Entrevista a Hèctor Parra

El pròxim dissabte 19 de març, en el marc de Sampler Sèries, tindrà lloc un concert monogràfic dedicat a un dels projectes més agosarats del compositor resident Hèctor Parra, l'estrena de Frec 2 amb Agustí Fernández al piano i Joel Ryan a l'electrònica en temps real.
Compartim aquí l'entrevista al compositor publicada a Núvol el passat 8 de març de la mà d'Aina Vega.

Hèctor Parra. Foto: Elisabeth Schneider

Aina Vega: Pots fer una primera valoració de la residència a l’Auditori i el fet de ser compositor convidat al Palau, ara que han passat uns mesos?

HP: Ha estat un retrobament entranyable i profund amb el món musical de Barcelona, la ciutat on vaig néixer i on em vaig formar com a músic. Porto més de catorze anys vivint a París, i les estrenes absolutes que he tingut a Barcelona, fins ara, han estat força esporàdiques i, en general, poc rellevants. Però aquesta temporada i la vinent s’hi presentaran a l’Auditori i al Palau les principals obres del meu catàleg de concert. Les òperes, però, hi seran absents –no es pot tenir tot!

AV: Quina diferència hi ha a nivell de programació entre els dos equipaments?

HP: El Palau se centra en l’obra de cambra i per a piano, i l’Auditori en l’obra orquestral i també d’ensemble i electrònica. En els dos casos, la tria d’obres ha estat treballada amb cura amb els respectius directors artístics, amb l’objectiu de donar coherència a les programacions respectives, amplitud de mires i evitar les repeticions. Crec que de les més de quaranta obres que es tocaran, només n’hi ha dues que s’interpretaran dos cops –amb més de mig any de diferencia, i per ensembles diferents.

AV: Aquest fet ha tingut ressò internacional?

HP: Bé, un cert ressò sí que l’ha tingut, ja que veig que a França, el país on visc, hi ha força gent vinculada al món de la música que n’està al corrent. A més, a partir de l’any vinent seré compositor resident a l’Orquestra Nacional de Lille (François Bou, l’antic administrador general de l’OBC, n’és el nou director) compartint residència amb l’Auditori, i estrenant un projecte en comú –Inscape- on hi ha implicades institucions de tres països: l’OBC, l’Ensemble Intercontemporain, l’IRCAM-Centre Pompidou, l’Orchestre National de Lille i també l’Orquestra Filharmònica de Colònia (Gürzenich), al mateix temps que el destacat físic francès Jean-Pierre Luminet. A Barcelona, però, encara hi ha molta feina a fer per a situar-se musicalment al lloc que li correspon pel seu pes demogràfic i la seva especial posició geogràfica dins d’Europa. Cal més obertura encara!

AV: Estàs satisfet amb els concerts en què s’han interpretat obres teves?

HP: En general, molt.

AV: Com t’agrada treballar amb els intèrprets?

HP: Depèn en cada cas. En general, al principi de l’assaig m’agrada percebre les energies musicals desplegades per cada intèrpret, per després compartir amb ell l’experiència col·lectiva que suposa aprofundir en la partitura. És ben diferent si assages obres de solo, de cambra sense director, o orquestrals -amb director. I també depèn molt de si els músics tenen experiència o no amb la teva música, o si són joves o més experimentats… Però sempre hi ha una constant: et trobes davant d’un artista que t’ofereix la seva visió del que tu li has proposat a la partitura. Per part del compositor, és important tenir empatia i aportar, si cal, el que creiem que pot fer créixer, enriquir, aclarir, donar lucidesa a la interpretació. També és important tenir en compte que, un cop escrites, les obres han de fer el seu propi camí, i cal deixar-les créixer i desenvolupar sense la tutela permanent del ‘pare’.

AV: Què és el més important que demanes a un artista?

HP: Compromís i autenticitat, naturalitat i lucidesa amb allò que interpreta.

AV: Quina importància té el piano en el teu procés compositiu?

HP: Sóc pianista i sovint componc tocant. De vegades tinc la sensació que la música surt literalment dels dits. Podem entendre l’escriptura com un mitjà per fixar el pensament musical, però també pots fixar a la memòria certes estructures sonores mentre les vas tocant, variant i desenvolupant al piano, i escriure-les més tard, un cop les has madurat suficientment. De totes maneres, també m’agrada molt desenvolupar el pensament compositiu sobre la taula, realitzant esquemes, derivant materials musicals. Penso que compondre és una combinació de múltiples activitats a múltiples nivells estructurals.

Estrena de Frec

AV: FREC va ser estrenada al Festival de Huddersfield l’any 2013. Com descriuries la peça?

HP: FREC és una obra semiimprovisada per a pianista (i, més específicament, per a l’Agustí Fernández), piano i amplificació. El resultat sonor és tremendament detallat i complex, però al moment de tocar, l’Agustí només disposa d’uns esquemes temporalitzats que li serveixen de guia. La música la porta tota dins. De fet, la música de FREC la vam anar creant i treballant durant dos anys. Vam enregistrar en vídeo totes les sessions de treball i les vam documentar. Puc afirmar sens dubte que l’Agustí em va oferir generosament tota la seva musicalitat, la seva riquíssima paleta de colors i de sons que extreu del piano amb tot tipus d’estris i instruments de percussió, el seu pensament espectromorfolòfic del so; i jo, com a contrapartida, li vaig proposar una arquitectura, una estructura, i també una modulació dels seus gestos pianístics i vocals a tots els nivells estructurals, segons el meu sentiment musical.

AV: Fins a quin punt es pot entendre FREC 2, obra que s’estrena al Sampler del dia 19 de març, sense sentir FREC? Són obres molt independents?

HP: No cal haver escoltat FREC 1 per entendre FREC 2! La base pianística és pràcticament la mateixa -lleugerament modificada per les necessitats de l’electrònica. La gran diferència és, precisament, la incorporació de la part electroacústica a mans del gran improvisador Joel Ryan, un dels pares de la improvisació electrònica en viu. El so resultant no tindrà res a veure amb el de FREC 1, serà molt més potent i a la vegada camaleònic, estrany. Justament el meu paper aquí consisteix en canalitzar productivament i arquitectònicament la interacció entre l’Agustí i el Joel. Porto temps pensant-hi i els he preparat una partitura amb gràfics que modulen les tensions i les densitats sonores. Però l’obra naixerà realment durant els dos dies d’assajos a la Sala 3 de l’Auditori, just abans del concert del dia 19.

AV: Per a aquesta peça, quines tècniques expandides has utilitzat? Què aporta Agustí Fernández que no oferirien altres pianistes?

HP: No sé si podem parlar només de ‘tècniques expandides’ en aquest cas, ja que l’Agustí Fernàndez aporta tota una nova visió de l’instrument. Transforma el so del piano en quelcom que va més enllà dels límits imposats per la seva pròpia maquinària. Tot emprant petits objectes com woodblocks o cymbals, que situa sobre les cordes, o fregant les cordes amb regles d’alumini o apagant-les amb pilotes de goma i medalles de metall, escapem del paradigma indefugible de l’atac-resonància per endinsar-nos en un continuum sonor en transformació constant.

AV: En quina mesura afavoreix la peça la inclusió de l’electrònica de Joel Ryan?

HP: Amb l’electrònica, FREC 2 esdevé una peça d’una amplitud gairebé orquestral. Els laberints acústics desenvolupats per l’Agustí es ramifiquen, es transmuten i s’autoimbriquen. Escapem completament a la natura purament pianística per anar a parar a un món hiperdimensional, polièdric, estrany.

AV: Coneixent la teva obra i la teva trajectòria, influïda per la ciència i la poesia, es pot dir que hi hagi algun rerefons científic/ideològic en aquesta obra?

HP: Ideològic, no ho crec! Hi ha, però, un cert rerefons científic, ja que la idea fonamental de FREC consisteix en la vibració permanent de la matèria sonora, que comença amb el so de fricció de la pell de la mà del pianista amb el woodblock i acaba, 60 minuts més tard, amb la fricció xiuxiuejant de la fusta amb el plom que componen el xiulet d’ocell. En aquest sentit, el paradigma vibrant de la realitat física que proposa la teoria de supercordes ha estat una font permanent d’inspiració. També hi trobem una mutació i una evolució constant dels materials sonors i dels gestos musicals, propera a la biologia evolutiva…