Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ultima festival. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ultima festival. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de maig del 2016

Oslo Sinfonietta a Sampler Sèries


OSLO SINFONIETTA: Ø


21 de maig de 2016
Sala 2 Oriol Martorell

18:00 h




















Programa




Ragnhil Berstad              xtendõ (work in progress)

Bent Sorensen                Sirengesang 

Øyvind Torvund               Forest Construction

Raquel García-Tomás     Blind Contours núm. 1







Notes al programa



Ultima a L’Auditori

Per Lars Petter Hagen


Des de la seva fundació ara fa 25 anys, Ultima Oslo Contemporary Music Festival s’ha consolidat com el festival més gran de música contemporània d’Escandinàvia i com la plataforma de referència en l’àmbit de les músiques de recerca en els països nòrdics. Constituït com a fundació amb un patronat integrat per disset de les institucions artístiques més significatives de Noruega, un dels seus membres fundadors és l’Oslo Sinfonietta.

Cada mes de setembre, Ultima Festival esdevé un fòrum interdisciplinari entorn de les músiques de recerca que converteix Oslo en el punt neuràlgic de l’escena musical nòrdica. Com a punt de trobada internacional i espai de diàleg, estem molt agraïts de tenir la possibilitat de dur a terme aquesta col·laboració amb L’Auditori i Sampler Sèries. Estem convençuts que el programa és un reflex representatiu del grau d’obertura i d’intercanvi de l’escena musical d’avui dia a Oslo i Barcelona.

Raquel García-Tomás ens presenta així la seva última creació, Blind Contours núm. 1, dedicada al compositor noruec Lasse Thoresen: «La peça és una exploració de tres dimensions: la coexistència, la relativitat i la creativitat dels intèrprets. Tant el director com els intèrprets han d’entendre els materials escrits com una oportunitat per explorar lliurement el seu propi so en diàleg amb l’ensemble i l’electrònica, que comparteixen una relació simbiòtica. La major part del temps, o bé l’ensemble o bé l’electrònica funcionen com a ombra l’una de l’altra». 

Un dels compositors noruecs més interessants de la generació dels setanta és Øyvind Torvund. Amb Forest Construction, encarregada per Donaueschinger Musiktage el 2012, el compositor continua la recerca sobre sons de la natura i músiques populars: «Forest Construction és una sèrie de composicions breus per a cinta i ensemble. La part electrònica està construïda a partir d’enregistraments de camp que l’Expermimentalstudio de la SWR dugué a terme amb l’ensemble Ascolta al bosc de Schwarzwald, Friburg, el passat juliol. En la gravació, el conjunt interpreta fragments d’aquestes composicions en l’arbreda. El material musical prové de dues fonts: patrons rítmics de les músiques tradicionals noruegues i imitacions de sons d’animals (udols i bramuls de linxs, llops, gossos, cérvols, camells, zebres i hienes). Vaig escoltar, juntament amb els músics, aquests sorolls enregistrats amb la intenció de trobar maneres d’imitar-los amb els seus instruments. Tot això, combinat en capes, és el que forma la paleta sonora de la peça. Volia fer una estructura sonora que fos estranya en relació amb el que s’escoltaria en un bosc però que, alhora, fos una música que hi pogués pertànyer, a manera d’una construcció abstracta dins el bosc».

En la nova peça de Ragnhild Berstad, els sons fràgils dels cristalls que l’artista vidrier Vidar Koksvik dissenya específicament per a l’ocasió s’entremesclen amb una interpretació instrumental del cant microtonal del pit-roig. El paisatge poètic i fràgil que la compositora presenta insisteix en una presència sonora, entesa com una reflexió equiparable a com s’experimenta la natura.

«L’art té la capacitat d’influir sobre la percepció del temps. En el meu cas, l’exploració de la dimensió temporal en la música és un element constant. Vull crear un espai sonor que convidi a la presència en el moment i que, des de la música, obri la possibilitat a sentir més profundament l’ara. Amb xtendõ, el paisatge musical pren forma a partir de petites variacions que, un cop desplegades, s’espaien i estenen en el temps. L’origen del títol és doble: el mot llatí tendõ significa estendre, estirar, tensar. X fa referència a tot allò desconegut, al moment en què ja no seguim un camí musical sinó que escoltem: expressa la manera de relacionar-nos amb els sons en la natura, amb tot allò que, senzillament, és».

El compositor danès Bent Sørensen és una figura clau de l’escena nòrdica. Una veu única i personal  descrita com a «silenciosa i al mateix temps intensament present, en la penombra, i alhora plena d’un murmuri animat que recupera memòries d’un passat en runa, remot i urgent. Fer memòria podria ser ben bé el que sembla fer la seva música: evocar la recordança inconscient, amb tot el joc d’ombres, desplaçaments i obscuritats de la memòria. Una música en què la història no és quelcom fora de nosaltres, que pot ser vist o tractat com un objecte, sinó que és dins nostre, que viu constantment en nosaltres i que interpretem com a part del present». 





Sirengesang, de 1994, està dedicada a Per Nørgård. Escriu el compositor: «La música no és una reflexió romàntica de presumptessuposats cants de sirena. El títol fa referència a una concepció impalpable que es manifesta en melodies denses i microtonals, així com en repeticions maníaques, gairebé congelades. Sovint, la música es converteix en crits estàtics, en què de vegades brilla alguna espurna de melodia naïf. Cap al final de l’obra, emergeix un fragment del duet d’àngels d’Echoing Garden, peça que vaig compondre el 1993».


La visita d’Ultima Festival a L’Auditori acaba amb la confluència –o col·lisió– sísmica i lliure de dues forces volcàniques: Otomo Yoshihide i Paal Nilssen-Love.


Lars Petter Hagen
Director artístic
Ultima Oslo Contemporary Music Festival



Ultima Festival rep el suport del Ministeri de Cultura noruec i de l’Ajuntament d’Oslo. Sa Majestat el Príncep Haakon és patró d’Ultima.

divendres, 13 de maig del 2016

Entrevista a Raquel García-Tomás


Sampler Sèries presenta l'estrena de Blind Contours no. 1


Nascuda a Barcelona el 1984 i formada a l'ESMUC i a Londres, Raquel García-Tomás és compositora convidada a la temporada Sampler Sèries 2015-2016, on ha presentat la seva instal·lació liquid:speeches. Està especialitzada en creació multidisciplinària i col·laborativa, àmbit en el qual actualment desenvolupa una recerca doctoral al Royal College of Music.

En ocasió de l'estrena de Blind Contours a càrrec de l'Oslo Sinfonietta en el marc d'Ultima Festival a L'Auditori - Sampler Sèries, presentem una breu entrevista a la compositora.























-En què consisteix Blind Contours no. 1?

És una obra per a conjunt de 16 músics, electrònica preenregistrada i vídeo-creació. Plantejo l'obra com a una exploració de les nocions de coexistència i relativitat, així com de la creativitat dels intèrprets.

Blind contour és un terme que en anglès significa «contorn cec». S'usa per designar una tècnica d'il·lustració en què es dibuixa fixant la mirada exclusivament en l'objecte i no en el paper. Es tracta d'una tècnica que normalment forma part del procés d'aprenentatge, ja que fa treballar la capacitat d'observació i evita la repetició de clixés sobre el paper. D'altra banda, és una tècnica que pot generar resultats expressius i fins i tot inesperats, i això fa que sigui un procés atractiu per als il·lustradors professionals.

-L'ús de recursos audiovisuals podríem dir que gairebé és una constant en la teva obra. Com planteges la relació amb el vídeo en aquesta peça?

Sempre busco una relació simbiòtica entre el discurs musical i el discurs visual. En aquesta obra, el contingut del vídeo és una representació visual subjectiva del discurs de l'ensemble i l'electroacústica, una representació en un procés d'evolució imperceptible tant del material sonor com del visual.

-D'on sorgeix la inquietud per treballar el llenguatge audiovisual?

En part per la meva recerca doctoral, així com per una inquietud creativa purament personal. El vídeo és un mitjà perfecte pel format de concert i pel d'instal·lació, és per això que fa uns anys que l'exploro.


-I si et donem carta blanca, amb qui t'agradaria fer el pròxim projecte, i què t'agradaria que fos?

​No ho havia pensat això... La veritat és que fa temps que no faig res amb dansa. Aquests darrers anys he estat fent òpera, teatre, instal·lació, música instrumental, electroacústica​​...​ Però ja fa 3 anys des de la meva col·laboració amb l'English National Ballet. Em va encantar treballar amb ells, era un grup reduit de ballarins (6) i el coreògraf era fabulós (Fabian Reimair). El que m'agradaria ara és treballar a gran escala: amb un grup gran de ballarins, orquestra, electrònica i video!