egtr, pno 

Notes al programa

per Jordi Alomar

Everyone will sing for you

Sovint, en psiquiatria s’empra el terme criptomnèsia per fer referència als records ocults, inconscients i latents que sobtadament il·luminen la memòria i la percepció de l’immediat. Com l’eco d’un déjà-vu, podem dir que el programa de Stargaze comparteix el denominador comú de la criptomnèsia: una refracció d’ombres i ressons que condueix l’escolta a albirar un tapís d’al·lusions, referències i paisatges familiars i alhora llunyans. Potser pel fet de tenir el seu epicentre a Nova York, en la seva proposta l’angoixa de la influència passa a ser una celebració de l’èxtasi de la influència, de l’aclaparadora heterogeneïtat i de la multiplicitat concentrada.

Si bé tota música es congria i s’alimenta de préstecs més o menys conscients d’allò que l’ha precedit, en les peces del concert d’avui aquest recurs és explícitament clar i llegible. Tot i que al llarg de bona part del segle passat es configurà un paradigma (tanmateix, d’arrel romàntica) que centrà la creació ex novo com a principi rector d’un món artístic en estat de tensió i alerta permanents, la desactivació progressiva de contraposicions i recels en l’avantguarda militaritzada ha facilitat l’emergència d’escomeses que es nodreixen dels rudiments de la tradició clàssica, així com de la cultura popular.

La música de Steve Reich recorre a la repetició com a fonament compositiu de grans processos graduals, radicalment clars i nus. No planteja una ruptura amb els elements de la tradició sinó una experimentació que es pot resseguir des de diferents angles de proximitat i d’escolta, bastint un procés que és, directament i per se, forma. Amb Electric Counterpoint (1987), Reich recompon una cèl·lula generadora en un canon a vuit veus sobre una pulsació constant. Si bé aquesta cèl·lula és extreta de les transcripcions de polifonies centreafricanes fetes per l’etnomusicòleg Simha Arom, l’africanisme de la peça rau més aviat en l’ambigüitat rítmica que resulta de la superposició i l’enclavament de les parts pregravades.

Nico Muhly planteja, amb la seva música, un sincretisme que beu tant de Philip Glass, compositor amb qui ha treballat sovint, com del pop i de la música coral renaixentista anglesa. Muhly es mou en un marc de referències explícitament ample i divers, tot assumint la seva obsessió per elaborar itineraris emocionals intensos en els quals el drone –electrònic o acústic– és un punt de referència indefugible. “Quiet music”, el segon dels Three Études for Piano (2003), és un exercici de contraposició entre el lirisme vocàlic i els drones. Four Studies (2014) presenta quatre perspectives sobre l’estudi del contrapunt des de diferents gradacions rítmiques i polifòniques.

Death Speaks (2013), de David Lang, refracta en la seva sonoritat tot un procés compositiu calidoscòpic embastat de capes i fragments de gran poder al·lusiu. Concebuda inicialment per compartir programa amb The Little Match Girl Passion (2007), transmutació coral del conte La petita venedora de llumins de Hans Christian Andersen en la Passió segons Sant Mateu de Bach, la peça parteix de la contraposició emocional existent entre la mort dolça, feliç i desitjada de la protagonista del conte i l’horror amb què el lector contempla la tragèdia. Després d’un intens estudi de reificacions musicals i textuals de la relació entre una mort plaent i una vida desgraciada en els lieder de Schubert (topos vertebrador de pàgines cèlebres com La mort i la donzella, Der Erlkönig o Der Leiermann), Lang realitza, en cinc moviments, un mosaic sonor a partir de trenta-dos fragments de Schubert lliurement erigits com un paisatge de runes on ressona l’eco de la presència llunyana, la memòria d’allò potser no viscut, la certesa de l’everyone will sing for you. 

L’autor no només explota la potencialitat al·lusiva dels materials originals manllevats, sinó que juga amb la subversió de la distància a partir de l’orquestració de la peça. Convençut que la subtilesa de Schubert requereix una intimitat emocional intensa i pròxima, la traducció de la peça per a un conjunt de músics originaris del món de la música indie sembla la millor manera de copsar directament la força expressiva evocada.

death speaks

words and music by david lang

1. you will return 
   
you will return to dust 
you will turn 
return to dust 
   
turn to the sun 
like me, turn to the sun 
turn to the light 
turn to the light 

if thereʼs an eye still open 
grieving 
sweet sleep 
close it for me 

turn your heart, your poor heart 
it will only find rest 
when it has stopped beating 

turn to peace 
turn to peace 
this is the only road that leads you home  

enter 

I am your pale companion 
I mirror your pain 
I was your shadow 
all those long nights, all those days long past 

listen to me 
this message is for you 
where I am now, all sorrow is gone 
where I am now, all lovers are together 
where I am now 
in my arms only will you find rest 
gentle rest 


2. I hear you 

I hear you 
I hear you call 
I pity you 
I am your friend 
I am not cruel 
give me your hand 
you will sleep so softly in my arms 

when love breaks free from sorrow 
a new star shines 
a new star shines 

three roses, half red, half white 
they will never wither 

the angels  
they shed their wings  
and fall 
  
rest well 
rest well 
close your eyes 
you will rest with me 
until the river drains into the sea 

Iʼll make a bed for you 
the softest pillow 
come, rest 
everyone will sing for you 
for you 

I will protect you 
from the hunter, from the forest 
from the flowers, from your dreams 
from the wicked girl, from her shadow 
I will keep your eyes covered 
I will protect you 

good night, good night 


3. mist is rising   

mist is rising 
moon is full and rising 
sky above us 
it is so full 

I greet you, sister soul 
rise up, like an eagle  
rise up, to where the light is 
rise up, to where the light is from 

I am your rest, I am your peace 
I am what you long for, and 
what makes the longing go away 
I am full of joy for you, and 
I am full of grief  
come in and close the door behind you 
I will drive your sadnesses away  
my eyes fill with your light 
fill them 
fill them  

sweetest child 
come with me 
I will play with you  
I will show you 
the flowers and the shore 
my motherʼs golden robe 
my daughters and their evening dance 
they know a song to sing while you are sleeping 
I love you 
I love all of you  
I love your face 
I love your form 
please donʼt make me make you follow me 

come and see 

tears of love become strands of pearls  
when the angel comes 


4. pain changes 

pain changes every shape 

once you are truly lonely 
you will never be alone 

feel my hand 
I feel you  
touch my cold hand 
I will take you  
from her 
to your new cold land 

I have chosen you  
my only love 
those others 
they search for you 
but 
where they search  
they will never find you 

after the leaves fall, spring returns 
after love is parted, it returns 
all you have to do is  
come with me 
and wait 
one day she will be lowered in the earth  
beside you 
my hand will guide her home 
to the place where love is 
and no pain 

when that door opens  
you will be healed 

dearest man, dearest woman 
dearest boy, dearest girl 
dearest mother, dearest father 
dearest son, dearest daughter 
you will never leave me 

you listen 
you are silent 
you feel me leaning towards you 

nothing escapes me 
not the warrior 
not the hunter 

everything awaits the way it changes  
when life falls away 
that is the meaning of the swan and its song 

the night canʼt last forever 
nor will this sleep 
beyond this sleep is light 
forever light 
until that light can shine 
until you see it shining 
sleep sweetly here 
in the cool, dark night 


5. I am walking 

I am walking in the sunlight 
I see the moon, at my feet 
I see the sun, at my feet 
I walk in joy 
I am kissed by angels 

your heart 
child of man 
your heart canʼt know  
what joy I feel 

sister soul, come to rest 

pure notes of love  
echo around you 
a lily, a rose  
they wait for you 
while you sleep 

only you can hear me 
only you can see me 
only you can hear the music 
it never stops


© 2013, Red Poppy, LTD.

Col·labora:

Sampler a l'Arts Santa Mònica

Dissabte 6 de Maig de 2017
Arts Santa Mònica

10€. Compra aquí les entrades

18:00h. 

Nou Ensemble

JESSIE MARINO

Commitment :: Ritual I :: BiiM (2011) **

CAMILO MÉNDEZ SAN JUAN

Obra estrena (2017) *

ALBERTO BERNAL

Portrait, obra estrena (2017) *

GERMÁN ALONSO

Trio (2017) *

STTEPENSOLF / DAVID LANG

Born to be wild (1994) 4'

CAROLYN CHEN

Adagio (2009) 7' **

WALTER ZIMMERMAN

Dit (1999) 3'

GAVIN BRYARS

1, 2, 1, 2, 3, 4 (1971) 9'

19:00h.

Frames Percussion

GÉRARD GRISEY

Le noire de l'Étoile (1990) 56'

20:00h.

Axel Dörner + Ramon Prats

Notes al programa

Covers

Per Jose Pablo Polo

Literalment, el terme anglosaxó cover significa “coberta”, “portada”, “tapa”. Durant la segona meitat del segle XX es va utilitzar per denominar aquelles versions/recreacions de cançons que abans havien estat gravades per altres músics. Partint de la premissa revisar/reinterpretar la nostra història musical, tant la clàssica com la popular, Nou Ensemble proposa un recorregut per obres/cançons del repertori universal (W. Byrd, A. Bruckner, B. Holiday, Sex Pistols, Sttepenwolf...) a través de la mirada de compositors actuals amb estils i estètiques contrastants.

El prisma sonor que configura Nou Ensemble a Covers es desenvolupa a través de les diferents relacions que estableixen els compositors seleccionats amb un material musical de partida predeterminat. Conceptes com arranjament, mashup o remix –propis del món cover– podrien associar-se a les obres que presenten David Lang, Germán Alonso i Gavin Bryars respectivament, atès que el material original s’hi manifesta de forma evident, ja sigui a manera de cita/es o a nivell estructural.

La desconstrucció com a recurs compositiu és el senyal d’identitat de propostes com les de Jessie Marí, Alberto Bernal i Francesco Filidei. En les tres obres, les músiques preexistents són sotmeses a un gran nivell de filtratge, fet que provoca un diàleg de presències i absències en què el suggeriment, el record i una important reflexió sobre l’escolta es converteixen en els principals conceptes sobre els quals es construeix cadascuna d’elles.

Precisament l’absència és el paràmetre que regeix les obres de Carolyn Chen i Camilo Méndez. La primera, per ser un “teatre mut” que reinterpreta, amb gestos facials dels intèrprets, l’Adagio de la Simfonia núm. 7 d’A. Bruckner. La segona, Volpi/Formentera, de C. Méndez, perquè crea una cançó abstracta en la qual sis peces independents se succeeixen com si es tractés d’estrofes i tornades d’una cançó imaginària.

Le noir de l’etoile

Per Jordi Alomar

Podem dir que la materialització de la relació entre música i astronomia en projectes sonors concrets és, més aviat, escassa. A part de l’excepcional cas de William Herschel al final del segle XVIII, la irradiació d’aquest neguit es projecta, dos-cents anys després, en la manera com els compositors vinculats amb l’ensemble francès L’itinéraire plantegen la relació entre temps, ciència i música. Autors com Murail, Dufourt o Grisey emprenen una recerca creativa vers l’assoliment d’una organicitat derivada essencialment de la coherència tímbrica, incorporant-hi tècniques avançades d’anàlisi i síntesi informàtica. Amb una estètica oposada als corrents formalistes i postserialistes, l’anomenat espectralisme se centra en la integració d’elements “microsònics” dins d’una escala “macrosònica”.

Le noir de l’etoile és una peça paradigmàtica –i fins i tot clàssica– del que Grisey anomenava «música liminar»; és a dir, aquella música concebuda des dels llindars d’escolta i d’estructuració fluida de l’articulació temporal. Elaborada en un treball conjunt amb l’astrònom Jean-Pierre Luminet, la peça pren com a matèria primera la transformació sonora en directe de les ones radioelèctriques del púlsar de Vela, situat a 936 anys llum. La radiació periòdica d’aquesta estrella de neutrons és “traduïda” i integrada en una obra musical que se’n nodreix prenent-la com a punt de referència en una instrumentació crua i austera. La disposició escènica, el control de la il·luminació i les grans dimensions temporals fan de la peça tot un dispositiu ritual, gairebé de happening, que ens remet a Sternklang, de K. Stockhausen.

En paraules de l’autor: «Quan la música invoca el temps, s’investeix d’un veritable poder xamànic: el de connectar-nos a les forces que ens envolten. En les civilitzacions antigues, els ritus lunars o solars exerceixen una funció de sortilegi. Amb els ritus, les estacions retornen i el sol es lleva cada dia. Què passa amb els púlsars? Per què no invocar-los avui, ara que podem accedir als seus viatges estel·lars? El moment precís d’emissió d’un púlsar ens obliga a cenyir-nos a una data específica, i el fet de fixar el concert a un rellotge tan llunyà fa que tingui lloc un esdeveniment in situ, o més exactament, in tempore, relligat als ritmes còsmics».

Axel Dörner + Ramon Prats

Per Serafín Álvarez

És la primera vegada que Axel Dörner i Ramon Prats col·laboren. És la seva primera trobada, i això és particularment significatiu tenint en compte que es tracta d’improvisació lliure. Cadascun d’ells es defineix per les seves pròpies característiques, però també, i especialment, pel poder que té d’afectar i ser afectat per l’altre.

Dörner és una figura clau de la improvisació i l’experimentació berlineses des que es va instal·lar allí a mitjans dels noranta. Prats és un bateria referent en l’escena del jazz de Barcelona que des de 2010 improvisa cada dijous a Robadors 23. Dörner està interessat en explorar els límits de la seva trompeta, de la qual extreu una àmplia paleta de sonoritats poc ortodoxes mitjançant l’ús de tècniques esteses que, la majoria de les vegades, són d’invenció pròpia. A Prats, li interessa més tocar des del sentiment que des d’un estil o estètica concrets i, per a ell, la bateria és l’instrument que li permet connectar millor amb la música d’una manera intuïtiva i visceral. Tots dos tenen un domini talentós dels seus instruments respectius, encara que la sensibilitat s’anteposa a la tècnica. Tots dos emfatitzen el silenci com a eina estructural. I, per damunt de tot; per a tots dos, improvisar significa fer música viva.

Ambdós músics treballen junts per primer cop i es fa difícil, per no dir impossible, predir com sonaran, ja que ni tan sols ells mateixos n’han parlat prèviament. Però, en tot cas, això encara fa que la cita/trobada sigui més excitant: al no tenir una referència a la qual ser fidels, la música serà fruit del moment present. I dels afectes. Serà tot espontaneïtat, interactivitat, intuïció i creativitat. Emoció. El proper dia vuit de maig tornaran a tocar a Berlín, però nosaltres tenim la fortuna de poder ser els primers a escoltar-los. Esperem que aquesta primera trobada sigui una “bona trobada”, en el sentit spinozià, i que la col·laboració potenciï les seves forces actives. Però deixem les expectatives, els desitjos i les suposicions de futur de banda i gaudim del moment present.