Ictus Ensemble - Le Soldat Inconnu

16/11/2014 18.00h - L'Auditori, Sala 2

Ictus, un dels conjunts instrumentals de referència  en l’àmbit europeu, presenta un programa amb motiu dels 100 anys de la primera guerra mundial: Le soldat inconnu, del compositor grec Georges Aperghis, basat en un relat de Franz Kafka, i l’Histoire du soldat d’Ígor Stravinski, un clàssic del segle XX escrit durant la primera guerra mundial.

Programa

Diumenge 16/11/2014 18.00h - L'Auditori, Sala 2

Igor Stravinsky Histoire du soldat (1917) 50’
Georges Aperghis Le Soldat Inconnu (2013) 27’ *


Ictus Ensemble
Lionel Peintre baríton
George van Dam violí
Georges-Elie Octors direcció

* Estrena a l'Estat espanyol. Le Soldat Inconnu és un co-encàrrec d'ECHO (European Concert Hall Organization) amb el suport del Programa de Cultura de la Unió Europea.

Compra d'entrades aquí.

Notes

Cent anys després, podem veure la Primera Guerra Mundial com el naixement del món d'avui. Si el desenvolupament del capitalisme imperialista a finals de segle XIX havia posat en crisi l'equilibri de forces entre potències europees fins a dur-lo a un punt insostenible, el seu esclafit bèl·lic i les revolucions que el seguiren han determinat la topografia creativa de tot un segle.

Otto Dix - Der Krieg VI (1924)

De la mateixa manera que l'ordre industrial s'articula sobre la despersonalització del proletariat —privant-lo i deslligant-lo del seu arrelament, la seva identitat, el seu paisatge—, la maquinària de guerra inaugurada amb la Gran Guerra significa, inusitadament, la industrialització del conflicte i l'aniquilament massiu d'éssers humans. La paradoxa de dir terra de ningú al territori pel qual es lluita en nom d'un poble, i de poblar-la de soldats anònims, sepultats en el fang de les trinxeres, il·lustra l'experiència de la barbàrie, que traduirà les connotacions del màrtir religiós al culte al soldat desconegut, símbol equívoc de l'home-massa que ultrapassa l'individu.

Homenatge al soldat desconegut a Mantes-la-Jolie

Els soldats de Stravinski i Aperghis, com el bon soldat Švejk de Jaroslav Hašek o Woyzeck de Georg Büchner, són caricatures tràgiques de l'individu perdut, venut i mort en vida gràcies a un conflicte del qual n'és participant anònim. Potser només en forma de circ, caricatura o mascarada és possible mostrar l'horror de manera suportable i sincera pels que l'han viscut de veritat.

Stravinski, des del cantó de Vaud a la neutral Suïssa francesa, contemplava humiliat l'esfondrament de l'Europa que just acabava de catapultar-lo. La Revolució Russa i el tractat de Brest-Litovsk significaren per a ell la fi de relacions professionals amb el seu país d'origen: fins aleshores havia depès en gran mesura dels Ballets Russes de Diaghilev, però la situació russa actual suposà la impossibilitat de seguir obtenint-ne rèdits, així com la pèrdua de tot el seu patrimoni familiar. Treballant juntament amb l'escriptor Charles Ferdinand Ramuz, que ja havia traduït alguns textos del compositor al francès, amb el pintor René Auberjonois i amb el director Ernest Ansermet plantejà la recreació d'un teatre popular itinerant, que d'una banda facilités una sortida a una situació d'estancament professional i que d'altra banda encarnés la idea d'una modernitat popular idealitzada, conjuntament amb una nova actitud compositiva: un collage paròdic -del ragtime a les danses russes- juxtaposat a una narració no musicada. Si bé la idea de teatre ambulant no reeixí i  l'escomesa fou possible gràcies al mecenatge de Werner Reinhart, l'adaptació del conte popular rus -un Faust en miniatura- del soldat perdut i venut al diable s'ha consolidat com una de les màximes fites de la música del segle XX, amb la plena vigència d'un clàssic. © Jordi Alomar

René Auberjonois. Retrat dels creadors de la Histoire du Soldat: d'esquerra a dreta, els germans
 Litoëff, Ernest Ansermet, Igor Stravinski, Charles Ferdinand Ramuz i el mateix pintor (1918).