dimecres, 21 de gener de 2015

Funktion - Tierkreis


Dimarts 27 de gener de 2014
L'Auditori, Sala 3. 20.30 hores.

Programa


György Kurtág: Jelek, játékok és üzenetek (1989-2005) (tria 1)
Virág az ember, Mijakónak
Hommage à J.S.B.
Perpetuum mobile

Joan Magrané: Un triptyque voilé (2014)* estrena nacional

Karlheinz Stockhausen: Tierkreis (1974-75)

Octavi Rumbau: Trio ~ (2014)* estrena absoluta

György Kurtág: Jelek, játékok és üzenetek (1989-2005) (tria 2)
Hommage à Ránki György
Kroó György in memoriam
Féerie d'automne


Presentació


Fundat a Barcelona el 2010, Funktion és un conjunt especialitzat en l'exploració de les músiques contemporànies, amb atenció especial a la tradició experimental nord-americana encapçalada per John Cage i Morton Feldman. La seva presentació al públic el març de 2010 presentant per primera vegada a Barcelona l'audició íntegra del Quartet núm. 2 de Morton Feldman és tota una declaració d'intencions. 



Integrat pels membres del Quartet Casals Vera Martínez Mehner al violí i Jonathan Brown a la viola, així com per la violoncel·lista Erica Wise i el musicòleg Lluís Nacenta, l'ensemble planteja una recerca agosarada de noves maneres d'experimentar la música, tant per l'intèrpret com per l'oient. Han col·laborat amb Funktion artistes i compositors com Jakob Kirkegaard, Roger Goula o Raquel Garcia Tomás, amb l'ensemble CrossingLines i amb l'enginyer acústic Hugo Romano, així com amb el director Lorenzo Ferrándiz i les violinistes Elena Rey i Lina Tur Bonet. Actuen amb freqüència a la Fundació Antoni Tàpies —on acaben de presentar un cicle monogràfic dedicat a Hanne Darboven en el marc de l'exposició d'art sonor Interval—,  al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, al festival Sónar i a Arts Santa Mònica.




Més informació a www.ensemblefunktion.com



Notes al concert


Per Jordi Alomar

Kurtág i Stockhausen: de l'arxipèlag a l'imperi


El pensament musical de Kurtág es troba condensat i dispers alhora en els seus múltiples Jelek, Játékok és üzenetek (Signes, jocs i missatges), sèrie iniciada l’any 1973 amb els Játekok per a piano i encara en curs en diferents disposicions instrumentals. Veritable work in progress inacabat i inacabable, planteja una micrologia que constitueix el laboratori íntim de l’autor. Concebut com un dietari heterogeni, germinador d’idees, biblioteca desordenada o àlbum familiar, el mosaic d’ecos i fragments desplegats en el temps convida a una escolta dels romanents amb la nostàlgia de la contemplació de la bellesa mutilada, incompleta o inacabada, que estimula a l’observador a emprendre una reconstrucció d’uns contorns de sentit multívoc i a materialitzar l'experiència utòpica de l'escolta de l'escolta.



Els aforismes sonors de Kurtág —des dels seus Kafka Fragmente fins a Hipartita, de la mateixa manera que el Llibre del Desassosec de Pessoa o els diaris filmats de Jonas Mekas, són arxipèlags d'objectes i conceptes que defugen de la totalització i que indaguen cada singularitat, formant allò que Adorno expressa com «una constel·lació llegible d'allò que existeix (…), l'essencial en el fet marginal, l'accessori, el dret d'allò subversiu i expulsat, la veritat en la perifèria i en l'inautèntic. El gir vers el trencadís i fragmentari és en veritat l'intent de salvar l'art per mitjà del desmuntatge de la pretensió que les obres d'art són el que no poden ser i han de voler ser».

Peter Sellars presenta Kafka-Fragmente (1985-87)



Si la proposta de Kurtág és múltiple, evita la totalització, s'amara de fragmentació, contradicció i discontinuïtat, Tierkreis (Zodíac) de Karlheinz Stockhausen és un cas paradigmàtic de la concepció d'un cicle a partir d'una totalitat contínua, holista i sistemàtica, on cada un dels dotze signes del zodíac representats es constitueix a partir d'un mateix principi compositiu que determina els seus paràmetres, des de l'ordenació d'altures fins a les durades. Ambdós materials segueixen una concepció serial orgànica, en la qual les particularitats estan subordinades a un ordre general com a punt de partida. És aquesta estructuració la que possibilita així mateix espais d'obertura. Des d'una totalitat on és inconcebible l'existència d'allò que s'oposi a ella —la pretensió d'un ordre incontestable, utòpic— l'autor planteja la possibilitat d'integrar la llibertat interpretativa a les successives aproximacions al material inicial i a la seva ordenació a partir d'unes propostes de variació i distanciació.

© Jordi Alomar 2015

Funktion presenta Tierkreis, de Karlheinz Stockhausen:





Llegeix la informació sobre l’obra d’Octavi Rumbau aquí:
http://samplerseries.blogspot.com/2015/01/octavi-rumbau.html

Joan Magrané: Un tryptyque voilé



«La idea original d'aquesta peça prové del meu interès cap a l'extramusicalitat i la creació del material musical a partir de la nostra experiència artística. Pel que fa a aqeust trio, són les obres de tres dels pintors que més aprecio —Albrecht Dürer, Piero della Francesca i Duccio— el que m'ha servit per imaginar una experiència musical que reflecteix les seves idees en relació al contingut d'una obra (sia la simbologia sia la iconografia) així com en relació a la seva aproximació a la tècnica (la perspectiva i la geometria, l'sfumato o l'art del gravat i el velat).

La peça es divideix en tres fragments sense interrupció que, a part de la referència a cada un dels tres pintors, estan lligats a un vers que em serveix per engrandir un poc més l'univers de significat de l'obra.

El primer fragment, Déploration (mit Albrecht Dürer), ens presenta un discurs musical complex ple d'elements que provenen en la seva majoria de la idea retòrica del lamento. Aquesta part està encapçalada pel següent vers de Salvador Espriu: «una llunyana claror de dofins. I en aquest son, desvetllada, la por».

El segon, Miroir (quasi come Piero della Francesca), va lligat a un vers de Pere Gimferrer: «alguna cosa més que el do de síntesi: / veure en la llum el trànsit de la llum». Aquest fragment és el més curt i concís i, en termes de contrast tímbric i de polifonia, és més radical que els altres. Hi ha en aquest fragment un joc constant d'ones de sons harmònics i metàl·lics, així com una agògica canviant.

L'últim fragment, titulat Rêverie (Ducio nella mente), i el vers de T. S. Eliot, és la conseqüència del vers de Gimferrer: «…into the heart of light, the silence». És un fragment tranquil i íntim, on tot és suspès dins una eterificació del so que representa la sobrietat profunda i excèntrica característica de Duccio (com a la Maestá de Siena, per exemple), en contrast amb l'exuberància (simbòlica en el cas de Dürer, arquitectònica amb Piero) dels anteriors.

Aquesta peça ha estat escrita en el marc de ManiFeste Academy 2014 per a l'Ensemble Intercontemporain».

Text: Joan Magrané
Traducció: Jordi Alomar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada