dilluns, 9 de febrer del 2015

Thomas Ankersmit - Modular

Thomas Ankersmit - Modular


Dissabte 14 de febrer - L'Auditori
Sala 4 - 19.30 hores
Barcelona


Nascut a Leiden, Holanda, el 1979, viu entre Àmsterdam i Berlin. De formació musical autodidacta,   comença manipulant equipaments electrònics analògics alterant els seus dispositius, així com amb la improvisació lliure al saxòfon. L'any 2000 comença a treballar amb sintetitzadors modulars Doepfer, treballant en exclusiva des de 2006 amb el sintetitzador modular Serge.
Dels seus últims projectes destaca la feina feta amb Valerio Tricoli, consistent en una peça radiofònica basada en l'exploració acústica de cúpules de radar abandonades, així com diversos projectes amb Phil Niblock.

El seu interès en l'actuació en viu i en l'exploració de l'acústica site specific justifica que hagi prioritzat les interpretacions en directe més que no pas els enregistraments discogràfics. Així i tot, compta amb tres gravacions que actualment són punts de referència de l'escena experimental internacional: Live in Utrecht (Ash International, 2011), Forma II juntament amb Valerio Tricoli (Pan, 2011) i Figueroa Terrace (2014, Touch).

Actua habitualment a festivals i sales com Cafe OTO de Londres, ZKM Karlsruhe, EMS d'Estocolm, Counterflows Festival de Glasgow, Huddersfield, Arnolfini de Bristol, Semibreve Festival de Braga, CTM i Basic Electricity de Berlin, Human Resources de Los Angeles, etc.












Notes


La proposta sonora de Thomas Ankersmit pivota sobre la manipulació manual d'aparells analògics i l'exploració acústica tant de l'espai sonor de la sala com dels mecanismes perceptius de l'orella interna a través de les otoemissions,  és a dir, dels sons produïts per les cèl·lules ciliades externes de la còclea (estructura espiral que conté els òrgans essencials de l'oïda) a partir d'un seguit d'estímuls externs.

Ampliació microscòpica de les cèl·lules ciliades


Aquesta recerca creativa de l'orella mateixa com a generadora d'activitat sonora fou liderada per la compositora nord-americana Maryanne Amacher (1938-2009), amb el seu projecte Sound Characters (Making the Third Ear).

La manipulació deliberada de la tecnologia amb finalitats completament diferents —i fins i tot contradictòries— de les quals aquesta havia estat dissenyada i ideada compta ja amb una trajectòria definida a la història de l'art i de la música. Les propostes de l'artista Nam June Paik són possiblement el punt de referència: a Magnet TV (1965), consistent en l'aplicació d'un gran imant sobre una pantalla de televisor modificant per complet la imatge emesa per la pantalla, no es planteja tan sols una nova manera de generar un material visual sinó que, a través del mal ús deliberat de la tecnologia, es viola l'ordre i les implicacions polítiques establertes pel terminal tecnològic —un conglomerat d'assumpcions en les quals l'usuari només contempla l'opció de ser-ne espectador passiu—.

Nam June Paik: Magnet TV (1965)


Propostes com Homage to New York (1960) de Jean Tinguley o Pelican (1963) de Robert Rauschenberg són exemples pioners de l'ús premeditat de les falles del sistema tecnològic   i mecànic com a generador artístic. En l'àmbit sonor, tant els décollages de Wolf Vostell com Pendulum Music (1968) de Steve Reich són materialitzacions d'aquesta idea, si bé el recurs als sons multifònics dels instruments tradicionals signifiquen també un recurs a les aparents fractures sonores d'uns instruments pensats per a garantir la màxima homogeneïtat.

Jean Tinguley: Homage to New York (1960)

«El sintetitzador modular Serge és com un joguet de muntar: pots construir gairebé qualsevol cosa amb ell. M'interessen els errors i distorsions en el senyal, el feedback intern, les petites explosions sonores que impacten contra altres sons. M'agrada particualrment el Serge perquè està dissenyat per a ser extremadament obert i flexible, i està ple de mòduls de processament sonor inusuals. Al mateix temps és molt precís i high-end, de manera que tant pots tenir un control fi de tot plegat com deslliurar l'infern. Pots recrear-te en les seves impureses. El que crec que és més important —i que el diferencia d'altres sintetitzadors— és que el Serge va ser dissenyat des d'un principi amb la idea de l'experimentació sonora. Vaig llegir una entrevista a Serge Tcherepnin, l'inventor, i deia que havia començat manejant ràdios espatllades, i que apreciava l'embull de circuits i la distorsió». (T. Ankersmit).
Llegeix l'entrevista completa aquí: http://samplerseries.blogspot.com/2015/02/entrevista-thomas-ankersmit.html













© Jordi Alomar





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada