dijous, 11 d’abril del 2019

Dans les arbres

Dijous 11 d'abril de 2019
Fundació Antoni Tàpies

20:00 hores
7 €. Compra aquí les entrades




El reconegut quartet d’improvisadors Dans les arbres, format per tres músics noruecs i un francès, explora el territori ambigu que hi ha entre la música i el so. Desenfocant la frontera que els separa, troben música al so i so a la música a través de composicions espontànies d’una bellesa captivadora. La seva recerca sonora, d’una fisicalitat gairebé tàctil, els permet moure’s amb precisió per diverses combinacions instrumentals, evocant sonoritats de l’avantguarda del segle XX i combinant la improvisació instrumental acústica amb elements tecnològics de la música experimental més recent. Després de dos discos publicats a ECM rebuts amb entusiasme per la crítica especialitzada, Dans les arbres edita el 2017 Phosphorescence al segell independent noruec Hubro, un àlbum que representa un pas endavant en el seu concepte de música de cambra improvisada, i que cerca una economia de recursos que incorpora al seu univers sonor el processament electrònic, l’amplificació i el samplejat a temps real.


Dans les arbres

Christian Wallumrød, piano
Ivar Grydeland, guitarra
Xavier Charles, clarinet
Ingar Zach, percussió





Notes de programa


Per Jordi Alomar


És cert que la crida dels boscos com a referent estètic és inherent al naixement de la sensibilitat moderna. Al mateix temps que es configura una racionalització de tots els aspectes, tant de l’ordenació social com de l’experiència (confinada cada cop més dins els límits del que és urbà), es conformen uns entorns d’idealització de la natura com a reserva del que és sublim i pur, incontaminat de l’acció humana. A recer de la urbanitat, endinsar-se dins els boscos a la recerca de l’experiència vital i estètica immaculada és un gest purament romàntic. Emprendre el viatge cap a les fonts és una decisió recurrent si llegim i observem amb cura la història de l’art, amb uns resultats sempre diversos en funció del motiu que ha originat aquest trajecte.

Una de les conseqüències més evidents d’endinsar-se en la boscúria i en les espessors de la seva penombra és la pèrdua de perspectiva visual. La proximitat i l’atapeïment de la massa forestal comporten una pèrdua de punts de referència i, per tant, una garantia d’ocultació, de refugi i, en definitiva, de llibertat. De cap altra manera haurien pogut mantenir la seva efectivitat tàctica les emboscades o els maquis. En termes de paisatge sonor, i seguint Murray Schafer, el boscatge genera, de la mateixa manera que la ciutat i la seva nul·la perspectiva tant visual com auditiva, un entorn de baixa fidelitat per la impossibilitat real de discernir, localitzar i identificar la procedència de les fonts sonores. És per això, doncs, que des de Thoreau a Cage –per fer només una tria recent de pensadors clàssics de l’escolta–, els boscos s’han erigit en l’imaginari de la llibertat musical com una còclea primigènia, inesgotable, frondosa i fecunda. Una còclea irracional, alternativa i complementària a la sala de concerts, nascuda del mateix impuls idealista i romàntic de fingir un entorn –aquesta vegada, purament racionalitzat– d’una alta i plena fidelitat auditiva dins un context d’eixordador brogit urbà.

Dans les arbres és un dels conjunts més celebrats dins la sèrie d’exploracions en el món de la improvisació lliure apadrinat pel segell ECM, amb el qual coincideixen plenament en la missió: una amalgama de qualitat amb agosarament, recerca i garantia de producte ben acabat. El quartet noruec treballa, des de la seva formació definitiva el 2006, en un registre de recursos mínims, gairebé sempre en el llindar de l’audible, de la irrupció subtil en el silenci amb gestos sonors alliberats de qualsevol vestigi de familiaritat melòdica o musical. Treballant amb una acumulació de capes generades a partir de tècniques instrumentals expandides i tènues fluctuacions electròniques, el resultat pot tenir reminiscències tant de la imatgeria de la sensibilitat romàntica com de les propostes dels pioners del jazz d’avantguarda (AMM o Art Ensemble of Chicago).

La tria de títols que encapçalen cada una de les propostes que presenten avui remet a un catàleg de propietats lumíniques (la fluorescència, la luminescència i la fosforescència). Aquest inventari de qualitats d’emissió i refracció de la llum desplega una aproximació luminotècnica al material i a la gestualitat sonora, en la qual l’energia que emana lliura possibilitats d’apreciació en un símil constant amb la manipulació de cossos més o menys translúcids a contraclaror, o amb una escolta plena del formigueig sonor de l’inconegut i ocult dins l’espessor dels boscos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada