dimecres, 21 de gener de 2015

Tristan Perich a l'Auditori


TRISTAN PERICH - OCTAVE


Dimarts 27 de gener. 19.30 hores
Inauguració d'Octave, instal·lació sonora de Tristan Perich encàrrec de Sampler Sèries
L'Auditori
Entrada gratuïta amb l'entrada de qualsevol concert que tingui lloc a les sales 2 i 3 entre el 27 de gener i el 28 de febrer

Dilluns 26 de gener
ESMUC. De 16 a 19.30 hores
Workshop a càrrec de Tristan Perich: Introduction to Machine-Language Programming
Màxim 15 participants. Taller en anglès. Gratuït. Imprescindible reserva prèvia i portar ordinador portàtil. Més info al final de la pàgina.
Inscripcions a ramon.torramilans@esmuc.cat

El taller comptarà amb la interpretació de Momentary Epanse i Observations a càrrec de Frames Percussion, a les 16.15 i a les 19 hores respectivament.

Tristan Perich


Tristan Perich, compositor i artista sonor novaiorquès, centra la seva obra en circuits d'electrònica d'un bit. Ha estat artista resident al MIT's Center for Art, Science & Technology, a la Black Box Gallery de Copenhage (on va crear la sèrie d'escultures sonores "Interval Studies") o a la Addison Gallery of American Art at Phillips Academy in Andover (Massachusetts), entre d'altres.
Com a compositor, ha rebut encàrrecs del Bang On a Can festival (al Lincoln Center de Nova York), i premis com el Prix Ars Electronica.


Les seves instal·lacions sonores han estat exposades al MOMA (Nova York), en el context de l'exposició "Soundings: A Contemporary Score" (2013).

Tristan Perich - 1 Bit Music



La tecnologia nua, pura i crua, com són els canals d’un sol bit connectats a un sol altaveu emprats per Perich, juga el paper clau en tots els paràmetres de la seva proposta creativa: des de l’articulació sonora superficial fins a tots els processos que aquesta engendra. De fet, la música de Perich recorda la visceralitat de procediments amb què Steve Reich donà forma a les seves primeres propostes experimentals, tot i que transportades al món d’avui. 

La comparació amb Reich no és gratuïta: si aquest últim reduí a la mínima expressió els rudiments del llenguatge tradicional (pulsació, repetició, imitació) per servir-se d’ells com a material brut, Perich viatja al fonament de l’electrònica més elemental -els circuits d’un sol bit, a anys llum dels microprocessadors actuals- per regir un plantejament sonor a partir d’una sola línia d’ordres bàsiques com les del sistema binari. En certa manera podria considerar-se com un plantejament intertextual pel que fa a ús de materials: si bé del món d’avui, són fruits d’una introspecció arqueològica a la informàtica més primitiva i rudimentària. És des d’aquesta dinàmica de perspectiva temporal, de metareflexió sobre la convivència amb medi electrònic on sens dubte rau la vàlua de la seva proposta.

OCTAVE














Octave (2015) de Tristan Perich, disposada al foyer de la sala 3 fins al 28 de febrer, és una instal·lació sonora —i no musical— en funcionament permanent, on l'espai acústic d'una octava està repartit linealment entre centenars d'altaveus, afinat cada un d'ells amb un sol microtò des d'un plantejament electrònic elemental. A diferència d'altres instal·lacions sonores, aquesta planteja la qüestió visual com a subsidiària, reduïda a la seva mínima expressió o simplicitat.

El desig de dotar d'una qualitat temporal a quelcom que s'ha definit i erigit des de l'estatisme espacial és pertorbar els fonaments de la naturalesa de l'escultura: és passar del ser i l'estar a l'esdevenir, al durar. Amb el temps incorporat, una escultura no només és sinó que dura, i aquest durar només és possible des del so. Una instal·lació sonora és, doncs, la convergència de dos desitjos: d'una banda, el de dotar de temporalitat a quelcom que fins aleshores s'havia definit a partir del seu estatisme, trencant els límits tradicionals de l'obra i la galeria o l'espai expositiu i posant en dubte la funcionalitat dels espais arquitectònics destinats a classificar i seccionar el recorregut visual —portant el «fora» a «dins»— i, d'altra banda, el desig de passar de la fatalitat temporal del procés musical efímer cap a la permanència perenne. L'escolta que proposa una instal·lació ja no és un mecanisme de descodificació argumental o processual —o ni tan sols emocional— , una escolta culpable, sinó que és la via a través del qual la immersió sonora és possible: traslladar els límits constrets de l'escolta des del cos als límits de l'element en què un està immers. Si la música es pot definir des del seu constant rebuig de l'exposició (què és una sala de concerts, sinó un gran contenidor de silenci, aïllat de la intempèrie?), la instal·lació sonora parteix de la vulnerabilitat d'assumir la seva presència en l'espai públic.

Notes: © Jordi Alomar 2015

Taller: Introduction to Machine-Language Programming

De la mateixa manera en què la tecnologia en les nostres vides esdevé més ràpida i complexa, la nostra comprensió d'aquesta ha minvat, forçant-nos a mantenir una fe implícita en en seu disseny, funcionament intern i fiabilitat. Tristan Perich presenta un taller introductori sobre programació de hardware, proporcionant una visió del seu funcionament al seu nivell més bàsic. Així com la feina artística de Perich vol integrar computació bàsica amb mitjans artístics tradicionals —composicions per a ensemble juntament amb electrònica d'un sol bit o instal·lacions sonores— aquest taller pretén abordar una comprensió bàsica d'Assembly, un llenguatge de programació bàsic de hardware. El taller s'adreça tant a alumnes amb coneixements bàsics de programació com a aquells que no en disposen. Es tractarà en profunditat la programació del microprocessador Amtel, microxip econòmic i versàtil similar a l'emprat a les plaques Arduino i a la peça 1-Bit Symphony de Tristan Perich.

Taller en anglès. Gratuït. Imprescindible reserva prèvia i portar ordinador portàtil.
Inscripcions a ramon.torramilans@esmuc.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada